Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi confirma que els sons de la naturalesa redueixen l’estrès de les persones

Els sons naturals són els més valorats i els tecnològics els menys benvolguts

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deGenerde2002

Un equip d’investigadors del Departament d’Acústica Ambiental Torres Quevedo de Madrid han confirmat que els sons de la Naturalesa, com l’aigua d’un rierol o d’una font, el cant dels ocells o el crepitar de la pluja sobre la terra posseeixen capacitat per a combatre l’estrès que pateixen moltes persones que viuen en ciutats urbanes.

“Els sons de la Naturalesa -explica la investigadora Isabel López Barrio- tenen, a més, un significat per a les persones que viuen a les ciutats. Evoquen el repòs, l’ambient rural, la pau i la tranquil·litat que anhelen. Per això ajuden a restaurar l’estrès”, subratlla. “Els sons naturals estan interioritzats. Han acompanyat a l’home durant la seva evolució i formen part de la nostra herència genètica. La nostra resposta afectiva davant ells està en els gens”, apunta el biòleg i músic José Luis Carles.

Nens jugant

En el seu últim treball, els investigadors del Torres Quevedo han establert quatre grans apartats: sons naturals, sons tecnològics (com el trànsit d’automòbils, el soroll del tren, els reactors d’un avió o el tritllejo d’un martell mecànic), sons socials i humans (un mercat tradicional, la moguda nocturna, el so de les converses en un bar, nens jugant) i senyals sonors (campanes, sirenes d’ambulància…).

Un total de 279 persones majors de 14 anys van ser sotmeses a aquesta sèrie de sons i preguntades sobre les seves sensacions. Tots els sons van ser emesos a nivells “agradables”, és a dir, a uns 60 o 65 decibels. Per sobre d’aquest llindar, s’estableix que els sons són agressius per als ciutadans.

La conclusió més rellevant és que els sons naturals van ser sempre els més ben valorats mentre que els tecnològics van resultar ser els menys benvolguts. “Els enquestats van associar els sons de la Naturalesa amb sentiments com a seguretat, tranquil·litat, protecció i bellesa. Evoquen l’ambient rural, la naturalesa i la muntanya”, precisa la investigadora del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Per contra, el soroll del martell perforador es va emportar la palma com a so més desagradable, segons la majoria. La seva presència s’associa a molèstia, “desgrat, empipament i incomoditat” i evoca ambients urbans on la sobreabundància de soroll evita la comunicació humana. La veu de l’home, la possibilitat de parlar i de comunicar-se, marca la veritable barrera entre so i soroll. “La veu és una referència quant a la qualitat sonora dels espais”, remarca López Barrio. Quan parlen, homes i dones, rarament sobrepassen els 55 decibels.

L’estudi posa de manifest també com les diferències culturals o d’edat influeixen en les sensacions que provoquen els sons. Així, mentre que per a les persones d’edat madura el soroll d’un mercat tradicional (converses, caixes registradores, moviment de persones) els resulta molt grat, els joves ho troben poc agradable: “Els sona avorrit i confús i els provoca una sensació de nerviosisme. Com s’imposen noves formes de vida i comerç, -assenyala la psicòloga ambiental Isabel López- els joves prefereixen l’ambient i els sons dels centres comercials”.

Campanes

Sembla evident, doncs, que el gust o disgust per determinats sons s’aprèn. Un exemple esclaridor està en les campanes. Els sons dels seus bronzes, que encara avui en alguns llocs posseeixen un llenguatge precís (a consell, el ‘tingues-te ennuvolo’ quan arriba tempesta, els diferents tocs de difunt…), van ser valorats en l’enquesta com “bastant agradables” pels majors de 40. Per contra, els joves de 14 a 19 anys van qualificar el repicar de campanes com a estrident “”, un so que els causa “desconcentració”.

L’esperança d’investigadors com López Barrio, Carles o Guillén és que aquests estudis sobre sons i sorolls i la seva influència sobre els éssers humans siguin tinguts algun dia en compte per al disseny de ciutats. “Caldria plantejar el so com un altre aspecte més del mitjà. Els creadors de ciutats haurien d’ocupar-se dels elements estètics o musicals del so, alguna cosa que no es valora tret que sigui soroll, molest”, planteja Carles.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions