Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi espanyol adverteix de la informació enganyosa en la publicitat d’alguns medicaments

Va trobar un ús inapropiat de cites en el 44% dels anuncis de fàrmacs contra el colesterol i la hipertensió

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 07deGenerde2003

Els metges que prescriuen medicaments influenciats pels anuncis publicitaris dels laboratoris han d’actuar amb cautela perquè algunes companyies utilitzen informació enganyosa, segons revela un estudi publicat en l’últim número de la revista “The Lancet” per experts de l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut. Els autors d’aquest treball van revisar tots els anuncis apareguts al llarg de 1997 en sis prestigioses revistes mèdiques espanyoles sobre fàrmacs dissenyats per a tractar la hipertensió i els nivells elevats de colesterol. En tots ells apareixia almenys una referència bibliogràfica d’un assaig clínic o estudi científic per a sustentar el missatge promocional.

Aquest tipus de cites és cada vegada més utilitzat per la indústria farmacèutica en les seves pràctiques publicitàries per a garantir als metges que les afirmacions que realitzen sobre la seguretat, eficàcia i conveniència dels seus productes es basen en evidències científiques rigoroses. El grup format per Pilar Villanueva, Salvador Peiró, Julián Libero i Inmaculada Pereiró va tractar de verificar si realment les cites bibliogràfiques incloses en els anuncis coincideixen amb els missatges publicitaris dels laboratoris, almenys en el cas dels medicaments contra la hipertensió i la hipercolesterolemia.

En revisar els 246 anuncis de fàrmacs dissenyats per a tots dos trastorns, van observar que en el 44% de les ocasions les referències bibliogràfiques incloses no eren coincidents amb el missatge publicitari. La irregularitat més sovint detectada era la promoció d’un fàrmac per a un grup de pacients diferent al que va ser avaluat en l’assaig o estudi que és citat pel laboratori.

Afirmacions falses

També es van detectar quinze casos on els anuncis extrapolaven resultats obtinguts en pacients d’alt risc a la població en general. En altres quatre anuncis s’al·ludia als beneficis i seguretat de fàrmacs per a persones d’avançada edat o diabètics quan les referències bibliogràfiques que acompanyaven aquesta asseveració eren d’estudis on no es va analitzar a aquests grups de pacients. I en altres deu anuncis es va comprovar que la publicitat del fàrmac era exagerada a tenor dels resultats científics de l’estudi de referència. Fins i tot en nou ocasions, la discrepància entre el missatge publicitari i la referència bibliogràfica eren tan acusada que la informació no pot qualificar-se d’enganyosa, sinó de falsa.

“Els metges han de ser cautelosos en valorar els anuncis on s’assegura que un fàrmac és més eficaç, segur o convenient, fins i tot quan aquesta afirmació està acompanyada per una referència bibliogràfica d’un assaig clínic publicat en una prestigiosa revista mèdica”, diuen els autors de l’estudi espanyol. En un editorial que acompanya al treball, Robert Fletcher, de l’Escola de Medicina d’Harvard (els EUA), recorda que en 1990, un estudi similar publicat en “Annal of Internal Medicine”, centrat en publicitat apareguda en 1990, va concloure que el 44% dels anuncis podria conduir a una prescripció incorrecta de medicaments si el metge no tingués una altra font d’informació.

A la llum de les dades aportades per la recerca espanyola, el professor Fletcher sosté que els metges han de ser cautelosos en valorar els anuncis, perquè les normes que regulen la publicitat destinada a promocionar fàrmacs no són prou estrictes com per a evitar aquests casos de desinformació.

Regulació estricta

Els efectes sobre la publicitat de la indústria farmacèutica en la prescripció dels medicaments per part dels metges és poc coneguda i suscita molt debat entre els experts. La veritat és que la normativa és bastant estricta tant a Espanya com en la resta d’Europa, on una directiva de 1992 obliga els editors de les publicacions mèdiques a garantir la veracitat dels textos i a enviar còpies de tots els anuncis publicats a les autoritats sanitàries. De fet, l’incompliment d’aquestes normes pot ser castigat amb sancions.

No obstant això, els científics espanyols que han elaborat aquest estudi precisen que és molt difícil controlar eficaçment la publicitat per la influència combinada de diversos factors, com el gran volum de material publicitari, la feblesa dels procediments d’inspecció, els complexos mecanismes burocràtics de sanció o la capacitat d’alguns laboratoris per a redactar els seus anuncis amb la imaginació insuficient per a no ser acusats de falsedat. Teòricament, aquesta informació enganyosa no hauria de produir-se en cap cas perquè és rebutjada per la pròpia indústria en el seu codi de bones pràctiques.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions