Un estudi revela que els trastorns psicològics i emocionals poden originar asma

• Autor: Per mediatrader
• Data de publicació: Dilluns, 09deJunyde2003

Els trastorns psicològics i els trastorns emocionals, com l’estrès o la depressió, poden ocasionar que una persona genèticament predisposada desenvolupi asma, segons un estudi que publicarà en breu la revista de la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC).

En l’estudi, realitzat pel doctor Ignacio Jáuregui, de la Unitat d’Alergología de l’Hospital de Basurto (Bilbao), s’inclou una recerca que demostra que els nens de tres anys que viuen en famílies “problemàtiques” tenen majors possibilitats de ser asmáticos que la resta.

“Només el 5,3% dels nens que viuen en famílies de baix estrès i paternitat adequada desenvolupen asma als tres anys, enfront del 25% en famílies d’alt estrès i paternitat problemàtica”, afirma Jáuregui. “L’estrès -continua l’especialista- és irrellevant en la primera infància quan el risc parental és baix, però quan aquest és alt, els esdeveniments vitals podrien augmentar el risc del nen per desenvolupar asma”.

En les persones que són asmáticas, els conflictes emocionals poden a més exacerbar els símptomes, sobretot amb l’edat. Segons aquest expert, mentre que els “estresantes emocionals” amb prou feines intervenen en un 10% dels casos en els nens asmáticos, quan l’asma té un inici tardà -a partir dels 45 anys-, aquests factors podrien exercir un paper predominant fins a en la meitat dels casos.

Però a més, tal com destaca el coordinador del comitè d’asma de la SEAIC, Santiago Quirce, aquesta malaltia “crea problemes psicològics”, amb el que es produeix un “cercle viciós”. Segons les seves dades, mentre que els índexs de depressió en la població general se situen en el 12,7% en homes i en un 21,3% en dones, entre pacients asmáticos aquests percentatges pugen al 20 i al 50%, respectivament.

En opinió de Quirce, l’associació entre depressió i asma pot deure’s a les experiències que es deriven de patir aquesta malaltia crònica, com a absentisme escolar o laboral, el no poder realitzar certes activitats físiques, el despertar-se a la nit o l’haver d’acudir a urgències per un atac.