Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un grup d’experts considera que resulta insuficient el mesurament de la densitat mineral òssia per tractar l’osteoporosis

Per abordar la malaltia també són necessaris càlculs de resistència, anàlisi d'isotropia o simulacions que reprodueixen l'estructura de l'os/os

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 31deJuliolde2005

Segons el Consell de Col·legis de Farmacèutics, a Espanya prop de 2,5 milions de dones i mig milió d’homes presenten osteoporosis en la columna lumbar o en el coll del fèmur. Una de les tècniques que més s’utilitza per detectar i supervisar el seu avanç és el mesurament de la densitat mineral òssia (DMO). No obstant això, la DMO no revela amb precisió tots els factors que influeixen en la resistència òssia i no reflecteix fidelment la reducció del risc de fractures que aporten alguns tractaments terapèutics, com el risedronato (bifostonato).

Així ho assevera un grup d’experts de l’Alliance “for Better Bone Health” (Aliança per a la millor salut de l’os/os), constituïda per Procter and Gamble, Pharmaceuticals-Vita i Sanofi Aventis. Les seves conclusions es van presentar durant la segona reunió conjunta de l’European Calcified Tissue Society i la Internacional Bone and Mineral Society, celebrada en Ginebra i en la qual va participar Adolfo Díez Pérez, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i professor en l’Autònoma de Barcelona.

L’esquelet, explica aquest expert, ha d’analitzar-se com una construcció, com la torre Eiffel. Per calibrar la resistència i fortalesa de l’edificació han de tenir-se en compte diverses característiques: la qualitat dels materials, la disposició de la seva estructura metàl·lica i els cargols que la subjecten o la formen. Basant-se en aquest símil, Díez Pérez sosté que en l’anàlisi i tractament de l’osteoporosis no n’hi ha prou amb el mesurament de la DMO, ja que aquesta és només una de les característiques que influeixen en la seva fortalesa.

A més, afirma, en pacients que ja estan sotmesos a tractaments com el del risedronato, les densitometrías a les quals se sotmeten no reflecteixen amb precisió els efectes beneficiosos de la teràpia, la disminució del risc de fractura. “L’evolució de l’os/os és molt més complexa del que ens diu la DMO. La densitometría és un bon sistema per detectar per primera vegada l’osteoporosis i mesurar el nivell basi de la seva malaltia, la seva gravetat. També seguirà sent útil per monitorar als pacients, però necessitarem altres tècniques que ens expliquin millor altres aspectes de l’os/os”, resumeix.

Aquest expert explica que més enllà de la densitat mineral òssia s’investiguen altres paràmetres que determinen la qualitat de l’os/os com la grandària i estructura, la seva forma, arquitectura, la composició dels materials que ho formen, la quantitat i organització del mineral, la grandària dels cristalls de mineral, la qualitat del col·làgen o l’estudi dels marcadors bioquímics del remodelat ossi (procés natural de destrucció i regeneració del teixit ossi que el cos humà fa les 24 hores del dia, i que pot veure’s alterat per patologies com l’osteoporosis).

Per analitzar aquests factors es recorre a l’enginyeria, la mecànica o la mineralogia. Com a resultat, explica Díez, es fan “càlculs de resistència, anàlisi d’isotropia o anisotropia en os/os per veure quin és la distribució de les orientacions de les estructures, anàlisis fractals o simulacions de resistència a l’impacte o la pressió amb models mecànics que reprodueixen l’estructura d’un os/os”. Per explorar aquests factors es recorre a tècniques com la ressonància magnètica, la tomografia axial computerizada o per emissió de positrons.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions