El pressupost que cada any gestiona el Sistema Nacional de Salut (SNS) ronda els 60.000 milions d’euros, mentre que compta amb un dèficit acumulat de més d’11.000 milions d’euros que augmenta cada exercici. Un informe elaborat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i la consultora McKinsey and Company reflecteix que aquest dèficit podria superar en 2020 els 50.000 milions d’euros. Per solucionar aquesta problemàtica, els autors proposen que els pacients assumeixin una part del cost dels serveis que utilitzen.
Un de cada cinc espanyols tindrà en els propers 10 anys més de 65 anys i la meitat patirà alguna malaltia crònica. Això suposarà un augment de costos per al sistema sanitari espanyol, que “és insostenible amb el seu esquema actual” i ha de millorar diversos aspectes, va afirmar el soci director de McKinsey and Company i un dels autors de l’estudi, Ramón Forn. Entre les qüestions a millorar, l’estudi constata un “sobreabuso” assistencial a Espanya, on els ciutadans acudeixen al metge un 40% més que en la resta de països europeus i una de cada tres visites és innecessària.
Els autors de l’informe proposen un model de sistema que, entre altres qüestions, “responsabilitzi al pacient” d’un ús racional dels serveis sanitaris, pel que proposen la creació d’un “tiquet moderador” amb el qual cada pacient pagui les seves consultes en Atenció Primària i Urgències. El seu cost ha de ser fix, a un preu baix i en funció de la renda i el nivell de cronicitat de cada pacient, va explicar María del Mar Martínez, també autora de l’estudi. A més, la taxa hauria de ser entre quatre i cinc vegades major en les visites a Urgències per “filtrar l’entrada no necessària i reduir el temps d’espera, però mai amb efectes recaptatoris”, va afegir.
Experiència en altres països
Altres països de la Unió Europea (UE) amb sistemes nacionals de salut similars a l’espanyol ja apliquen aquesta mesura, com Itàlia (on es paguen 36 euros per visita al metge especialista), Portugal (amb un tiquet de 2 euros per visita en Atenció Primària i 3 euros si la consulta és a domicili) o Suècia (entre 15 i 30 euros per atenció especialitzada, en la qual s’inclou tractament i un dia d’hospitalització). En aquests i altres països les millores han estat rellevants i la demanda assistencial es va reduir entre un 5% i 15%, mentre que també s’aconsegueix reduir la despesa sanitària entre un 5% i 10%, va puntualitzar Martínez.
Els autors igualment advoquen per modificar el pagament farmacèutic, pel que proposen equiparar les contribucions dels pensionistes a les dels malalts crònics i fixar un límit de contribució en “no més de 150 o 200 euros” per any. D’altra banda, aposten per l’autonomia de gestió tant dels centres sanitaris com dels propis professionals, pel que s’inclou un sistema d’incentius que fomenti una major responsabilitat sobre els resultats i que s’involucrin a oferir la millor atenció possible. Cada centre i professional rebrien una partida pressupostària en funció del nombre de pacients que atenguin dins de la seva àrea sanitària i de com gestionin els seus recursos, va detallar.
Per incentivar aquesta gestió de recursos, proposen que s’estableixi un “rànquing públic” de centres sanitaris en funció del seu acompliment clínic, qualitat dels seus serveis i eficiència, la qual cosa obligaria a tots “a esforçar-se per no estar a la cua del”mateix . Aquesta classificació seria accessible tant per a gestors com para pacients i serviria per distribuir les partides pressupostàries i, al seu torn, perquè el pacient pugui saber on serà millor atès en funció del seu problema.
