Un miler de malalts de càncer de mama, esclerosi múltiple o sida dels hospitals de Vall’d Hebron i el Clínic de Barcelona, el de Ca Ruti de Badalona i el de Bellvitge de’L l’Hospitalet de Llobregat participaran en la prova pilot per dispensar cànnabis amb finalitats terapèutiques, que, en principi, començarà aquesta primavera a Catalunya. L’objectiu: demostrar els efectes pal·liatius d’aquesta substància en determinats pacients. En concret, aquells que no troben remei als seus mals -vòmits i nàusees a causa d’un tractament de quimioteràpia o dolors per una malaltia crònica- amb els fàrmacs actuals.
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (CFB), entitat que ha promogut aquesta iniciativa, ja ha comunicat als titulars de les 60 oficines de farmàcia triades per a la prova que ells seran els encarregats d’elaborar les primeres càpsules de marihuana que subministraran, sota recepta mèdica, al miler de pacients que durant un any prendran cànnabis per via oral.
Els farmacèutics catalans són conscients que el projecte ha despertat certes reticències entre les autoritats sanitàries espanyoles i temen que el Govern acabi negant la col·laboració de les farmàcies comunitàries en aquest pla o que retalli el nombre de malalts que fixa la iniciativa catalana.
“La nostra presència en el projecte és fonamental perquè la xarxa de farmàcies comunitàries garanteix la proximitat del fàrmac als pacients amb dificultat de mobilitat i perquè el cànnabis no és més complex en el seu maneig i control que la morfina o la metadona”, assegura Joan Borrás, president del CFB. “En les farmàcies hi ha altres medicaments amb especial control, com els opiáceos -insisteix Borrás-, que són manipulats per farmacèutics i mai han causat problema en el seu control i distribució”.
De les 2.000 farmàcies que hi ha a la província de Barcelona, el Col·legi va consultar només a unes 700 i unes 250 van donar un sí incondicional al pla. “Els altres no es van negar, però no és necessària la seva participació perquè amb 250 es cobreixen amb escreix les necessitats del projecte”, apunta Borrás.
