Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un model computacional permetrà estudiar la resposta del sistema immunològic en la diabetis tipus 1

El seu principal objectiu és poder buscar nous tractaments per a aquesta malaltia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 13deSetembrede2011

Un model computacional en el qual treballen investigadors del Grup de Bioingeniería i Telemedicina de l’ETSI Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col·laboració amb experts del Centre Nacional de Biotecnologia, permetrà estudiar la resposta del sistema immunològic en la diabetis tipus 1 i poder buscar així nous tractaments per a aquesta malaltia.

La diabetis tipus 1 es produeix per un atac del propi sistema immunològic del pacient contra les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina, les denominades cèl·lules beta. Aquesta resposta autoinmune provoca la desaparició de les cèl·lules beta i la consegüent absència d’insulina en l’organisme afectat. Les causes que fan que el sistema immunològic reconegui a aquestes cèl·lules pròpies com a agents a destruir encara són desconegudes. No obstant això, es considera que podrien estar relacionades amb agents ambientals -com la contaminació, la higiene o les infeccions víriques- o amb factors genètics, en existir gens relacionats que predisposen a la diabetis tipus 1 i uns altres que protegeixen de la mateixa.

Entre els errors que comet el sistema immune per atacar a les cèl·lules beta estan l’activació indeguda del sistema immune innat en el pàncrees, que resulta en inflamació, la presència de limfòcits amb capacitat de reconèixer a les cèl·lules beta com a agents estranys, l’activació d’aquests limfòcits mitjançant la presentació d’antígens de les cèl·lules beta i el fracàs dels mecanismes de protecció enfront de reaccions del sistema immune contra el propi organisme, els anomenats mecanismes de tolerància perifèrica.

Després d’analitzar aquests errors, els investigadors han desenvolupat un model multiescala basat en agents del pàncrees endocrí i la seva relació amb el sistema immune. Per a això han simulat les diferents etapes en les quals falla el sistema immune en reconèixer a les cèl·lules beta com a estranyes. Aquest model permet simular processos de creixement de les poblacions de cèl·lules beta, proliferació cel·lular, apoptosi, necrosi, fagocitosi i activació de cèl·lules del sistema immune, entre uns altres. Per dissenyar aquest model s’han emprat dades de la literatura científica i dades empíriques, procedents d’experimentació amb ratolins. A més, després de comparar-se els resultats obtinguts amb experiments previs, s’ha observat una bona emulació dels processos reals.

Aquest model pot emprar-se per realitzar experimentació “in” silico sobre processos relacionats amb les cèl·lules beta i el sistema immune innat i constitueix un pas més per al desenvolupament de models més complets de la resposta immune en la diabetis tipus 1. Amb la realització d’experiments en un ordinador es poden predir, a priori, resultats que posteriorment es portin a experimentació “in vitro” i “in vivo”. D’aquesta manera es podria accelerar la cerca de possibles nous enfocaments terapèutics.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions