Un equip científic de la Universitat de Duke, a Estats Units, ha desenvolupat una nova forma d’identificar gens de microbis nocius, en particular, aquells que són difícils d’analitzar en el laboratori. Aquest nou mètode, descrit en “Proceedings of the National Academy of Sciences” (PNAS), utilitza productes químics per crear bacteris mutantes i seqüenciació genòmica per identificar totes les mutacions.
Mitjançant la cerca de gens mutantes comuns en el bacteri clamidia, que comparteixen un tret en particular, els investigadors van ser capaços d’identificar ràpidament els gens responsables d’aquest tret. L’enfocament és versàtil i barat, així que podria aplicar-se en l’estudi d’una àmplia gamma de microorganismes, afirma el doctor Rafael Valdivia, professor de Genètica Molecular i Microbiologia en Duke.
“Hem estat capaços d’esbrinar més dades sobre els gens que permeten la florida de la clamidia en els seus hostes sense recórrer al llarg procés tradicional de domesticació dels patògens perquè acceptin l’ADN recombinant”, explica Valdivia, qui agrega que aquest enfocament “uneix les tècniques clàssiques de la microbiologia amb la seqüenciació genòmica del segle XXI”. “Si es troba un nou microorganisme perillós, i es volen determinar els seus gens importants, el nostre sistema representa una forma efectiva d’obtenir aquesta informació tan ràpid com sigui possible”, assegura.
Un dels objectius d’aquestes recerques és l’estudi de patògens microbians que danyen a éssers humans i animals, per localitzar i alterar els gens necessaris per a la infecció, afirma Valdivia. El microbi en aquest estudi, la clamidia -que en general causa una malaltia de transmissió sexual-, s’amaga en les cèl·lules humanes, i la malaltia que causa ha de ser transmesa des d’un hoste a un altre. La clamidia és una de les infeccions de transmissió sexual més comunes i el principal factor de risc de malaltia inflamatoria pèlvica i infertilitat.
En el present estudi, segons Valdivia, “en aïllar gens mutantes que no creixen bé dins de les cèl·lules i identificar les mutacions subjacents vam poder aprendre molt sobre com aquests gens contribueixen a la malaltia. Per a nosaltres, això accelera significativament l’anàlisi de la clamidia i, el més important, pot ser aplicable a molts altres microbis que han estat difícils de manipular amb mètodes d’ADN recombinant”. L’investigador suggereix que els microbis, fins i tot els associats amb la nostra flora intestinal normal, s’han obert a l’exploració perquè puguem aprendre com influeixen els seus gens en la salut humana, inclosos els trastorns alimentaris i la malaltia inflamatoria intestinal. Valdivia conclou que, a més, la nova tècnica podria ajudar a crear vacunes contra la clamidia.
