Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un nou tipus d’anorèxia vinculada a l’excés d’esport preocupa als psiquiatres

Els trastorns alimentaris tenen més incidència entre les dones
Per mediatrader 7 de març de 2005

El psiquiatre de l’Hospital biscaí de Creus Iñaki Eguiluz ha alertat sobre el sorgiment d’un nou tipus d’anorèxia relacionada amb l’excés d’esport. Segons explica, aquest mal ho sofreixen aquelles persones que ingereixen menys calories que les que necessiten i realitzen un excessiu exercici físic.

En el marc del XIII Curs de Psiquiatria titulat “Psiquiatria i Dona”, que s’està celebrant a Vitòria aquests dies, Eguiluz ha explicat que “els mecanismes de control d’aquests trastorns de la conducta alimentària són cada dia majors, sobretot a causa de l’atenció personalitzada i monogràfica d’aquest tipus de pacients”.

Per això considera fonamental la “detecció precoç” dels trastorns en l’alimentació, com l’anorèxia i la bulímia, per a la seva millor “reparació”. Així ho va assegurar en una taula rodona sobre “Actualitzacions de trastorns de la conducta alimentària”, on també va destacar que “el canvi sobtat dels hàbits alimentaris o el rebuig a determinats aliments, així com el desig de menjar aliments de poc valor calorífic, són alguns símptomes que ajuden a la detecció, pistes que s’accentuen en el cas de l’aparició de quadres clínics com l’amenorrea o retirada de la regla o un descens significatiu de pes, per sota del 25% del pes habitual de la persona.”

Tipus d’anorèxia

D’altra banda el psiquiatre biscaí va explicar que l’anorèxia és, dins dels trastorns alimentaris, “el més comú diagnosticat en el nostre entorn, si bé en nombroses ocasions coexisteixen anorèxia i bulímia”. En concret va explicar que hi ha “dos tipus d’anorèxia, una detectable perquè es deixa d’ingerir aliments i una altra en la qual l’individu, encara realitzant una correcta alimentació, gasta més calories de les quals consumeix i que està associada, per exemple, a la creixent moda de realitzar exercici físic a l’excés”.

Així mateix va recordar la importància de la bulímia que, en moltes ocasions, té un diagnòstic més tardà a causa que no presenten alteracions físiques visibles als primers moments. Finalment Eguiluz va manifestar que “els estudis epidemiològics que es manegen expliquen que aquest tipus de trastorns alimentaris estan més associats a la dona que a l’home, ja que els factors psicosocials i una obsessió per seguir els dictats d’una moda estan en l’origen de molts d’ells, encara que no són els únics desencadenants”.

Malaltia nerviosa

En els últims temps s’han detectat quadres d’anorèxia nerviosa i de bulímia en els quals no es produeix la percepció d’una alteració de la imatge corporal per part del propi pacient, segons va assenyalar en la taula rodona la psiquiatra l’Hospital Clínic Sant Carlos, de Madrid, Marina Díaz-Marsá.

L’experta va aclarir que aquest malalt “no té una percepció equivocada ni alterada del seu cos com s’ha descrit amb regularitat, sinó que, encara observant un mal aspecte físic, la persona afectada manté la seva actitud compulsiva”. Així mateix, en alguns casos tampoc es compleixen els “requisits de manual” que es manejaven fins fa poc dins del món de la Psiquiatria i no es detecten quadres d’atracones o vòmits.

Com a conclusió Díaz-Marsá va explicar que “el símptoma fonamental de cadascun d’aquests trastorns de la conducta alimentària és l’alteració de la impulsividad”, per la qual cosa es produeix una dificultat per resistir els impulsos i una precipitació en la resposta als estímuls, va afegir.