Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un simulador òptic permet al pacient comprovar com veurà després de sotmetre’s a una intervenció per problemes de visió

El sistema s'adapta constantment a l'ull del pacient en funció dels seus defectes visuals, el camp de visió i la distància als objectes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deNovembrede2005

Científics de la Universitat de Múrcia han dissenyat un sofisticat i nou simulador òptic a manera de “supergafas” que permet que el pacient comprovi abans de realitzar una cirurgia per problemes de visió com vora després de la intervenció. Aquest nou instrument, un prototip de laboratori únic al món, va ser presentat a Madrid en el Simposi “Imatges de la Ciència: Veure l’invisible”, organitzat per la Fundació Ramón Areces, amb experts mundials en obtenció d’imatges extremes sobre Astronomia, Física Quàntica, Òptica, Microscopía i Biomedicina.

Aquest sistema encara voluminós, desenvolupat pel Laboratori d’Òptica de la Universitat de Múrcia (LOUM), podria ser compactat en els propers anys fins a la grandària d’unes ulleres convencionals i evitaria als pacients intervencions sobre les quals prèviament se sabés que no garanteixen bona qualitat visual. El seu funcionament és similar al de “milers de lentillas” combinades, fent “totes les funcions de correcció” corresponents i canviant d’acord a les distàncies “a tota velocitat, en mil·lèsimes de segon”, segons les necessitats particulars de l’ull, van assegurar els seus inventors.

El sistema va ser presentat pel coordinador científic de les jornades, el professor Pablo Artal, del Departament de Física de la Universitat de Múrcia, un dels pioners mundials en aspectes d’òptica visual, com el desenvolupament de nous instruments per estudiar l’ull humà. Segons Artal, “aquest simulador visual d’òptica adaptativa” funciona a manera de “superlentillas o supergafas” que s’adapten constantment a l’ull del pacient d’acord als seus defectes visuals, al camp de visió i la proximitat o llunyania dels objectes.

L’element principal del simulador funciona com un avançat mirall, denominat modulador espacial, capaç de reproduir els efectes de la lent més sofisticada o una manipulació de la còrnia, si bé en aquest últim cas l’encert és “aproximat”, doncs els efectes derivats d’una “ablació” en aquesta part de l’ull són imprevists.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions