Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un tumor de diagnòstic difícil

El feocromocitoma registra una taxa de curació de més del 90%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 02deAbrilde2009

Aquest tumor s’origina en les glàndules suprarenals, situades damunt dels ronyons. La majoria dels feocromocitomes no solen estendre’s i, a més, presenten una elevada taxa de curació. El major problema estreba en el seu difícil diagnòstic. La complicació ve derivada de la quantitat excessiva de substàncies que generen, com l’adrenalina i la noradrenalina, i els seus efectes sobre el sistema vascular.

El feocromocitoma és un tumor rar que s’origina a partir d’unes cèl·lules -anomenades cromafines- de les glàndules suprarenals. A Espanya, no existeixen dades concretes sobre la seva incidència; a EUA es diagnostiquen prop de 800.000 casos cada any. En els mamífers, com l’ésser humà, les suprarenals són unes glàndules situades damunt dels ronyons la funció dels quals és la de secretar hormones per regular les respostes a l’estrès, a través de la síntesi de corticoesteroides i catecolaminas, com el cortisol i l’adrenalina, entre unes altres. L’adrenalina suposa el 80% de la secreció i el 20% restant correspon a la noradrenalina (o norepinefrina).

Aquestes dues hormones provoquen un augment de la pressió arterial, de la freqüència cardíaca i respiratòria, de la contracció muscular i dels nivells de sucre en sang (glicemia). A causa del feocromocitoma s’alliberen quantitats extremadament altes d’aquestes catecolaminas, donant lloc a episodis o crisis d’aparició brusca que es caracteritzen per uns símptomes que poden ser molt variats i diferents en el temps.

Aquesta malaltia afecta a tots dos gèneres, a totes les ètnies per igual i a persones de totes les edats, encara que és més freqüent entre la tercera i cinquena dècada. Se li coneix com el “tumor del 10%” a causa de la seva presentació: el 10% bilateral, 10% extrasuprarrenal, 10% infantil (que, en general, manifesten els símptomes entre els 6 i 14 anys d’edat), el 10% és de caràcter familiar, el 10% bilateral i un 10% és maligne.

Símptomes que distreuen

A més de tensió arterial alta, aquest tumor pot provocar palpitacions, sensació d’opressió toràcica i ansietat

A pesar que el símptoma més comú és la tensió arterial elevada, fins i tot perillosa, hi ha altres indicis que, més que ser concloents, poden distreure. L’afectat pot sofrir freqüència cardíaca elevada (taquicàrdia), palpitacions (arrítmies), sudoració profusa amb pal·lidesa cutània, sensació d’opressió en el tórax (dolor toràcic) i ansietat amb sensació imminent de mort, visió borrosa, dolor abdominal acompanyat de nauseas i vòmits, hiperglucemia, pal·lidesa, micció abundant i cefalea localitzada en la part posterior del crani, entre uns altres. En nens és particular un retard en el creixement i poc augment de pes malgrat tenir bon apetit.

Algunes vegades, aquestes crisis poden estar desencadenades per determinades activitats que mobilitzen l’interior de la cavitat abdominal, com l’estrès, l’exercici físic, els esternuts, alguns aliments (formatge, begudes alcohòliques) o medicaments (antidepressius, anestèsics), tècniques com l’angiografía o la mateixa cirurgia, entre unes altres.

Malgrat que aquest tumor sol estar limitat en la medul·la -parteix interna- d’aquestes glàndules, no és estrany un altre tipus de localitzacions: en el 10% dels pacients es troba fora de les glàndules (feocromocitoma extrasuprarrenal o paraganglioma). D’aquests, un 97% se situen en la cavitat abdominal, prop del 3% en el tórax i gairebé un 1% en el coll.

Diagnòstic i tractament quirúrgic

A més d’una història mèdica completa, les proves complementàries per poder efectuar un diagnòstic es basen en anàlisi d’orina i sang (que mesuraran els nivells d’hormones), una tomografia axial computerizada (TAC) o escàner, o un escàner per radioisòtops en el qual s’introdueixen substàncies radioactives en l’organisme per crear una imatge de la glàndula adrenal funcional.

La resección quirúrgica és l’opció estàndard per extreure el tumor. Amb això s’espera que els símptomes disminueixin o desaparegui encara que, de vegades, no és el que ocorre amb la hipertensió, que persisteix. En alguns casos coexisteix una hipertensió essencial amb una secundària al tumor. El que sí desapareixen són les crisis paroxísticas. Abans de la intervenció quirúrgica i durant el procés cal extremar la vigilància perquè pot produir-se un alliberament massiu de catecolaminas al torrent circulatori.

Per aquest motiu es tracti d’una cirurgia complexa amb un programa anestèsic específic. Si el tumor primari està localitzat en la glàndula suprarenal i és benigne la supervivència és la de la població normal corresponent a l’edat.

De vegades no és possible realitzar cirurgia per les característiques del tumor (quan no és resecable, o és recurrent o metastático) o el risc particular de la persona que ho sofreix. En aquest cas es pot instaurar un tractament farmacològic per contrarestar els efectes de les catecolaminas. Aquests pacients també poden tenir supervivència a llarg termini, amb el tractament mèdic amb fàrmacs, amb radioteràpia o quimioteràpia, que proporcionen efectes pal·liatius adequats.

Els experts recomanen que qualsevol persona amb antecedents de feocromocitoma ha de ser avaluada de forma anual per descartar recidivas.

MUTACIONS GENÈTIQUES

Img
Els experts advoquen per estudiar genèticament a tots els pacients que tinguin feocromocitoma per dues raons bàsiques: la primera, perquè les formes hereditàries d’aquest tipus de tumor es relacionen amb altres càncers, i si es detecta de forma primerenca es pot vigilar la seva evolució i instaurar el tractament més òptim, que millora el pronòstic, a més de vigilar a altres individus de la mateixa família. En algunes famílies s’agrupen els tumors de les glàndules endocrines i també els presenten en glàndules paratiroide, en les suprarenals i tumors cutanis, i de forma bilateral.

La segona raó per a l’estudi genètic és que en pacients amb mutacions genètiques comprovades tenen més possibilitats de desenvolupar feocromocitomes multifocales amb recurrència alta. Fins ara, els investigadors han identificat almenys sis mutacions associades a la predisposició de sofrir aquest tipus de tumor. Actualment, es recomanen les proves genètiques a persones amb antecedents familiars i amb menys de 50 anys, sobretot, en nens.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions