Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una de cada cinc intervencions de cirurgia de l’obesitat té problemes en el postoperatori

Les afeccions que poden produir-se en aquesta fase van des de la infecció intrabdominal al trombe embolismo pulmonar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 01deFebrerde2004

La cirurgia bariátrica o de l’obesitat és un tipus d’intervenció que està en auge a Espanya. Encara que aquesta operació està consolidada al nostre país, no és menys cert que el risc durant la intervenció és superior al d’altres cirurgies i s’estableix entre un u i un dos per cent.

Els principals problemes estan centrats en el postoperatori, on juga un important paper l’experiència del cirurgià. En aquest procés, com reconeix Constancio Marco, del departament de Cirurgia de l’Obesitat del Centre Teknon de Barcelona, l’índex de complicacions s’estableix en un 10%, encara que arriba a aconseguir un 20%. Les afeccions que poden produir-se en el postoperatori van des de la infecció intrabdominal -quan les línies de sutura fallen i la unió entre dos òrgans no és òptima- al trombe embolismo pulmonar. Problemes que s’aguditzen durant aquesta fase perquè els pacients sofrien bastants més malalties que el comú de la població, com a diabetis, hipertensió, apnea del somni o colesterol.

Tipus d’operacions

Tres grans blocs componen la cirurgia bariátrica: cirurgia de restricció, de combinació de l’exclusió de l’estómac amb una mala absorció dels aliments, i aquella que uneix les derivacions biliopancreáticas a una escassa assimilació del menjar.

La cirurgia de restricció suposa una reducció dràstica de la grandària de l’estómac perquè els pacients no puguin menjar. Així, s’arriba a convertir un estómac amb una capacitat de dos litres en una “bosseta” de 20 mil·lilitres. La tècnica més comuna és la gastroplastia vertical, situant un anell o una banda gàstrica al principi de l’estómac, la qual cosa crea un petit reservorio que actua com a estómac veritable. Aquestes bandes, que poden col·locar-se mitjançant laparoscòpia, estan connectades a una petita capseta situada en la pell que permet estrènyer l’estómac, obrint-lo o tancant-lo.

Els avantatges de la intervenció és la seva senzillesa si s’apliquen procediments laparoscòpics, mentre que els inconvenients, segons Constancio Marco, són principalment dos: no es pot menjar i la petita capacitat de dilatació que té el reservorio pot deixar de ser eficaç a partir del cinquè any.

El segon gran bloc de la cirurgia bariátrica combina l’efecte d’un estómac petit amb la mala absorció dels aliments, és a dir, es menja molt menys i s’absorbeixen els aliments pitjor, sobretot els greixos. La tècnica més freqüent és el “bypass” gàstric. Els inconvenients d’aquest procediment, el més utilitzat al costat de la gastroplastia, és que s’ha d’accentuar el control de l’alimentació durant tota la vida del pacient. A més, l’estómac, en quedar més del 90% aïllat i sense funcions, no és accessible a proves diagnòstiques importants per a definir úlceres o processos microbians posteriors a l’operació.

La tercera família combina la mala absorció dels aliments amb derivacions biliopancreáticas, retardant al màxim el contacte entre l’aliment amb la bilis i els sucs pancreàtics. D’aquesta forma, s’aconsegueix que els greixos no siguin absorbides per l’intestí prim i passin directament al gruix. La tècnica més freqüent en aquest cas és l’encreuament duodenal, pel qual s’estreny l’estómac sense eliminar els seus components, al costat d’un “by pass” intensiu que provoca una deficient absorció dels greixos. Els pacients poden menjar normalment però sense arribar a assimilar els greixos, per la qual cosa l’organisme ha de cobrir les seves necessitats energètiques consumint el greix del cos.

Els avantatges d’aquesta tècnica, segons el cirurgià del Centre Teknon, és que el pacient pot menjar normalment i registra una important pèrdua de pes, amb molt poques possibilitats de tornar a engreixar. Els inconvenients resideixen en què la mala absorció dels aliments pot provocar trastorns nutricionals per falta de ferro, calci, proteïnes i vitamines biosolubles.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions