Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una enquesta de l’OCU revela que el 90% dels consumidors no entén les instruccions dels fàrmacs

Lletra minúscula, línies atapeïdes o tecnicismes són alguns dels problemes amb els quals es troben els usuaris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deDesembrede2002

Potser el prospecte dels medicaments és l’únic “manual d’instruccions” que no se sol tirar a les escombraries abans d’utilitzar-lo. Això és el que es pot deduir d’una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) entre 8.000 socis, que indica que el 93% ho llegeix per complet quan adquireix un medicament per primera vegada i sense recepta, el 6% ho llegeix en part i només l’1% no ho llegeix mai. El problema que es planteja als consumidors és entendre-ho. Així, la lletra minúscula, les línies atapeïdes, els tecnicismes, les paraules intraduïbles o les abreviatures per a iniciats són algunes de les dificultats que presenten per a l’usuari mitjà.

L’estudi es va realitzar amb vuit dels medicaments més comuns venuts a Espanya, i un dels resultats va ser que la meitat dels enquestats hauria utilitzat malament cinc d’ells perquè no quedava prou clar la manera de prendre’ls. Dos exemples: el 36% no entenia les interaccions i el 16% desconeixia el terme posologia i el seu significat. En canvi, el 65% voldria una informació específica que no figura, com què fer en cas d’intoxicació (no sols facilitar el telèfon d’informació toxicològica) o el moment del dia més adequat per a prendre’l. També s’agrairia que s’incloguessin sempre les presentacions que d’aquest fàrmac existeixen en el mercat.

“L’exactitud no té per què estar renyida amb la claredat”, diu Ana Sánchez, coordinadora de l’àrea de salut de l’OCU. I menys en un text que determinarà el consum d’un medicament: una simple aspirina, que no necessita recepta, també té contraindicacions. Encara que l’enquesta es va dur a terme en 1997, es considera que continua vigent perquè els prospectes són redactats pel propi laboratori fabricador i aprovats per l’Agència Espanyola del Medicament. Per aquest motiu, el Ministeri de Sanitat, a través de l’Agència Espanyola del Medicament, va posar en marxa l’any passat una Comissió d’experts sobre la llegibilitat dels prospectes.

La iniciativa va partir de l’Associació Espanyola de Dret Farmacèutic (Asedef), l’Agència Espanyola del Medicament la va acollir i a ella s’han anat incorporant successivament representants dels consumidors, de la professió mèdica i de les companyies farmacèutiques, fins a sumar quinze membres. Ara, el text proposat pel laboratori el revisa primer la persona que ha avaluat aquest fàrmac i el supervisen dues persones especialitzades en prospectes. El propòsit d’aquest “filtre” és donar normes clares perquè la redacció se simplifiqui i s’acosti a la comprensió del ciutadà mitjà. Tot es complica més si es té en compte la necessitat d’unificar prospectes en un espai europeu de cultures diferents: alguns països prefereixen el format de preguntes i respostes; uns altres, com Espanya, la forma redaccional, i alguns són partidaris d’utilitzar els pictogrames. Tot això exigeix un esforç major.

“Des d’Asedef vam fer una enquesta entre 3.000 malalts i comprovem que el 90% dels ciutadans no entenen els prospectes. Fa dos anys, als Estats Units es calculava que entre el 25 i el 30% de la població fa un mal ús dels medicaments per aquest motiu, amb el risc que això suposa”, indica l’advocat Mariano Avilés Muñoz, president d’Asedef i membre d’aquesta comissió.

“El prospecte és el punt d’unió entre metge, farmacèutic i pacient, que a vegades ha de decidir tot sol amb aquest paper a la mà. No ha de ser aliè, per tant, a l’avaluació del medicament. En el dossier s’inclou una fitxa tècnica que reuneix tota la informació contrastada realitzada pels avaluadors. És un document llarg i tècnic que ha de traduir-se en el prospecte”, explica José Félix Olalla, subdirector general de Medicaments d’Ús Humà de l’Agència Espanyola del Medicament (AEM).

El treball de la Comissió ha començat per analgèsics, laxants i antiàcids, les EFP (especialitats farmacèutiques publicitàries, medicaments que es venen sense necessitat de recepta) més utilitzades. Les primeres conclusions sobre la redacció d’aquests prospectes caldrà contrastar-les amb grups de pacients.

Perquè aquesta “traducció” sigui veritablement útil al pacient, ha de constar de frases directes, llenguatge senzill i informació per a resoldre problemes que puguin sorgir, suggereix Angels Vidal Miquel, cap del Servei de Farmàcia del Piu Hospital de Valls, a Tarragona. Un aspecte molt important són les instruccions de preparació, que han d’anar secundades amb imatges si és necessari: “Hi ha formes farmacèutiques noves d’alliberament progressiu, esprais nasals, inhaladors, solucions… que cal preparar, administrar i conservar de manera precisa per a obtenir els resultats desitjats”, indica. També suggereix la conveniència d’incloure pictogrames, ja que aquesta societat està acostumada als símbols i els identificaria fàcilment.

Aquestes recomanacions i unes altres queden exhaustivament recollides en la circular 2/2000 de l’AEM. Les normes tenen en compte aspectes d’allò més divers. Quant a la presentació, per exemple: el gramatge del paper emprat (si és massa prim pot transparentar-se molt i resultar més difícil de llegir), el cos de la lletra (cada vegada hi ha més persones majors a Espanya) o fomentar l’ús del llenguatge Braille. Insisteix, així mateix, en advertiments i precaucions especials que mai es poden obviar (com “mantingui’s fora de l’abast dels nens”), a donar normes molt precises sobre la conservació i a explicar els termes científics o especialitzats “en un llenguatge comprensible per al consumidor”. I tot això sense superar un espai necessàriament reduït.

Es recomana també no eludir detalls complexos (“la creença que el pacient no pot comprendre una contraindicació no és motiu per a la seva omissió”) i suggereix que poden ser importants instruccions específiques per a l’administració. Indica així mateix, en el seu annex 2, que la companyia fabricadora ha de sotmetre el seu prospecte a l’examen de 20 consumidors i que almenys 16 contestin correctament a una sèrie de preguntes, a més d’observar i registrar el que fan en interpretar el prospecte.

En general, els experts coincideixen que la part més difícil de simplificar és la informació sobre efectes adversos. “S’ha produït un canvi de cultura molt important en aquest aspecte -comenta José Félix Olalla-: abans no se citaven, o es deia “no es coneixen” o “no s’han descrit”. Per llei, ara cal indicar tots els efectes adversos, per estranys que siguin, i hi ha exemples de sentències en què s’ha condemnat al laboratori per deixar d’indicar algun. I es posen tantes indicacions i en paraules tan tècniques que gairebé decideixes no prendre-ho. Però no cal anar a l’extrem: perquè es doni un determinat efecte advers normalment han de coincidir diversos factors”.

“Les contraindicacions no han de ser alarmistes. Hi ha prospectes que sembla que estan amenaçant de mort. Alguns laboratoris es curen en salut i practiquen medicina defensiva”, postil·la Mariano Avilés.

A vegades, en canvi, la informació pot resultar excessiva, com assenyala Olalla, quant al dret del pacient a no saber: “No ocultar res en la indicació és qüestionable: haig d’assabentar-me de la naturalesa o gravetat de la meva malaltia bruscament pel prospecte, en lloc de ser informat gradualment pel metge?”. És una pregunta que aquest especialista deixa en l’aire.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions