Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una pneumònia diferent

La infecció revesteix més gravetat i provoca més dies d'ingrés si es contreu en una institució sanitària extrahospitalaria

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 03deOctubrede2010
Img abuelos Imatge: Scott Jacob

Les persones ingressades en geriàtrics i centres sociosanitaris pateixen pneumònies més greus i mortals que aquelles que contreuen la seva forma comuna, coneguda com a “pneumònia adquirida en la comunitat”. En els últims anys, diversos estudis han aportat dades que ho demostren. Per fortuna, hi ha mesures preventives que poden ajudar a evitar que aquestes persones, especialment vulnerables, contreguin aquesta infecció. La prevenció és, ara com ara, la millor basa per protegir-les.

La pneumònia, o pulmonía, és una infecció respiratòria habitual en la comunitat. En general, es contreu en inhalar microorganismes patògens adquirits fora de l’ambient hospitalari. Està causada per diferents microorganismes; entre ells, el més comú és el pneumococ. Recentment, nous estudis han detectat que el seu impacte és encara major en persones institucionalitzades, és a dir, que estan ingressades en centres geriàtrics o centres sociosanitaris. Aquesta nova categoria d’infecció respiratòria es denomina pneumònia associada a les cures sanitàries i té certes peculiaritats respecte a la seva forma comuna, cridada pneumònia adquirida en la comunitat (NAC).

Així, a Espanya, el nombre de nous casos -la incidència global- de NAC és de 3 a 5 casos per 1.000 habitants i per any, mentre que en la població geriátrica en el mateix període es diagnostiquen 50 casos de pneumònia associada a les cures sanitàries. Això suposa que, en els ancians, la incidència és entre 30 i 50 vegades major que en la població general, per la qual cosa és “altíssima”, segons informació d’Antoni Torres, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic, de Barcelona, i catedràtic de Pneumologia de la Universitat de Barcelona.

En les persones ingressades en institucions sanitàries extrahospitalarias, com els geriàtrics, la mortalitat per pneumònia és entre 3 i 4 vegades major respecte a la dels pacients que contreuen la pneumònia adquirida en la comunitat. Quan s’ingressa a aquests ancians, moren més enfront dels malalts de NAC, un 17% enfront d’un 4%.

Les persones més vulnerables són les que segueixen un tractament de diàlisi o de quimioteràpia, o viuen en una residència d’ancians
Aquestes dades són fruit de les recerques que s’han realitzat en els últims cinc anys en aquest grup de població, d’una banda, a Alemanya, a través d’un estudi realitzat per Santiago Ewig i publicat en “Thorax”, i a Espanya, en un estudi multicéntrico en el qual han participat 13 hospitals, el Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), els resultats de la qual s’han comentat a l’últim Congrés de la Societat Europea de Respiratori (ERS), celebrat a Barcelona el passat mes de setembre amb més de 22.000 experts internacionals.

Una infecció diferent

Les persones més vulnerables a contreure una pneumònia associada a les cures sanitàries són aquelles que han estat hospitalitzades recentment, segueixen un tractament de diàlisi o de quimioteràpia, o viuen en una residència d’ancians o de cures perllongades. Aquesta vulnerabilitat respon al fet que aquests pacients són més fràgils i tant ells com els que resideixen en centres tenen un risc major d’infectar-se amb bacteris resistents, que són més difícils de tractar i que s’assemblen a les quals provoquen les infeccions dels hospitals (i no als microorganismes causants de la NAC).

Els estudis realitzats també han permès esbrinar que les persones que cauen malaltes d’una pneumònia associada a les cures sanitàries romanen el doble de dies ingressades, consumeixen més recursos i s’infecten a partir d’altres microorganismes, mentre que en la NAC el principal agent causal és el pneumococ. Entre aquests patògens figuren bacils gram negatius, com les enterobacterias, que són resistents al tractament antibiòtic amb betalactámicos, la qual cosa ocorre en tota Europa. A més, pateixen més pneumònies amb aspiració de contingut gàstric o orofaríngeo (pneumònies espirativas).

Totes aquestes peculiaritats han portat al fet que els especialistes treballin en l’elaboració de noves guies clíniques que permeti un maneig diferent dels pacients amb diferent tractament.

Prevenir millor que tractar

La prevenció és la millor forma de combatre la pneumònia en el cas de les persones institucionalitzades, que estan a càrrec d’una infermera o d’un cuidador informal, com un familiar o algun assistent, al seu domicili. Això es deu al fet que solen ser persones ancianes i, per tant, fràgils, la qual cosa implica que la malaltia sigui molt difícil de tractar, es requereixi ingrés i, fins i tot, arribi a ser mortal, segons apunten els últims estudis.

“Aquests pacients amb pneumònia es descompensen per complet i requereixen hospitalització. És un peix que es mossega la cua. Es descompensen a nivell cardiológico, neurològic, ja que sofreixen confusió, i al cuidador li resulta molt difícil atendre’ls a casa”, explica l’especialista.

En concret, els desordres neurològics que sofreixen són 10 vegades més freqüents en la fase aguda de la pneumònia associada a les cures sanitàries que en la NAC. Els quadres confusionales d’aquests afectats es caracteritzen pel patiment d’una desorientació temporal i espacial.

MESURES PREVENTIVES

Hi ha diverses mesures preventives que és possible aplicar, tant als centres sanitaris com a casa, per prevenir que les persones majors i fràgils contreguin la pneumònia. Una de les més bàsiques és la vacunació antigripal, ja que la grip comuna o estacional es pot complicar amb una pneumònia, i la vacuna antineumocócica, que evita la infecció pel pneumococ i, en conseqüència, la mortalitat, ja que en estendre’s la vacunació en aquesta franja de població disminueix el nombre de casos.

Una altra mesura important és extremar la higiene bucal, perquè són molts els gèrmens causants de la pneumònia que nien en les dents i en la cavitat oral. I, finalment, s’aconsella controlar al màxim les altres malalties associades que tinguin les persones vulnerables, com les respiratòries (entre elles la malaltia pulmonar obstructiva crònica o EPOC), les hepàtiques o la diabetis.

“Són mesurades que no estan implantades al 100%”, ha denunciat Antoni Torres. Aquest professional figura entre els experts que treballen en la redacció de les noves guies clíniques americanes Health-Care Associated Pneumonia. El seu objectiu és millorar la prevenció i el diagnòstic de les pneumònies i aplicar un tractament antibiòtic el més adequat possible des de l’inici tant en els pacients que contreuen la NAC com en els qui sofreixen pneumònia associada a les cures sanitàries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions