Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una salut perfecta?

A pesar que la població de països desenvolupats cada vegada està més sana, té una percepció major de les malalties que pot sofrir

Img madre hijo1 listado Imatge: doriana_s

És indubtable que l’avanç social i sanitari aconseguit als països desenvolupats és el responsable de l’espectacular augment en l’esperança de vida actual. Cada vegada estem més sans però, alhora, també ens percebem més malalts, ja que es dona la paradoxa que ens trobem en una de les èpoques de la història de la humanitat en la qual més s’ha “medicalizado” la vida i més s’ha desenvolupat la perspectiva d’una salut “perfecta”.

Img madreImagen: doriana_s

En aquest procés “de medicalización”, certs fenòmens que formaven part d’altres camps, com l’educació, la llei o la religió entre uns altres, han passat a ser considerats com a fenòmens mèdics. Així, processos normals de la vida com el cicle reproductiu i vital de la dona (menstruació, embaràs, part, menopausa), les dificultats escolars, la vellesa o la infelicitat, tenen una actuació mèdica i un fàrmac al seu servei.

Sensació d’amenaça

No només s’han creat “noves” malalties, també el risc ha passat a ser considerat un problema de salut prevalente. Les consultes estan freqüentades per individus sans en els quals la perspectiva d’una malaltia futura els minva la sensació subjectiva de salut en sentir-se amenaçats. Un dels autors que va marcar una fita en aquest tema va ser Ivan Illich, que en la seva obra ‘Némesis mèdica’ presa com a exemple a la medicina per continuar un discurs sobre les institucions modernes. Illich afirmava que “la medicina institucionalitzada amenaça la salut”, en el sentit que als països desenvolupats l’obsessió per una salut perfecta s’ha convertit en el factor patogen predominant.

Abans la salut es qualificava com l’absència de malaltia. Més tard, l’Organització Mundial de la Salut, OMS, va ampliar el concepte i va passar a definir-la com “un estat de benestar físic, psíquic i social”. Fa anys, els individus tenien major capacitat per assumir les seves pròpies responsabilitats mentre que ara les estem traslladant, de manera progressiva, a l’estat del benestar. En certa manera, s’estan transformant processos normals, com l’envelliment , en malalties que requereixen l’atenció de nombrosos especialistes. Els avanços de la medicina també han propiciat l’esperança que “tot pugues d’alguna forma solucionar-se” i que, per lògica, incrementa la demanda d’atenció.

Als països desenvolupats l’obsessió per una salut perfecta s’ha convertit en el factor patogen predominant

Vida “psiquiatrizada”

Desordre d’ansietat social, síndrome de culte a les celebritats… La “medicalización” pot constatar-se en molts aspectes de la vida però en l’àmbit de la salut mental aconsegueix un dels seus màxims exponents. I és que traçar la frontera entre malaltia i malestar psicològic no sempre és fàcil i, no obstant això, no tot sofriment és malaltia. Molts problemes quotidians no són estrictament mèdics encara que causin angoixa.

En els últims anys hem assistit a un important augment en el diagnòstic del que es coneix com a fòbia social a més d’estar assistint a una veritable epidèmia en el diagnòstic de síndromes depressives fins al punt que els fàrmacs antidepressius ocupen un lloc important entre els medicaments més receptats. A Gran Bretanya, es van expedir 34 milions de receptes mèdiques d’antidepressius en el 2007.

El diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en la infància s’ha incrementat tant que gairebé un 10% dels nens nord-americans estan medicados per problemes de conducta. Mentre, es considera que el 10% dels nens britànics tenen algun trastorn mental clínicament recognoscible. Especialistes en Salut Mental i en Medicina de Família demanen que no es “psiquiatrice” la vida. Est ha estat un dels missatges dels assistents al VI Congrés d’Atenció Primària i Salut Mental organitzat per la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària).

“Hem de ser realistes: ni ho podem prevenir tot, ni guarir tot”, va declarar María José Sánchez, presidenta del comitè organitzador. Es va comentar que la conversió en patologia de problemes quotidians és una tendència errònia que s’inicia, fins i tot, en la infantesa. “Els nens de la meva època també ens barallàvem, de vegades, a pedradas; ara a això se li crida trastorns de la conducta“, exemplificava Miquel Reguant, metge de família i membre del grup d’Ètica de la CAMFiC.

En una de les taules del congrés en les quals s’analitzava la prevenció en salut mental, es va concloure que, tot i que la prevenció pot ser bona en ocasions, no sempre està indicada, i pot fer incórrer en el risc d’usar i abusar dels fàrmacs a l’excés. Alberto Ortiz, psiquiatre del Centre de Salut Mental Salamanca, va referir que de vegades “el no tractament pot ser la millor opció per al pacient”. Tractar mèdicament i de forma excessiva els problemes “pot fer-li creure que ell no té recursos per enfrontar els avatars propis de la vida quotidiana, que li fa falta l’ajuda del seu metge o un tractament farmacològic”.

EL QUE ENS COSTA LA SALUT

Els països desenvolupats inverteixen una quantitat gens menyspreable del seu pressupost en qüestions de salut i les xifres augmenten de forma inevitable lligades, entre altres coses, a l’envelliment de la població. A Espanya, la despesa sanitària públic en el 2006 va ser de 58.466 milions d’euros, la qual cosa suposa un 71,2% de la despesa sanitària total del país, que ascendeix a 82.064 milions d’euros. Malgrat això, Espanya ocupa el lloc número 14 en inversió en sanitat, estant fins i tot per darrere de països amb un desenvolupament econòmic inferior.

Segons dades de l’Eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea, el percentatge de la despesa sanitària públic segons el PIB (producte interior brut) va ser del 6% en el 2004, mentre que a França (la primera de la llista) va ser del 8,8%. La despesa per habitant va ser a Espanya d’1.329 euros, molt per darrere dels 2.989 de Luxemburg i dels 2.284 dels Països Baixos. Aquesta informació està recollida en l’estudi “L’Atenció Primària de Salut a Espanya i les seves comunitats autònomes”, dirigit pel Programa de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb l’Institut de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) i finançat per l’Institut Català de la Salut (ICS).

La despesa farmacèutica no es queda enrere i en l’últim any supera ja els 11.900 milions d’euros, amb un increment del 6,87% en relació amb l’any anterior. Madrid, Navarra i Catalunya van ser les comunitats que van mantenir l’increment més ajustat mentre que Melilla, Canàries i La Rioja van ser les que més es van disparar. La despesa s’ha estimat a partir de la recepta oficial del Sistema Nacional de Salut. La despesa mitjana per recepta va ser un 1,33% superior pel que fa a 2007 i el nombre de receptes es va incrementar en un 5,47%, xifra alguna cosa inferior a la pujada del 5,95% de l’any passat.

En l’increment també cal tenir en compte l’augment de preu dels medicaments, que oscil·la entre el moderat 0,30% d’Andalusia al 6,83% de Melilla. Per contenir la despesa farmacèutica el Govern s’ha marcat nous preus de referència que permetran estalviar gairebé 370 milions. Les previsions d’estalvi també repercuteixen en el beneficiari que s’estima que deixarà de gastar 22,63 milions d’euros. L’entrada en vigor dels nous preus es va fer efectiva l’1 de març de 2009.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions