Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una tècnica en els tractaments d’oftalmologia utilitza part de la placenta

La Clínica Universitària de Navarra assegura que la membrana amniòtica és molt útil en lesions cicatritzants de la còrnia i conjuntiva
Per mediatrader 7 de abril de 2002

La Clínica Universitària de la Universitat de Navarra ha incorporat una nova tècnica per al tractament de problemes oftalmològics. Es tracta de la utilització de part de la placenta per a curar lesions oculars. “Una de les capes de la placenta ens permet fabricar la membrana amniòtica que té gran utilitat en Oftalmologia. Després de portar un any tractant amb aquesta tècnica alguns problemes oculars, hem comprovat que la membrana amniòtica és molt útil en tota mena de lesions cicatritzants de la còrnia i conjuntiva”, segons Javier Moreno.

El doctor Javier Moreno és director del departament d’Oftalmologia de la Clínica Universitària. Fins ara en la Clínica Universitària s’ha utilitzat en processos ulceratius que cursen amb una mala cicatrització com són les úlceres herpètiques, cremades i causticaciones conjuntivals, úlceres secundàries a paràlisis del facial, etc. “Potser la seva utilitat més important són les cremades de la còrnia amb substàncies químiques com a lleixiu o àcids, perquè fins ara a penes teníem recursos terapèutics en aquests casos. Depenent de l’extensió o profunditat de la lesió arribem a posar fins a diverses capes juntes d’aquesta membrana”, explica el doctor. José Ramón Juberías, especialista en Oftalmologia de la Clínica Universitària.

La membrana amniòtica s’obté de la placenta de parts acabats mitjançant cesària, previ consentiment informat. Posteriorment s’envia al laboratori de Teràpia Cel·lular, on s’elabora amb condicions de màxima esterilitat i seguretat la membrana amniòtica que és congelada a -80è fins que sigui necessària la seva utilització en algun pacient. “Es tracta d’un nou tractament en el qual intervenen tres departaments: el departament de Ginecologia que aconsegueix seleccionar les donacions, el Laboratori de Teràpia Cel·lular, que és qui l’elabora, i el d’Oftalmologia que és qui la implanta en el pacient amb problemes visuals. Una bona coordinació és clau per a poder utilitzar aquesta tècnica curativa”, comenta Juberías.

La donació no suposa cap canvi en la programació del part. A més, l’ús de la placenta no comporta cap perill per a la salut del fetus ni per a la mare, perquè només s’utilitza una vegada finalitzat el part. Una vegada obtinguda la placenta es requereix fer una analítica per a comprovar que és normal.

La cirurgia per a la implantació és senzilla i en pocs minuts pot suturar-se la membrana en l’ull. Segons Juberías “el pacient té uns punts de sutura en l’ull que subjecten la membrana i que s’extrauran al cap d’unes tres setmanes. Pot notar coïssor, picor o sensació d’arenilla. Per a facilitar que la membrana corprèn bé en l’ull ha d’administrar-se un tractament amb col·liris. Al cap de tres setmanes es comprovarà si la membrana s’ha integrat en l’ull”.