Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una tercera part dels habitants de la Terra no té accés a medicaments bàsics

L'acord de l'OMC obre vies de solució, encara que les ONG´s es mostren reticents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deSetembrede2003

Les ONG´s que treballen en l’àmbit de la salut no han rebut amb excessiva alegria el recent acord de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per a afavorir l’accés dels països pobres a medicaments barats, perquè, al seu judici, és tan “ambigu i contradictori” que desincentivarà la inversió i perpetuarà el problema. Però, podia haver-se aconseguit una mica millor?

La tercera part de la població mundial, uns 3.000 milions de persones, necessita medicaments que es consideren “essencials”. Per aquest motiu, per als activistes d’organitzacions no governamentals i fòrums socials, el pacte aconseguit a Ginebra no permetrà cobrir “ni des de lluny” les necessitats existents. Analistes consultats coincideixen que l’acord, resultat d’un pols entre els interessos comercials d’Occident i les necessitats sanitàries dels països en vies de desenvolupament, “és possible que resulti coix”, però ningú dubte que es tracta d’un “pacte històric” que “facilitarà tractar les malalties que devasten” les terres més necessitades del planeta, tal com el va valorar el director general de l’OMC, Supachai Panitchpakdi.

Cinc dies d’intenses negociacions han il·luminat un acord que millorarà, segons l’OMC, l’accés dels països més pobres als coneguts com a medicaments genèrics, fàrmacs que són idèntics als quals comercialitzen les grans companyies farmacèutiques, fabricats amb els seus mateixos components i en les seves mateixes dosis, però més barats. El principal obstacle amb què s’enfronten aquest tipus de productes és, precisament, el que ha pretès salvar el consens de l’Organització Mundial del Comerç: el de les patents.

Per a finançar les seves recerques i obtenir un benefici, les farmacèutiques tenen dret a comercialitzar el medicament en exclusiva durant un temps que oscil·la entre deu i vint anys, en funció de les normes de cada país. El que ha ocorregut fins ara era que els països econòmicament més desfavorits no han pogut ni poden pagar aquests preus, perquè els resulten excessivament cars per a les seves economies. Però els països desenvolupats, especialment els Estats Units, tampoc volen que els seus mercats s’inundin de fàrmacs barats: arruïnarien la producció de les medicines “de marca” i, com a conseqüència, es frenaria la recerca, afirmen.

El text pactat, que haurà de ser ratificat en el cim que els 146 països membres de l’OMC celebraran a partir del pròxim dia 10 a Cancun, contempla per això una sèrie de mesures, que han suscitat reticències entre les ONG´s. L’acord preveu que la distribució dels fàrmacs estigui guiada per finalitats sanitàries i no “comercials o industrials”.

Les medicines destinades als països en vies de desenvolupament hauran de tenir, a més, un etiquetatge diferent. El major motiu de disputa ha estat, no obstant això, l’entrada en vigor d’un sistema de llicències obligatori, d’ús opcional tant per als països subministradors com importadors, que és “prou complex i ambigu com perquè estigui subjecte a diferents interpretacions”, segons va comentar Nora Uranga, coordinadora de la campanya “Accés a Medicaments Essencials” de Metges Sense Fronteres.

La lluita contra els estralls humans que la sida, la malària i la tuberculosi causen als països en desenvolupament es lliura també en el front financer. Més del 85% de la població mundial viu als països menys desenvolupats, però la indústria farmacèutica només és capaç de vendre’ls el 20% de la seva producció. “L’acord aixeca nous obstacles econòmics, polítics i legals. No dóna solució al veritable problema de tots aquests països, que és que no tenen capacitat de producció local de medicaments”, argumenta Uranga.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), per part seva, va dir ahir que “l’impacte complet de l’acord dependrà de la seva aplicació efectiva”. Per això, l’organització sanitària urgeix als estats membres de l’OMC al fet que “considerin al màxim la flexibilitat” del document.

“No és el que volíem”, resumia Joan Tallada, del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH. “No es pot presentar com una solució, ni molt menys. Però no cal ser pessimistes -va afegir- suposa un pas endavant que ha costat molt donar”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions