Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una tesi doctoral revela que tres de cada deu nens sofreixen maltractament emocional

Aquest tipus de maltractament es dóna en totes les capes de la societat, encara que amb major incidència en les classes mitjanes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 02deMaigde2003

Aproximadament tres de cada deu nens sofreixen maltractament emocional malgrat no patir problemes aparents, segons la tesi doctoral “Sistema atribucional i simptomatologia depressiva en menors institucionalitzats amb antecedents de maltractaments” del psicoterapeuta Jesús Jiménez Jarauta, que acaba de defensar en la Universitat del País Basc (UPV).

Aquest treball estudia la manera de raonar de nens que han sofert maltractaments físics i han estat acollits en una institució. La metodologia científica obliga a comparar els resultats obtinguts en aquests nens amb uns altres que no presenten tals problemes i pertanyen a famílies que viuen en condicions normals. I en aquest punt es va produir la sorpresa, ja que el 33% dels nens d’aquest últim grup tenien la mateixa manera de raonar que els nens que havien sofert maltractament físic. I això pel fet que sofrien algun tipus de maltractament psicològic en les seves famílies.

“El maltractament psicològic és un problema molt gran del qual a penes es parla perquè no hi ha evidències físiques, i és propi del nostre temps”, explica Jesús Jiménez. “Vivim en un moment en el qual la cultura ja no legitima el pegar als fills. Es passa així al maltractament emocional, en el qual els pares utilitzen el llenguatge com a arma nociva i produeixen uns problemes afectius tremends”, afirma.

Per a l’elaboració de la tesi, Jiménez Jarauta va estudiar a 480 nens, d’una edat mitjana de 12 anys. D’ells, 135 havien sofert maltractaments físics i estaven acollits en una institució. Els 248 restants vivien amb les seves famílies. D’ells, 33 procedien d’un mitjà sociocultural baix, similar al dels nens institucionalitzats, i 212, de famílies de classe mitjana. En tots dos casos, es tractava de famílies “no abusives ni negligents”, amb fills escolaritzats, i en tots dos casos hi havia nens amb la manera de pensar pròpia d’un petit físicament maltractat.

Una de les característiques del maltractament emocional és que es dóna en totes les capes de la societat, potser fins i tot amb major incidència en les classes mitjanes o acomodades, on hi ha més pressió contra el maltractament físic i on el domini del llenguatge pot convertir-lo en arma nociva.

Autoconcepte negatiu

Les dades obtingudes en la tesi doctoral queden corroborats per l’experiència diària com a psicòleg de Jesús Jiménez. “Cada vegada veiem més casos de nens tristos. L’altre dia un contava que el seu pare portava dos mesos sense parlar-li, després de l’última avaluació. Això és maltractament emocional”. Els nens que sofreixen maltractament afectiu desenvolupen un sistema d’atribució, una manera d’analitzar el que els ocorre similar a la dels nens que han sofert maltractament físic. És una manera de pensar que configura un autoconcepte negatiu d’un mateix i genera autoestima baixa i fins i tot depressió.

La seqüela seria el que els experts denominen la indefensió apresa. “Per aquest sistema parental de destrucció de l’autoestima, el nen se sent incapaç de governar la seva vida. Desenvolupa sentiments d’impotència per a abordar activitats o projectes i atribueix els resultats de les seves accions a la fatalitat, a la bona o mala sort”, comenta l’expert.

Els índexs de fracàs escolar són grans. “Aquests nens no expliquen els seus resultats per la falta d’esforç, sinó per la mala sort o la seva incapacitat. És un verí tremend, perquè és portar instal·lats els mecanismes per al fracàs”, assegura Jiménez Jarauta. La motivació d’aquests nens és molt feble, perquè no confien en les seves possibilitats. Són nens molt desarmats per a afrontar l’estudi. “Tenen una severa dificultat per a l’aprenentatge i per a qualsevol assoliment en la vida”, afegeix.

Els problemes derivats de l’abús psicològic poden manifestar-se amb conductes agressives o interioritzant els conflictes. Els primers serien nens conflictius i els segons nens retrets, als quals resulta difícil arribar.

Prolongació del seu propi jo

Però, què pot convertir a un pare o una mare en maltractador emocional? Per a l’autor de la tesi, “l’estrès que produeix el fill pot donar lloc a moltes frustracions que els pares no digereixen o elaboren. Molts han creat unes expectatives sobre el seu fill que li converteixen en una prolongació del seu propi jo”.

El no reconèixer la identitat del fill és una forma de maltractament. Una altra seria exigir-li més del que pot donar. També resulta habitual en aquesta mena de casos el descarregar en el nen el mal humor dels pares, fins al punt que aquest se sent culpable d’aquest. Els experts inclouen fins i tot casos relativament habituals com “el voler que el fill estudiï la carrera que a nosaltres ens agrada”.

Un altre maltractament infantil seria el de l’exposició contínua a la violència física o verbal entre els dos membres de la parella. “S’ha comprovat que és un efecte tan nociu com el del maltractament físic. Els nens exposats a la violència en la llar tenen el doble de probabilitats que altres nens de patir maltractament emocional”, assenyala Jiménez Jarauta. Els pares que incorren en aquesta conducta destructiva tenen una personalitat narcisista, que busca la prolongació del seu propi jo. “Haurien de revisar les seves dificultats personals i frustracions per a no projectar-les en els fills”, conclou.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions