Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Unitats d’ictus, per què són necessàries?

Els neuròlegs reivindiquen aquestes unitats específiques per a atendre de manera exclusiva als pacients que han sofert un accident vascular cerebral

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Diumenge, 28deDesembrede2008
Img pasillo hospital Imatge: Pam Roth

Nous estudis, amb resultats clínics contundents, avalen per què han de crear-se més unitats d’ictus als hospitals. El resum és gràfic: moren menys pacients, els supervivents tenen menys discapacitat i són menys dependents. A més d’aquests grans resultats, la seva estada a l’hospital s’escurça. Així mateix, un de les últimes troballes és que els hospitalitzats en aquestes unitats tenen menys deterioració neurològica precoç, una de les complicacions més importants dels ictus. Qui dóna més?

Unitats d'ictus

/imgs/2008/12/passadís-hospital1.jpgLa demanda d’unitats d’ictus als hospitals públics espanyols és una constant des de fa uns deu anys. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) defensa que es creuen més i insisteix en aquesta necessitat cada vegada que se celebra el Dia de l’Ictus. Per què? Què aporten respecte a les unitats d’hospitalització convencional? Pocs anys enrere, les úniques unitats que hi havia per a atendre els pacients que havien sofert un ictus o accident vascular cerebral (AVC) eren les convencionals, on aquests rebien una atenció mèdica i d’infermeria estàndard i on s’ingressava a tota mena de pacients neurològics, no sols els que havien sofert un ictus, que pot ser de molts tipus, sinó, per exemple, els que tenien Parkinson o qualsevol altra malaltia neurològica.

Les unitats d’ictus, és a dir, d’infarts i vessaments cerebrals, entre altres accidents cerebrovasculars, és una àrea o servei d’hospitalització exclusiu per a aquesta mena de pacients. Aquests ingressen en aquestes unitats en la fase aguda -quan acaba de produir-se- i romanen en ella entre 48 i 72 hores, durant les quals estan controlats per personal d’infermeria i metges especialitzats en aquests episodis neurològics.

Els pacients ingressats en aquestes unitats reben atenció especialitzada de manera permanent i meticulosaDurant aquests dos o tres dies els pacients estan monitorats permanentment, és a dir, connectats a monitors que avaluen la funció cardíaca, respiratòria i temperatura, i una infermera especialitzada valora de manera periòdica el seu estat neurològic (nivell de consciència, capacitat de llenguatge i força de les extremitats) i general. Són unitats de monitoratge de l’ictus agut i funcionen com si fossin una unitat de pacients semicríticos, segons informació de Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Mar, de Barcelona.

La suma d’aquest meticulós control dels pacients, de la presència d’un equip multidisciplinari especialitzat en l’atenció a l’AVC i d’altres factors que fan d’aquestes unitats el que són, aconsegueixen els seus bons resultats: que aquests siguin superiors als de les unitats convencionals d’hospitalització per a tots els pacients neurològics.

Resultats, el millor aval

Els resultats de les unitats d’ictus són el seu millor aval. Un estudi de l’Hospital de la Mar, dirigit per Jaume Roquer i publicat en “Journal of Neurology”, aporta més claus sobre aquest tema. La recerca es va dur a terme en els primers 215 pacients que van ingressar entre maig de 2005 i abril de 2006 en la Unitat d’ictus del centre, una de les primeres que es va obrir a Catalunya, i en 433 pacients que havien estat atesos anteriorment -entre maig de 2003 i abril de 2005- en la unitat convencional.

Aquests pacients tenien un ictus isquèmic, el tipus més comú, que succeeix quan hi ha una alteració en l’arribada de sang a diferents zones del cervell. Això provoca que les cèl·lules cerebrals de l’àrea afectada morin per manca d’irrigació sanguínia, és a dir, per manca d’oxigen (que es denomina isquèmia). Aquesta alteració pot haver-se de l’estrenyiment o bloqueig de les artèries que arriben al cervell, procés que es coneix com a arterioesclerosi o ateromatosis; també es pot produir pel tamponament de les artèries, a causa de la formació d’un coàgul que impedeix el pas de la sang (trombosi cerebral); i, quan aquest coàgul prové del cor, es denomina embòlia cerebral.

Després de seguir l’evolució d’aquests pacients s’ha vist que, als 90 dies de seguiment, la mortalitat va ser del 10,2% en la unitat d’ictus, enfront del 17,3% en els ingressats en la unitat convencional; el grau de discapacitat o de mortalitat als 90 dies després de l’alta hospitalària va ser del 28,4% entre els de la unitat especialitzada i del 40,2% en els de la sala convencional; l’estada hospitalària de 9,1 dies i 13,1 dies, respectivament; i les complicacions van ser del 33% en els casos atesos en la unitat d’ictus, enfront del 40,9% en els tractats en la unitat convencional.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions