El Ministeri de Sanitat i Consum va presentar ahir el Baròmetre Sanitari 2007, un estudi que permet conèixer l’opinió dels ciutadans sobre els serveis sanitaris. En aquesta ocasió, la principal conclusió és que set de cada deu espanyols consideren que la sanitat pública funciona bastant bé o bé amb necessitat d’alguns canvis. “L’interès fonamental del Baròmetre és que ens permet observar el funcionament del Sistema Nacional de Salut (SNS) amb els ulls dels ciutadans”, va dir el ministre Bernat Soria durant la presentació.
En una escala de puntuació d’1 a 10, la satisfacció general amb el sistema sanitari públic se situa en 6,3 punts, la qual cosa confirma la gradual tendència a l’alça que es produeix des que es mesura aquesta valoració. En 2002, la mitjana va ser de 5,9 punts.Davant la necessitat d’utilitzar un servei sanitari, els entrevistats es decanten en major proporció pel sistema públic, enfront d’un altre privat. El percentatge de persones que triaria l’opció privada ha descendit dos punts respecte a l’any anterior.
Malgrat la mitjana favorable, el 31,9% dels enquestats creu que no es prenen mesures per a millorar les llistes d’espera
Sanitat destaca que el 84,5% dels usuaris dels hospitals afirma que va rebre una atenció bona o molt bona i el 72,5% declara que va tenir assignat un metge de referència durant el temps que va estar ingressat. Respecte a l’atenció especialitzada ambulatòria, el Baròmetre assenyala que l’aspecte pitjor valorat és el relatiu al retard en les proves diagnòstiques, i el millor considerat, el nombre d’especialitats a les quals es té accés.
En el que a les llistes d’espera es refereix, el Ministeri subratlla que per al 50,4% dels enquestats la situació en aquest aspecte no ha canviat a millor, tant per a consultes com per a hospitalització. El 31,9% dels espanyols creu que les autoritats sanitàries no estan prenent mesures destinades a millorar les llistes d’espera.
Confiança en els professionals
En aquesta edició del Baròmetre Sanitari s’analitza també el grau de confiança en la labor dels professionals sanitaris. En aquesta matèria, el 85% dels enquestats creu que els metges realitzen adequadament la seva labor i en proporció similar opinen sobre els professionals d’infermeria (84,4%). Aquesta confiança de la ciutadania en els metges es veu confirmada en la seguretat del sistema sanitari, ja que el 90% de les persones enquestades afirma que ni elles ni els seus familiars han apreciat cap mena d’error en l’assistència que han rebut en els diferents nivells assistencials.
D’altra banda, una majoria dels enquestats considera que el sistema sanitari públic és equitatiu en l’accés a les prestacions sanitàries. El lloc de residència (zona rural o urbana) és la situació que provoca major consideració de desigualtat: un 44,9% creu que no reben iguals serveis, encara que un altre 43,5% opina que sí que es presten els mateixos serveis en tots dos mitjans.
Quant a la circumstància de residir en l’una o l’altra comunitat, el 45,3% dels entrevistats pensa que es presten els mateixos serveis en totes les autonomies (en 2006 ho creia el 46,6%) i el 31,1% opina el contrari (30,2% en 2006). El Baròmetre també recull l’opinió dels ciutadans sobre la Llei de Prevenció del Tabaquisme. En aquest sentit, un 52,1% dels enquestats creu que des de l’entrada en vigor d’aquesta normativa es fuma menys en tots els llocs; al 56,4% li sembla que els no fumadors sofreixen menys molèsties, i el 53,3% creu que la majoria dels fumadors respecta poc o res aquesta llei.
En contraposició als resultats que apunta el Baròmetre Sanitari, d’una enquesta realitzada en 250 dones gestants espanyoles es desprèn que el 24% d’elles no se sent adequadament informada pel seu ginecòleg, i que prop de la meitat no pren part en cap curs de preparació al part. Els resultats d’aquest estudi, coordinat per Miguel Ángel Herráiz del servei d’obstetrícia de l’Hospital Clínic Sant Carles de Madrid, s’han fet públics en el curs d’estiu que organitza la Universitat Complutense, amb la finalitat de conèixer les tendències i preferències de les dones en el procés del part.
El treball també assenyala que el part ideal per a un 80% de les dones és el medicalizado, per a un 16% el part natural i un 4% preferiria cesària, i que el 99% de les gestants prefereix el part en un centre hospitalari abans que en la seva pròpia casa. En els últims anys, i gràcies a grups de pressió, el part s’ha humanitzat, amb la col·laboració tant de la gestant com de la seva parella. Així mateix, s’ha reduït en un 60% l’índex d’episiotomies realitzades (la realització d’una incisió quirúrgica en la zona del perineo femení, per a engrandir l’obertura vaginal).
L’expert reconeix que encara queden aspectes que millorar, com habilitar centres específics de part natural amb els recursos necessaris i personal concienzado en aquesta mena de naixements.
