Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vigorexia

L'obsessió per un cos musculoso

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 27deNovembrede2002

La insatisfacció pel propi físic condueix a l’obsessió de molts homes pel múscul, la qual cosa es coneix amb el nom de vigorexia. “Estar cachas” en el menor temps possible passa de ser un objectiu a convertir-se en un desordre emocional. L’ànsia per adquirir costi el que costi una aparença atlètica pot portar al consum de substàncies perjudicials per a l’organisme. Les conseqüències d’aquest trastorn tenen el seu reflex en la dieta, la salut i la conducta social dels qui el pateixen.

Esclaus del cos

Existeix en la societat una tendència creixent, fins i tot compulsiva en alguns casos, a aconseguir costi el que costi ampliar el cànon de bellesa. No obstant això, l’anorèxia i la bulímia van demostrar en la dècada dels 90 que de la moda a la malaltia només hi ha un pas. Ara irromp amb força el que es coneix de manera científica com vigorexia o l’obsessió per guanyar múscul a través d’una activitat física desproporcionada, i la primesa que buscaven elles es contraposa amb la robustesa que persegueixen molts homes.

El psiquiatre estatunidenc Harrison G. Pope va encunyar el terme en 1993. En aquells dies, ho va batejar com l’anorèxia reversa, per estar més relacionada amb els homes que amb les dones. En els seus últims llibres i escrits sobre el tema, prefereix parlar de Complex d’Adonis.

Les xifres posen de manifest que aspirar a tenir una bona musculatura no és, precisament, un cas aïllat. Un estudi del doctor Pope indica que dels nou milions d’homes que acudeixen regularment a un gimnàs en aquest país, una mica més del 10% podria ser vigoréxico. A Espanya, el Consell General de Col·legis de Farmacèutics calcula que existeixen uns 700.000 casos.

“Es tracta d’un trastorn que es caracteritza per una tendència obsessiva a aconseguir un cos musculado”, afirma la doctora Teresa Lartigau, psiquiatra i especialista en aquesta mena de patologies. Encara que l’alimentació juga un paper important, ja que els suplements dietètics -rics en proteïnes i mancades de greixos- ajuden a aconseguir aquesta musculación, el correcte seria parlar d’un desordre psiquiàtric. “D’alguna forma, està relacionada amb l’anorèxia i la bulímia perquè les tres són trastorns addictius”, afegeix. “Recordo el cas curiós d’alguns nois que després de superar una anorèxia nerviosa es van dedicar a conrear el cos en excés i van passar d’un trastorn a un altre”, explica.

Insatisfacció amb el físic

Encara que fins fa tres anys no s’havien estudiat casos de vigorexia, el seu perfil resulta bastant familiar:

  • Persones immadures, “per la seva excessiva dedicació al cos”, apunta la doctora Lartigau.
  • Baixa autoestima
  • Introvertits
  • Antisocials
  • Mirades contínues en el mirall
  • Acudeixen amb molta freqüència al pes
  • Obsessionats amb fer sobreesforços físics

En definitiva, qui sofreix de vigorexia és una persona insatisfeta amb el seu propi cos; es veu massa prim i cerca amb l’exercici adquirir el volum desitjat. “Necessiten, busquen, a través la musculación, estar més satisfets amb si mateixos”, precisa l’especialista. En tractar-se d’un trastorn, el seu tractament és més sociològic que clínic. “La base està a tractar els trets de la personalitat. Han de millorar la seva autoestima, però per llits diferents a l’activitat física obsessiva”, aconsella la doctora.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions