Nombroses persones consumeixen cada dia suplements vitamínicos. Els motius són variats però la majoria pretenen prevenir malalties i millorar el rendiment físic i intel·lectual. Des de fa anys, s’especula amb la possibilitat que la ingesta de determinades vitamines, sobretot, les vitamines I i C, redueixi la incidència de càncer. El suposat paper protector de les vitamines s’exerciria gràcies a la seva acció antioxidant que actuaria prevenint danys cel·lulars.
Alguns assajos amb resultats positius van revelar que les vitamines, pel seu poder antioxidant, prevenien el dany cel·lular. Entre ells destaca un assaig finlandès de 1994, amb alfatocoferol i betacaroteno, que va constatar una reducció del 34% en la incidència de càncer de pròstata. No obstant això, un estudi posterior (l’assaig HOPE-T00), l’any 2005, no va mostrar diferències entre els tractats amb vitamina I o amb placebo. Malgrat aquesta limitada evidència, a molts adults, sobretot en els EUA, se’ls recomana prendre de forma regular vitamines I i C per prevenir el càncer.
Un estudi publicat recentment en la revista “Arxivis of Internal Medicine” resol de manera definitiva el tema ja que no demostra que la ingesta habitual de suplements vitamínicos previngui determinades malalties, concretament càncer i malalties cardiovasculars. L’estudi va fer un seguiment a prop de 162.000 dones que havien superat l’edat de la menopausa, de les quals 42% prenia de forma regular complexos vitamínicos. Van ser observades durant una mitjana de vuit anys i es va constatar que totes elles tenien pràcticament la mateixa incidència de càncer, malalties cardiovasculars i mort per totes les causes.
Les vitamines no protegeixen enfront del càncer
Un altre estudi publicat fa poc aborda una qüestió similar, i conclou que les vitamines fracassen en la prevenció del càncer. Concretament es va analitzar el paper de les vitamines C, I i el betacaroteno. Els investigadors van analitzar a 8.171 dones, que van ser assignades a dos grups. Un dels grups va prendre vitamina C (500 mil·ligrams al dia), vitamina I (600 unitats a dies alterns) i betacaroteno (500 mil·ligrams a dies alterns), mentre que l’altre va ser tractat amb placebo.
En aquest cas també es tractava de dones de més de 40 anys que van ser seguides una mitjana de nou anys. Durant el seguiment, 624 dones van desenvolupar càncer, de les quals van morir 176. Els investigadors no van trobar cap evidència significativa que els suplements vitamínicos incidissin en el risc de desenvolupar càncer entre totes dones. Els resultats van ser publicats on line en la revista “Journal of the National Cancer Institute”.
Nombrosos experts opinen que la utilització de suplements vitamínicos de forma generalitzada no té massa sentit
Amb la finalitat d’aportar una mica més de llum al tema, la fundació Cochrane va efectuar un metanálisis, de tots els estudis de qualitat publicats, sobre el paper dels antioxidants en la prevenció del càncer digestiu. En total es van identificar 14 assajos aleatoris que sumaven 170.525 participants. En nou d’ells s’avaluava el betacaroteno; en quatre, la vitamina A; en altres quatre, la vitamina C; en cinc, la vitamina I; i, finalment, el paper del seleni en sis assajos.
Aquest metanálisis no va mostrar efectes significatius de l’administració de suplements antioxidants sobre la incidència de diversos tipus de càncers gastrointestinals. Per contra, dels set assajos de major qualitat en els quals constava la mortalitat, es va demostrar que els suplements antioxidants la van augmentar. L’únic oligoelemento que va mostrar resultats positius va ser el seleni, ja que en quatre assajos es va verificar un efecte beneficiós significatiu sobre la incidència de càncer gastrointestinal.
La conclusió és que no es demostra que els suplements antioxidants tinguin efecte preventiu sobre els càncers gastrointestinals i que, contràriament al que s’esperava, semblen augmentar la mortalitat global. Així mateix consideren que l’efecte potencial preventiu del seleni ha d’estudiar-se amb major profunditat.La recent publicació simultània dels resultats de dos assajos -el SELECT (Selenium and vitamin I cancer prevention) i el PHSII-, aporta valuosa informació per la seva qualitat i el gran nombre de participants (35.000 i 14.000, respectivament). cal destacar com a curiositat que el PHSII va incloure només a metges com a població estudiada.
En tots dos estudis es va observar que, després d’un seguiment entre 7 i 12 anys, ni el seleni ni la vitamina I (administrats per separat o en combinació) o la vitamina C reduïen el risc de patir càncer de pròstata o algun altre tipus de càncer. L’impacte sobre la mortalitat tampoc era significatiu. Encara que el tema no pot donar-se definitivament com a tancat, de moment i amb l’evidència disponible, no poden recomanar-se els suplements vitamínicos per prevenir el càncer.
Conté la nostra dieta les vitamines necessàries?
Hi ha discrepàncies sobre la dieta i el consum de vitamines. Existeixen dues postures ben definides: la d’els qui afirmen que en la nostra dieta hi ha una manca vitamínica i la d’aquells que consideren que la hipovitaminosis és només un mite. Els primers, que conformen una minoria, argumenten aquesta deficiència nutricional basant-se en l’escassa qualitat del que ingerim, considerant que la major part dels aliments són poc rics en vitamines i que, sovint, les nostres dietes són poc variades.
També objecten que altres factors poden afectar de forma negativa nostres rutines alimentoses, tals com la falta de temps, problemes econòmics o una mala educació nutricional, de manera que és fàcil tenir deficiències en algun nutrient. Això s’ha observat en algunes poblacions de diversos països desenvolupats, en els quals s’han registrat nivells baixos de ferro, iode i altres minerals, nutrients directament relacionats amb les vitamines.
D’altra banda, nombrosos experts opinen que és difícil patir deficiències vitamínicas en la nostra societat actual, ja que les quantitats de dites nutrients que el nostre organisme necessita són mínimes i la qualitat dels aliments de la nostra dieta és suficient alta, de manera que la utilització de suplements vitamínicos no té massa sentit i, sovint, s’abusa del seu consum.
La principal recomanació que llancen els especialistes és consumir com a mínim cinc racions al dia de vegetals i fruites fresques, ja que són la major font de vitamines de la nostra dieta. Amb la finalitat de garantir que inclogui la quantitat necessària de vitamines, també hi ha una sèrie de recomanacions a l’hora de conservar i preparar els aliments que poden resultar útils: s’aconsella no cuinar a l’excés els aliments i esperar al punt d’ebullició per coure’ls, en comptes de portar l’aigua a bullir amb ells dins.
Així mateix cal tenir en compte, a l’hora de consumir productes frescos com les fruites i verdures, que la pell i la pela contenen gran quantitat de vitamines. Per aquest motiu, s’aconsella en tant que sigui possible preservar-la. Els productes frescos són els que posseeixen una major quantitat de vitamines i són preferibles enfront dels productes envasats i precuinats.
Finalment, comentar que hi ha processos biològics i industrials que resulten beneficiosos des del punt de vista nutricional ja que incrementen el contingut en vitamines o ajuden a conservar-ho. Alguns d’aquests són les fermentacions làctiques, el guarit dels embotits i pernils, les esterilitzacions UTH ràpides, la ultracongelación i la vaporització en aliments com l’arròs.
