Les notícies sobre l’evolució de la grip aviari segueixen donant-se a comptagotes. La primera fase mediàtica, durant la qual es va informar amb profusió sobre el risc de pandèmia, sembla haver-se extingit per donar pas a una segona en la qual prevalen les notícies científiques. La més rellevant en aquests moments és l’associada al desenvolupament de vacunes eficaces per evitar els devastadors efectes d’una eventual pandèmia. Cinc hospitals espanyols formen part ara d’aquest titular. L’objectiu és assajar en persones l’eficàcia d’una prevacuna que mitigui, com a mínim, els efectes del temut virus H5N1.
Els cinc hospitals a Madrid i Barcelona que participen en l’assaig internacional de la vacuna de la signatura GlaxoSmithKline contra la grip aviari es troben en plena fase de reclutament de voluntaris. A Espanya se li ha assignat un màxim d’1.500 voluntaris, que han de ser majors d’edat, estar «raonablement sans» i no estar embarassades. A pesar que participar és «completament segur», i que en altres assajos Espanya ha aconseguit reclutar voluntaris de sobres, en aquesta ocasió Josep María Bayas, coordinador de l’assaig per part de l’Hospital Clínic de Barcelona, detecta «certa passivitat» davant el problema. «Si arriba la pandèmia de la qual alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tots voldrem estar vacunats. Cal urgir en la necessitat de col·laborar», sol·licita Bayas.
Efectivament, la situació que descriu l’OMS no convida a la passivitat. Si l’actual virus de la grip aviari (virus de tipus H5N1) adquirís la capacitat de transmetre’s d’humà a humà «podria produir-se una nova pandèmia de grip, amb incidències potencialment altes de malaltia i mort», assegura aquesta organització. Ja s’ha observat que des que va aparèixer en 2003 fins ara el virus ha après a infectar a les aus amb més facilitat, i a infectar a mamífers com a porcs, gats, lleopards o tigres. I, per descomptat, humans. Des de gener de 2004 s’han donat uns 208 casos de grip aviari en persones, de les quals una mica més de la meitat han mort.
Les recerques s’estan centrant en el desenvolupament d’una prevacuna que atenuï l’impacte del virus H5N1
El perill del cep H5N1 resideix que és nou: la humanitat s’enfronta a ell per primera vegada, i encara no ha tingut temps d’evolucionar i adaptar-se a l’amenaça que suposa. «És un virus desconegut per a nosaltres, per això estem completament desprotegits», explica Bayas. És una situació anàloga a la qual es va donar en 1918, quan va començar l’epidèmia anomenada de la grip espanyola, que va reduir en un 5% la població mundial. Avui, dècades d’adaptació han aconseguit que, en general, la grip sigui pràcticament un catarro. Però el sistema immune humà mai fins ara s’havia topat amb l’H5N1, així que segueix sent una amenaça.
Per aquest motiu un pas clau en l’estratègia de lluita contra l’H5N1 sigui produir una vacuna capaç d’ajudar a l’organisme a fabricar les defenses que no té encara. La idea de base és la mateixa que la de tota vacuna: cal mostrar el virus a l’organisme de forma tal que no es produeixi la malaltia, però que el sistema immune sí pugui crear defenses contra ell.
Prevacunas
No obstant el virus encara no ha mutat, almenys que se sàpiga, per aconseguir transmetre’s entre humans, per la qual cosa encara no és possible dissenyar una vacuna específicament contra ell perquè, simplement, no se sap com serà. El que es busca ara com ara és una prevacuna que atenuï l’impacte de l’epidèmia. Aquesta vacuna no yugularía l’epidèmia, però la malaltia seria molt menys greu. «El risc de mort i hospitalització es reduirien», explica Bayas. És a dir, la vacuna que s’està assajant és alguna cosa així com un pegat a l’espera de la vacuna específica contra el virus mutat, un procés que sempre porta com a mínim mesos.
La prevacuna de la companyia GlaxoSmithKline es prova a Espanya als hospitals Clínic i Vall’d Hebron de Barcelona i Clínic Sant Carlos; Dotze d’Octubre i La Princesa de Madrid. L’estudi es duu a terme amb 5.000 voluntaris en total, reclutats, a més dels 1.500 espanyols, a Alemanya, Estònia, França, Holanda, Rússia i Suècia. L’estratègia de la vacuna és mostrar a l’organisme una part de la coberta externa del virus H5N1, la proteïna hemaglutinina (que correspon a la H d’H5N1), que se sap que és antigénica, és a dir, genera una resposta per part del sistema de defensa de l’organisme. És la proteïna responsable que el virus es fixi en l’epiteli respiratori humà, i varia en cada tipus de virus de la grip.
Hi ha altres set prevacunas en estudi d’altres companyies contra el cep H5N1. Totes usen l’hemaglutinina com a antigen, però amb variacions en la formulació, en la via d’administració o en la forma d’obtenció de la vacuna, entre altres coses.
«La vacuna que assagem és tècnicament molt similar a la de la grip convencional», explica Bayas. «Procedeix de virus conreats en embrió de pollastre, però en el producte final només estan les proteïnes de la coberta del virus, no hi ha cap virus viu». Això fa impossible que la pròpia vacuna causi la infecció. En la composició s’inclou a més un adyuvante, una substància que estimula la resposta del sistema immune i permet usar menys antigen per vacuna. «Necessitem que hi hagi quantes més bovines millor», diu Bayas. «El procés de fabricació és molt lent, així que cal estalviar antigen», afegeix.
Objectius
L’assaig persegueix comprovar que la vacuna no causa efectes secundaris importants i que genera resposta immuneEls objectius de l’assaig són sobretot dos: assegurar-se que la vacuna no genera més efectes secundaris dels normals (com una lleu inflor en el lloc de la burxada) i mesurar mitjançant anàlisi de sang la resposta immune que genera en l’organisme. Això permetrà resoldre una dels dubtes importants: la dosi d’antigen que es considera efectiva. En les vacunes de grip convencionals basten 15 micrograms d’hemaglutinina, però en aquest cas es tracta d’un virus nou i els experts estimen que farà falta almenys el doble.
Els voluntaris hauran d’anar quatre vegades al centre hospitalari. En les dues primeres visites, separades 21 dies, se’ls administrarà la vacuna a assajar (al 75% dels voluntaris) o bé una vacuna contra la grip convencional i un placebo (al 25%). La possibilitat de rebre la nova vacuna és de tres a un, i el voluntari no sabrà què li ha estat injectat. És un procediment habitual en tot assaig clínic. Les visites en els dies 42 i 180 seran de seguiment, per estudiar efectes secundaris i analitzar la resposta del sistema immune amb anàlisi de sang.
No hi haurà remuneració econòmica alguna als voluntaris, encara que se’ls compensaran els desplaçaments amb una quantia «simbòlica».
S’espera que la fase de reclutament de voluntaris conclogui a principis de juny. Els resultats de l’assaig podrien estar disponibles en el primer trimestre de 2007. Els voluntaris que desitgin participar en l’estudi poden cridar simplement a les centraletes dels hospitals participants.
L’H5N1 és un dels 16 subtipos coneguts de virus de grip aviaria. Totsels virus de la grip, tant humana com d’aus, suposen un risc per a lasalut pública, per la rapidesa amb què muten i per la seva habilitat per adquirirgens que els confereixen la capacitat d’infectar a altres espècies animals.
Els de tipus H5N1 són especialment patogénicos per a l’espècie humana. S’ha trobat virus H5N1 en aus de tot el món, i hi ha hagut ja 208casos d’infecció en humans i 115 morts en Azerbayan, Cambodja, Xina,Djibouti, Egipte, Indonèsia, l’Iraq, Tailàndia, Turquia i Vietnam.
No obstant això quan una persona s’infecta directament d’un au l’habitualés que tot quedi aquí, és a dir, que no es produeixi el contagi a altreshumans. L’epidèmia podria produir-se si dos virus de grip aviari i humanainfecten un mateix organisme: l’intercanvi de gens entre tots dos podriadonar lloc a un virus que es contagiés amb facilitat entre humans.
El nom del virus es deu a dues proteïnes específiques que apareixen enla coberta del virus. H correspon a hemaglutinina, i N a neuramidinasa.Avui dia es coneixen 16 variants d’hemaglutinina i 9 de neuramidinasa.
