Hi ha una sèrie de missatges respecte als primers auxilis que moltes persones comparteixen, malgrat que no estan sostinguts per l’evidència científica i que, en molts casos, poden provocar efectes nocius per a la salut. Per aquest motiu, els especialistes recorden que, davant el desconeixement o el dubte, el millor és abstenir-se de realitzar qualsevol maniobra. En aquest article es desgranen vuit mites populars en primers auxilis i s’aporten algunes alternatives recomanades pels experts.
1. “Cremades: dentifrici, mantega o clara d’ou?”
Davant una cremada, un costum freqüent és aplicar dentifrici a la zona lesionada. És possible que aquesta idea sorgeixi de l’efecte refrescant que aporta la pasta, però es tracta d’una falsa millorança perniciosa per les seves conseqüències, ja que la pasta de dents és abrasiva i agreuja la lesió. Tampoc cal aplicar oli o mantega, perquè embruta la ferida i pot empitjorar l’evolució de les cicatrius. Un altre mite és el de posar clara d’ou a la cremada amb la creença que accelera la cicatrització gràcies al col·làgen. En primer lloc, la clara d’ou no conté col·làgen sinó proteïnes (albúmina). Si s’empra sobre una cremada, queda pegada a la pell i dificulta la neteja del jaç de la ferida. D’altra banda, amb aquesta pràctica el que es fa és donar nutrients als bacteris que colonitzen la pell i facilitar les infeccions.
Davant una cremada, el millor és refrescar la lesió amb aigua a temperatura ambienti durant diversos minuts (mai aplicar gel). Si la pell es desprèn, s’ha d’aplicar un apòsit i, fins a la seva curació total, cal conservar la ferida resultant neta i tapada, manipulant-la el menys possible. El dolor es controla amb aquestes mesures i, si no és suficient, amb analgésicos de venda lliure. Si el dolor és insuportable o la ferida no evoluciona adequadament, el millor és acudir al centre d’atenció primària corresponent.
2. “Hemorràgia nasal: tirar el cap cap a enrere”
Davant una contusió, és molt pràctic i econòmic aplicar fred amb una borsa de pèsols congelats
Tirar el cap cap a enrere davant una hemorràgia nasal no per al sagnat. El que ocorre és que la sang, en lloc de sortir per l’orifici nasal, es dirigeix a la part posterior del nas i va cap a la gola i la boca. De fet, cal fer el contrari.
Per detenir l’hemorràgia, cal inclinar el cap cap a davant pressionant la zona lateral del costat del nas que sagna, just on acaba l’os/os i comença la zona carnosa. La pressió ha de ser ferma i contínua durant 10 minuts. Si s’aplica una mica de fred en aquesta àrea, que té un efecte vasoconstrictor, també pot resultar útil.
3. “Copejar l’esquena davant un atragantamiento”
És una pràctica gairebé instintiva. No obstant això, aquesta acció tan ben intencionada pot ser desencertada ja que pot afavorir la impactación del cos estrany i empitjorar l’obstrucció de les vies aèries.
Davant un succés d’aquestes característiques cal practicar la maniobra d’Heimlich, que consisteix a col·locar-se darrere de l’afectat i envoltar-ho amb els braços per fer una compressió per sota de la boca de l’estómac. D’aquesta manera, s’impulsa de forma brusca l’aire cap amunt, de manera que facilita l’expulsió del cos estrany.
4. “Provocar el vòmit davant una intoxicació”
A pesar que el vòmit pot facilitar l’eliminació del tòxic, no sempre és recomanable. Si la substància que s’ha ingerit és corrosiva (lleixiu, amoniaco, etc.), retornar és contraproduent ja que lesionarà la part alta del tub digestiu. També cal ser molt prudents en provocar el vòmit en una persona semiinconsciente, perquè poden ocasionar-se aspiracions del contingut gàstric cap a les vies respiratòries.
5. “Subjectar a les víctimes de convulsions”
En un atac o crisi convulsiva es produeixen moviments incontrolats de les extremitats que poden ser relativament violents. Si se subjecta amb força a l’afectat, a més de no evitar-los, es corre el risc de provocar-li lesions. A més, la immobilització ni escurça l’atac ni redueix els efectes. De la mateixa manera, està contraindicado intentar introduir un objecte en la boca perquè no es mossegui la llengua, ja que pot causar-li ferides en la cavitat bucal i es corre el risc de sofrir una mossegada involuntària. Tampoc cal administrar cap tipus de medicaments, encara que siguin antiepilépticos.
Davant una crisi convulsiva, cal subjectar amb suavitat a l’individu per evitar que es lesioni i esmorteir el cap i voltejar-ho de costat per impedir que, en cas de vòmit, es produeixi una aspiració cap als pulmons.
6. “Succionar el verí en cas de mossegada de serp”
Davant una crisi convulsiva, està contraindicado intentar introduir un objecte en la boca perquè no es mossegui la llengua
Qui no ho ha vist en una pel·lícula! La idea que cal succionar el verí d’una mossegada de serp està molt arrelada. Però l’idoni és no manipular massa la zona per no ocasionar lesions més importants. En la mossegada, a més del verí, s’inoculen substàncies que lesionen els teixits circumdants que faciliten la propagació del tòxic. Per aquest motiu, no cal efectuar corts i, en cas de succionar el verí (mesura molt controvertida segons diferents especialistes), ha de fer-se amb molta cura ja que pot ser perillosa per a la persona que l’efectua, doncs, si té alguna lesió en la cavitat bucal, podria absorbir la toxina. Tampoc han de practicar-se torniquets per evitar que el verí es distribueixi per l’organisme, doncs això pot comprometre el reg sanguini de la ferida i empitjorar-la.
En aquests casos, l’adequat és pressionar de forma suau la ferida per fer brollar la sang, immobilitzar el membre afectat i procurar que es mantingui quiet i tranquil, ja que l’exercici i l’ansietat augmenten el reg sanguini i fa que el verí es difongui amb major rapidesa.
7. “Posar un filet sobre una contusió”
Un altre remei “de pel·lícula” és col·locar un filet sobre un ull morat o un altre tipus de contusió. En aquest cas, l’efecte beneficiós es produeix solament pel fred, sense que intervinguin per res els components de la carn. El filet ajudaria a aplicar millor el fred, ja que s’adapta millor a la zona afectada. Però llocs a utilitzar remeis casolans, és més higiènic i econòmic col·locar una borsa de pèsols congelats.
8. “Orinar sobre la picada de medusa”
No hi ha evidència científica que funcioni. En cas de picada, d’entrada, l’aigua salada pot ser un bon remei per rentar la zona i calmar una mica la coïssor. És important no aplicar aigua dolça, ja que trenca les cèl·lules urticariantes, la qual cosa pot provocar un major alliberament de toxina. El fred local (un mocador amb uns glaçons) també atenua les molèsties, encara que no és convenient donar-ho de forma directa. Una solució de vinagre al 50% o amoniaco pot ser efectiva per desactivar l’acció de la toxina.
