Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Xavier Castells, director mèdic de l’Hospital del Mar (IMAS), Barcelona

«És hora d'apostar pels hospitals petits, àgils i molt tecnificats»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10deAgostde2007

L’Hospital del Mar, de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona, es regeix per una adreça corporativa; això significa que són els propis responsables de servei els qui trien cada quatre anys qui dirigirà el centre. De l’última votació va sortir triat el cap del Servei d’Avaluació i Epidemiologia Clínica de l’Hospital del Mar, Xavier Castells. Castells assumeix la dificultat de compaginar el mèdicament idoni amb l’assistencialment possible i no oculta la seva fe en la implantació de noves tecnologies en l’àmbit sanitari.

És compatible l’organització d’un hospital amb la pràctica de la medicina basada en l’evidència?

El que sí sé és que no és tasca fàcil. La medicina basada en l’evidència ha estat en ocasions criticada per la seva escassa aplicabilitat en la rutina assistencial, però desig recolzar els seus preceptes sense contemplacions. Pot ser que no sigui suficient per a una praxi adequada, però sempre va a ser necessària. El coneixement tècnic i científic és el motor de la medicina que avui fem, i no hi ha volta enrere.

De seguir així, les màquines podran prendre les decisions que avui pren el metge.

Seria una medicina més basada en la ficció que en l’evidència, ja que és aquesta última la que ens ha fet veure que les decisions que prenem requereixen una interpretació o un criteri que la màquina no pot assumir.

Com per exemple?

Imaginem el cas d’un pacient amb càncer de còlon. L’evidència d’estudis ben dissenyats recolza determinats tractaments davant determinades expectatives, però correspon al metge casar adequadament el coneixement que té del pacient amb l’evidència diagnòstica o terapèutica i decidir quin de totes les possibilitats pot funcionar millor per al cas concret que li ocupa. Que un tractament vagi ben no significa que vagi ben sempre ni per a tothom. En el nostre treball hi ha una faceta gairebé artística que consisteix a prendre decisions, alguna cosa que les màquines mai podran fer per nosaltres.

Més tecnologia, no equival a més ambigüitat, a major dificultat per prendre decisions?

«En el nostre treball hi ha una faceta gairebé artística que consisteix a prendre decisions, alguna cosa que les màquines mai podran fer per nosaltres»Els pacients que ingressen en un gran hospital són sotmesos a una bateria de proves diagnòstiques que proporcionen una informació valuosíssima; però seria un error prescindir de la clàssica anamnesi, renunciar al fet que el pacient expliqui la seva pròpia versió dels fets. En qualsevol cas, l’avanç tecnològic ha passat a convertir-se en una pressió social creixent. Pot ser que hàgim passat del boom de la construcció al dels circuits electrònics? Cotxes, llars, oci, comunicacions se sofistiquen cada vegada més d’un any a un altre, permetent més possibilitats però facilitant també moltes gestions.

Però per saber si soc diabètic no necessito acudir al metge. Un simple aparell em proporcionarà tota la informació que necessito.

Els avanços en diagnòstic no tindrien cap sentit sense la seva contrapartida terapèutica. L’evidència científica col·loca el llindar de la glicemia correcta en un rang de 70 a 120. Imagina que el simple aparell et comunica que estàs a 90. Què has de fer, o què has de prendre? Serà un metge qui valorarà determinats factors o trets de la teva història clínica per prendre una decisió. A la meva manera de veure, on la tecnologia ha envaït major terreny assistencial ha estat en les intervencions quirúrgiques. Seguim obrint i cosint a la gent, però cada vegada proliferen intervencions menys invasives, algunes executades per robots i sense anestèsia. Avui basten unes gotetes en l’ull per poder operar de cataractes a una dona de 85 anys. Abans, quan havíem de plantejar una anestèsia general, aquesta opció era impensable.

I no podríem traslladar part de la tecnologia de l’hospital a la farmaciola de casa, a fi d’implicar més als pacients en el seu estat de salut?

Hi haurà proves diagnòstiques molt elementals que sí podran fer el transvasament, però moltes van a ser massa complexes com per deixar-les en mans no mèdiques. Però la implicació del pacient és indispensable. Al nostre centre hem dut a terme un experiment que consisteix a implicar als pacients bronquíticos perquè prenguin un paper més actiu en les seves proves rutinàries i hem descobert que la motivació es tradueix en un millor pronòstic i en menys traves hospitalàries. De cara al futur, la qual cosa sí tinc molt clar és que els pacients van a ser cada vegada més decisius en la presa de decisions mèdiques.

Com a director mèdic enamorat de la tecnologia, una de les seves primeres decisions ha estat la de portar a Molly Coye a l’hospital, per posar les piles als altres caps de servei…

No ha anat així. Molly Coye va visitar el nostre centre per impartir un curs que va tenir un caràcter més reflexiu que formatiu. El títol era El repte i la promesa de les tecnologies emergents en l’assistència sanitària i, més que aprendre a treure partit de les màquines, l’experta nord-americana ens va il·lustrar sobre com avaluar la seva idoneïtat, com decidir si hem d’o no fer-nos amb elles.

Coye és americana, viu en un país on els polítics no intervenen en la política dels hospitals. Però a la xarxa pública hospitalària del nostre país les coses són diferents…

No del tot. Seguim sent els metges els qui decidim què tipus de làser incorporarem al servei per realitzar prostatectomías, per exemple. Els polítics poden equipar, però no decidir sobre els equips. El dolent és que tots sabem que els recursos són limitats. A l’Hospital del Mar gastem cada any dos milions d’euros en inversió per a nous equips, però si ens poséssim a examinar amb detall què es necessita en cada servei tal vegada hauríem de multiplicar per tres aquesta xifra.

Posi un exemple d’una tecnologia ben invertida.

A l’hora d’escollir les pressions són moltes, Molly Coye ens ha parlat de com fer front a les pressions de la pròpia indústria, tenint en compte que així com existeix una Agència d’Avaluació del Medicament, cap agència avalua les tecnologies mèdiques. De vegades encertem, com amb l’encàrrec d’uns panells instal·lats en urgències que ens permeten monitorar automàticament a tots els pacients ingressats i identificats amb codi de barres; és a dir, en temps real jo puc saber què s’està fent amb quin pacient i per què.

Què és el triage?

El triage és un sistema complex de monitoratge de les urgències que, aplicant una sèrie d’algorismes, permet decidir qui ha d’ingressar immediatament en un box i qui pot asseure’s i esperar dues hores. El problema de tot gran hospital com el nostre és l’estandardització. És hora d’apostar pels hospitals petits, àgils i molt tecnificats, en els quals l’estandardització sigui un problema menor. Es va acabar l’era de les ciutats sanitàries i els hospitals descomunals.

BIENVENIDA, MOLLY COYE

Img tecno1
Imatge: Franco Giovanella

Quines tecnologies tindran un impacte significatiu sobre l’assistència sanitària durant els propers anys? Quins contribuiran a reduir el cost de l’assistència? Quins criteris haurem de tenir en compte per avaluar la utilitat de les noves tecnologies, la qualitat de l’assistència i el seu ús òptim? A totes aquestes preguntes va tractar de donar resposta fa unes setmanes a Barcelona Molly Coye (Health Technology Center), a través d’un curs organitzat conjuntament per l’Hospital del Mar i la Universitat Johns Hopkins. En el curs que va impartir, Coye va deixar molt clar que les noves tecnologies estan canviant l’atenció que rep el pacient als hospitals, en l’atenció primària i fins i tot als domicilis dels pacients.

Durant els propers deu anys moltes malalties cròniques que avui són causa de freqüents hospitalitzacions es podran beneficiar d’aquests avanços tecnològics fins al punt de necessitar menys recursos sanitaris, i tot això succeirà gràcies a la convergència de noves tecnologies per al diagnòstic per la imatge, la millora de coneixements i el domini de la informació genètica per tractar als pacients; es disposarà de noves dianes terapèutiques, nous productes farmacèutics, noves vacunes i tractaments a la carta. El missatge de Coye va subratllar que el canvi comportarà reptes importants per a la qualitat i l’ús òptim dels recursos.

Els sistemes de comunicació sense fils, les noves plataformes de comunicació i la telemedicina, va dir, obren també tot un món d’oportunitats dirigides a les noves possibilitats diagnòstiques i de monitoratge dels pacients, minimitzant fins i tot la invasividad que suposen certes proves diagnòstiques. Coye és doctora en Medicina i Master de Salut Pública per la Universitat Johns Hopkins. Fa set anys fundo l’Health Technology Center, una organització sense ànim de lucre dedicada a l’ensenyament i recerca en l’ús de noves tecnologies per a la promoció de la salut.

Com a docent, Coye disposa d’una àmplia experiència tant en el sector privat com en el sector públic. Ha treballat com Comissionada de Salut per a l’Estat de New Jersey (EUA) i ha dirigit el Departament de Serveis Sanitaris de l’Estat de Califòrnia. Actualment és membre de l’Institut de Medicina d’EUA, presidenta del Comitè per a l’Accés dels Nens a les Assegurances i copresidenta del Comitè de Seguretat de Dades dels Pacients. Promotora de l’Associació Americana d’Hospitals i del Programa per a l’Ús de Tecnologies Adequades per a la Salut (PATH), una de les organitzacions sense ànim de lucre més importants i creatives que treballen per a la salut internacional.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions