Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Òxid nítric, una molècula molt versàtil

L'òxid nítric participa en importants funcions en l'organisme que van des de la transmissió neuronal fins a la protecció cardiovascular durant l'exercici

Img acidonitrico Imatge: Ben Mills

ImgImagen: Ben Mills

L’òxid nítric (NO), gairebé desconegut fins a finals dels 80, podria ser la més petita i versàtil molècula que s’ha reconegut fins avui. Està produït per una àmplia varietat de tipus cel·lulars que inclouen cèl·lules del sistema nerviós, de l’endoteli vascular (capa que recobreix l’interior de tots els gots sanguineos) i cèl·lules que intervenen en els processos inflamatorios, entre unes altres. És sintetitzat a partir d’un aminoàcid (L-arginina), a través d’una complexa reacció desencadenada per un enzim. El NO participa en una varietat d’importants funcions biològiques incloent la transmissió de senyals entre neurones i la vasodilatació, entre unes altres.

Paper protector

Des de la seva identificació en la dècada dels 80, les recerques sobre aquesta molècula han crescut de forma exponencial, com ho reflecteix el nombre creixent de publicacions en les quals s’involucra. És una molècula de recent identificació, desconeguda fins al moment, a la qual es va denominar inicialment Factor Relaxant Derivat de l’Endoteli (EDRF) pel seu important paper en el sistema cardiovascular. En 1987, comparant les propietats farmacològiques i bioquímiques d’aquest factor, tres grups independents van reportar que l’òxid nítric i l’EDRF eren la mateixa molècula.

En el sistema cardiovascular, el NO té propietats vasodilatadoras essencials per a la regulació de la pressió arterial

Un dels grups que van identificar el NO estava liderat per Louis Ignarro, que ha estat recentment a Barcelona impartint una classe magistral en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i participant en un simposi cardiológico. Louis J. Ignarro va rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1998, compartit amb Ferid Emmuralleu i Robert F. Furchgott, per les seves aportacions sobre el NO i el seu paper en la senyalització del sistema cardiovascular. Ignarro, al que el seu sentit de l’humor permet que se li conegui amb l’apel·latiu de ‘Doctor NO’, va fer un repàs a les característiques fisiològiques de la molècula remarcant, entre uns altres, el paper com a protector cardiovascular en relació a l’exercici.

De la Nitroglicerina a la Viagra

En el curs d’una de les conferències, el professor Ignarro es va reconèixer com un assidu participant en maratons, practica esportiva a la qual s’ha iniciat de forma recent i a una edat respectable, en descobrir que els efectes beneficiosos de l’exercici venien intervinguts per un augment en la producció de NO. L’alliberament de l’òxid nítric es produeix pel frec de la sang sobre la capa endotelial del got sanguini i aquest alliberament augmenta conforme s’eleva la despesa cardíaca durant l’exercici.

El NO és produït per les cèl·lules de l’endoteli vascular. En el sistema cardiovascular l’oxido nítric té propietats vasodilatadoras que són essencials per a la regulació de la pressió arterial. Així mateix té un efecte antitrombótico en inhibir l’agregació i l’adhesió plaquetarias. En els anys 70, el farmacólogo Ferid Emmuralleu va descobrir que la nitroglicerina actua alliberant monòxid de nitrogen. El descobriment del NO ha permès entendre el mecanisme d’actuació de la nitroglicerina, fàrmac utilitzat en el tractament de l’angina de pit des de fa més de 50 anys.

El sidenafilo (Viagra), un altre fàrmac d’ús molt més recent, també actua a través del NO. Fins a fa uns anys no es coneixia el mecanisme exacte implicat en l’erecció del penis. Es creia que la resposta estava provocada pel sistema nerviós parasimpático a través de l’acetilcolina però, posteriorment, s’ha descobert que el NO juga un paper important en promoure la relaxació de la musculatura llisa dels cossos cavernosos.

Així, fàrmacs que puguin modular la formació o acció de l’òxid nítric també poden intervenir en la reposada eréctil, sent útils en el tractament dels problemes d’erecció. El sildenafilo actua com a facilitador, incrementant la resposta eréctil que resulta de l’estimulació dels nervis del cos cavernós, sigui mental o física, encara que no es pot esperar que la droga sola causi una resposta eréctil en absència d’excitació.

EL MISSATGER

La comunicació entre cèl·lules del sistema nerviós s’efectua mitjançant neuro transmissors, substàncies mediadores que actuen a nivell de les connexions entre les neurones (sinapsis). En una sinapsi convencional, una de les neurones allibera un neurotransmissor que s’uneix als receptors de l’altra neurona, provocant una acció en el seu interior. Aquests neurotransmisores, en general, tenen un radi d’acció petit limitat a neurones més properes. A nivell del sistema nerviós, també l’òxid nítric (NO) actua com a missatger però amb una característica diferencial: és una molècula gasosa no preformada ni emmagatzemada, sinó que se sintetitza en qüestió de segons i es difon ràpidament a les neurones adjacents.

Les neurones productores d’òxid nítric es localitzen en la majoria de les principals regions del sistema nerviós central (escorça cerebral, medul·la espinal o cerebel) pel que se suposa que intervenen en diverses funcions. A pesar que el descobriment del NO com a neurotransmissor és relativament recent, ja se li han adjudicat més accions que a qualsevol altre neurotransmissor. Una d’elles és el paper que juga en la funció de memòria i aprenentatge. Donada la seva capacitat a incidir en la mateixa neurona que ho ha alliberat (missatger anterógrado), adquireix un protagonisme destacat en la potenciació a llarg termini, tipus d’aprenentatge neuronal que els experts apunten de gran importància en els processos implicats en la memòria.

Aquest nou enfocament en el mecanisme dels neurotransmisores està sent aprofitat per a la creació de xarxes informàtiques que emulen a les xarxes neuronals biològiques. No obstant això, el NO també té el seu costat negatiu; uns nivells massa elevats poden causar lesions. En algunes situacions clíniques, com a accidents vasculars cerebrals, en les quals hi ha sobreproducció de NO, aquest resulta neurotóxico. Així mateix sembla també involucrat en la malaltia d’Alzheimer, l’esclerosi múltiple i en el Parkinson.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions