Cuidar a una altra persona pot ser una experiència positiva, emotiva i gratificant, si bé no és menys cert que, en nombroses ocasions, ens trobem amb cuidadors i cuidadores que experimenten situacions i períodes d’estrès, ansietat, depressió, frustració… Quan això succeeix de forma no puntual, aquestes persones poden començar a sofrir alteracions físiques, emocionals i socials, capaces de desequilibrar molts aspectes de la seva vida. Això és el que es coneix com a síndrome del cuidador cremat, o síndrome de burnout .
Què és la síndrome de burnout
Aquest terme va ser encunyat per primera vegada per Herbert J. Freudenberger, psiquiatre estatunidenc, en 1974, per a descriure com se sentia un grup de voluntaris que col·laborava en una clínica per a ajudar persones a abandonar les drogues. Després d’un any d’activitat, molts d’ells estaven esgotats, s’irritaven amb facilitat i havien desenvolupat una actitud despectiva cap als pacients i una tendència a evitar-los.
Tres anys més tard, en 1977, la psicòloga estatunidenca Christina Maslach va donar a conèixer el terme en el Congrés anual de l’Associació Americana de Psicòlegs (APA). Ho va fer per a referir-se al profund desgast emocional i físic que experimenta la persona que conviu i cuida d’un familiar dependent, com a conseqüència de l’exposició continuada a situacions d’estrès (estat de sobreesforç) al qual està sotmesa.
Aquest desgast inapropiat de les reserves psicològiques i físiques, com a efecte de la sobrecàrrega desmesurada en la cura d’una persona malalta crònica, es considera produït per l’estrès continuat de tipus crònic. Es deu a la realització de treballs monòtons rutinaris i repetitius amb sensació de falta de control sobre el resultat final d’aquestes cures, esgotant les reserves psicofísiques del cuidador.
Com podem fer front a aquesta situació?
Ho resumim en sis passos:
- 1. Reconèixer els signes d’alarma.
- 2. Demanar ajuda i deixar-nos acompanyar.
- 3. Posar límits a la cura.
- 4. Cuidar la salut física.
- 5. Cuidar la seva salut psíquica.
- 6. Cuidar la salut social.
Burnout: aquestes són els senyals d’alarma
Hem de parar esment als senyals d’alarma que poden indicar-nos que les nostres “reserves comencen a desgastar-se”. Aquestes són algunes que hem de tenir en compte:
- Pèrdua d’energia, fatiga crònica, sensació de cansament continu… Problemes de somni ; augment o disminució de l’apetit .
- Aïllament social, no tenir ganes de compartir amb altres persones activitats senzilles i plaents.
- Consum excessiu de begudes, tabac, pastilles per a dormir o altres medicaments.
- Problemes físics: palpitacions, tremolor de mans, molèsties digestives; problemes de memòria i dificultats de concentració.
- Menor interès per activitats plaents: dificultat per a superar sentiments de tristesa o nerviosisme, canvis freqüents d’humor o estat d’ànim, enfadar-se fàcilment.
- Tractar a les persones de la família i de confiança de forma menys considerada que habitualment. Donar massa importància a petits detalls.
- No admetre l’existència de símptomes físics o psicològics que es justifiquen per causes alienes a la cura.
Què fer front a la síndrome de burnout
Si bé no és sempre senzill fer front a aquesta situació, i encara que moltes persones cuidadores experimenten la sensació de falta de temps o incapacitat per a fer els passos cap a un major benestar, aquí us deixem deu consells per a cuidar la nostra salut en totes les seves esferes:
- 1. Buscar de manera adequada informació; quanta millor informació tinguis sobre la malaltia, el procés… més segur et sentiràs. Tractar de controlar les pors anticipades. Centrar-se en l’aquí-ara.
- 2. Organitzar-se per prioritats; prendre decisions, organitzar el temps de manera eficient i intentar disposar de temps lliure prèviament establert cada setmana.
- 3. No descurar les relacions amb amistats o altres membres de la família.
- 4. Portar una vida saludable: alimentació, somni i exercici.
- 5. Escoltar les nostres emocions, no ignorar-les i procurar expressar-les pels canals adequats. Baixar el nivell d’autoexigència i no culpabilitzar-se. Aplicant sobre un mateix l’empatia, la condescendència, la indulgència i la comprensió.
- 6. Davant els sentiments de solitud, expressar la necessitat de manera adequada: comunicar, compartir i enfortir el vincle positiu cuidador-cuidat.
- 7. La malaltia o la discapacitat, és a dir, la situació de dependència, és una intrusa amb la qual has d’aprendre a conviure i acceptar: la cura és un procés dur però enriquidor, on mai tornarem a ser com abans.
- 8. Intentar posar-se en contacte amb altres familiars que tinguin el mateix problema, compartint emocions i cures.
- 9. Delegar les cures: demana ajuda, comparteix les responsabilitats.
- 10. Observar aviat els petits canvis t’ajuda a adaptar-te als canvis grans.
Per a cuidar-te i sentir-te millor, tria algunes petites accions plaents i concretes en el dia a dia i que a penes et portaran uns minut: escoltar una cançó que t’agradi, llegir, cantar, ballar, donar-te un bany…; és a dir, qualsevol tasca que t’aporti benestar.
A més, és molt important recordar sempre que el millor cuidat que podem oferir-li a l’altra persona és la nostra autocura: si nosaltres ens trobem bé, la qualitat de les nostres cures serà millor i el nostre familiar estarà millor. La cura d’un ser estimat és una carrera de fons, no podem desfonar-nos en els primers metres… sinó que hem de fer-ho de manera constant i sempre de la manera millor possible. No sempre quantitat de cures equival a qualitat de cures.
