Què és el broncoespasme?
Un broncoespasme és un estrenyiment sobtat del conducte bronquial. Es produeix per la contracció o tensió de la musculatura dels bronquis i bronquíols, la qual cosa provoca una reducció del flux d’aire igual o superior al 15%. Els símptomes del broncoespasme són:
- dificultat per a respirar.
- sibilàncies (respiració ronca o amb xiulades).
- tos.
- dolor en el tòrax.
- sensació de dispnea (poc aire).
El broncoespasme pot tenir diferents causes. Entre les més freqüents està una inflamació de les vies respiratòries, una reacció al·lèrgica (hiperreactivitat bronquial) o una irritació per la fricció de l’aire, el refredament excessiu o l’assecat de les vies respiratòries. Aquesta última circumstància és el que es denomina broncoconstricción o broncoespasme induït per l’exercici (BIE).
Per què l’exercici físic pot provocar una broncoconstricción?
La broncoconstricción induïda per exercici és un increment transitori de la resistència i la reactivitat de les vies aèries. La causa principal és el refredament de les vies aèries: durant la pràctica esportiva, en respirar per la boca i no pel nas (hiperventilando), l’aire no s’escalfa ni humiteja, per la qual cosa arriba fred i sec a les vies respiratòries inferiors.
Quant menor sigui la temperatura i la humitat ambiental, més probabilitats que ocorri aquest fenomen. Per això, entrenar en zones amb climes freds afavoreix l’aparició de la BIE.
La qualitat de l’aire també influeix en la possibilitat de sofrir un broncoespasme durant la pràctica esportiva. Si els nivells de contaminació ambiental o de concentració de pol·len són elevats, els riscos s’incrementen.
Així mateix, l’estat de salut de l’esportista (sobretot pel que fa a les vies respiratòries) és un altre factor determinant.
L’exercici provoca asma?
Malgrat que la broncoconstricción induïda per l’exercici es denomina asma induït per l’exercici, això no significa que l’exercici provoqui asma ni que les persones que tinguin aquesta patologia hagin de deixar de practicar esport.
Clínicament només s’ha evidenciat que la BIE és més freqüent en les persones que tenen asma diagnosticat (ocorre en el 70-80% dels pacients amb asma), en els atletes d’elit, en els nens i en els majors de 65 anys.
Com evitar la BIE?
Les crisis de broncoespasme solen aparèixer durant la realització d’un exercici físic (amb freqüència als 10 o 15 minuts del començament) o en finalitzar-lo. Normalment els símptomes remeten de manera espontània als 30 minuts sense realitzar més intervenció que el descans.
La millor manera d’evitar la BIE és prendre mesures preventives com les següents:
🔹 Escalfament abans i volta a la calma després
Abans de començar la pràctica esportiva, és fonamental realitzar una rutina bàsica d’escalfament de, almenys, 10 minuts. Estirar i perquè, a poc a poc, el cos entre en calor no sols pot evitar els broncoespasmes, sinó també les lesions musculars i articulars.
Després de finalitzar l’entrenament hem de dedicar un temps a tornar a la calma, baixant el ritme cardíac i respiratori progressivament.
🔹 Respiració
És important tractar de respirar pel nas, evitant fer-ho per la boca. D’aquesta manera, l’aire que arriba als pulmons estarà més temperat i amb la humitat correcta.
🔹 Protecció en els dies més freds
Quan la temperatura és més baixa, i amb la finalitat d’escalfar la respiració (sobretot si s’efectua per la boca), podem recórrer a col·locar-nos una bufanda o una braga de coll sobre el nas i la boca.
🔹 Màscara
Si els nivells de contaminació ambiental o de concentració de pol·len són més elevats de l’habitual, recórrer a una màscara durant l’entrenament evitarà que les vies respiratòries es congestionin. Intentar realitzar l’exercici físic a l’interior durant aquests dies és una altra opció per a tenir en compte. També cal eludir, en la mesura que sigui possible, practicar esport al costat de vies congestionades de trànsit o en parcs i jardins durant la floració.
Com es diagnostica i tracta el broncoespasme per exercici?
Si se sofreixen diversos episodis de broncoconstricción induïda per exercici físic és convenient consultar a un especialista amb la finalitat que valori la nostra afecció i, si és el cas, ens indiqui el tractament que hem de seguir. Entre les proves que ens realitzaran figuren els test d’esforç (indicats especialment en pacients menors de 25 anys), les espirometries i les oximetrías.
Quant als tractaments, els broncodilatadores agonistas beta–2 són els fàrmacs més habituals. Actuen sobre les vies respiratòries provocant un eixamplament i, en conseqüència, un augment del flux de l’aire. Es prenen 15–30 minuts abans de l’exercici. Poden ser d’acció ràpida o immediata, com el salbutamol i el fenoterol, que duren entre 4 i 6 hores, i d’acció prolongada, com el salmeterol i el formoterol, l’acció del qual s’estén des de les 12 a les 14 hores.
