Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dona i esport: el repte de la igualtat

La inactivitat física és el quart factor de risc de mortalitat mundial, i les dones són els qui més ho sofreixen. A Espanya, el 83% de les nenes i adolescents no fa esport de manera habitual
Per Sonia Recio 8 de març de 2023
mujer y deporte desigualdad
La bretxa de gènere també existeix en la pràctica esportiva. Incorporar l’exercici físic en les rutines diàries suposa per a les dones, en moltes ocasions, un gran sobresfuerzo. Les esportistes femenines professionals tampoc ho tenen fàcil: fins als Jocs Olímpics (JJOO) de 2021, el percentatge de dones participants no ha estat el mateix que el dels homes.

L’esport és beneficiós per a qualsevol ésser humà. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la inactivitat física es considera el quart factor de risc pel que fa a la mortalitat mundial. I adverteix que un 27,5% de la població adulta de tot el planeta és físicament inactiva (a Espanya, el 26,8%). En concret, l’organisme de Nacions Unides identifica al col·lectiu femení com un sector poblacional d’alt risc.

L’equitat de gènere en la pràctica esportiva és una qüestió important. La ‘Carta Internacional de l’Educació Física, l’Activitat Física i l’Esport‘, aprovada per la 38a Conferència General de la UNESCO (2015), recull que “la igualtat d’oportunitats per a participar i involucrar-se en tots els nivells de supervisió i adopció de decisions en matèria d’educació física, activitat física i esport, ja sigui amb finalitats de recreació, promoció de la salut o alt rendiment, és un dret de totes les nenes i totes les dones, que ha de ser respectat activament”. Aconseguir trencar la bretxa de gènere en l’àmbit esportiu implica el compromís de tota la societat.

Esportistes femenines: cap al podi de la igualtat

Les dones no ho han tingut fàcil en l’àmbit esportiu (com en altres punts). Fins a 1900, a París, no van participar en uns Jocs Olímpics; ho van fer de manera testimonial i extraoficial. Van competir només 22 dones en dues disciplines: tennis i golf. I tot molt malgrat Pierre de Coubertin, el fundador dels JJOO moderns, que opinava “que la presència de la dona en un estadi resultava antiestètica, poc interessant i incorrecta”.

Va caldre esperar fins als Jocs de 1928, celebrats a Amsterdam, per a veure a dones disputant una medalla. Eren gairebé 300 (un minso 10% del total dels participants) batent-se en esgrima, gimnàstica, natació, salts i atletisme. La desigualtat era tal que Alice Melliat, pionera de l’esport femení, va decidir realitzar els Jocs Mundials Femenins a Praga en 1930 i a Londres en 1934.

No va ser fins a 1976 quan les dones van començar a tenir una presència més significativa en els esports olímpics. En la cita de Mont-real, en 1976, el 20% dels atletes eren dones. En 1988, en Calgary, el percentatge va ascendir al 25%, i en 1996, a Atlanta, va arribar al 35%. Els últims Jocs de Tòquio, disputats en 2021, i no en 2020 a causa de la pandèmia, van registrar rècord de dones participants, un 48%.

Esports amb major presència femenina

Segons la ‘I radiografia de l’esport femení a Espanya‘, el 83% de les nenes i adolescents espanyoles no fa esport de manera habitual. L’informe, elaborat per la Universitat Francesc de Vitòria (UFV) i Women’s Sports Institute, moviment que impulsa l’esport practicat per dones, també destaca com aquesta situació es repeteix, encara que menys acusadament, en l’àmbit professional: del total de llicències esportives existents al nostre país en 2020, només el 23,5% (una mica més de 900.000) eren de dones. 

D’aquest 23,5%, les llicències corresponen majoritàriament a gimnàstica (90%), voleibol (75,3%), hípica (69,2%) i patinatge (61,9%). A més, natació (46,4%), atletisme (44,7%), surf (43,8%), bàdminton (39,4%), handbol (36%), pàdel (36%), bàsquet (34,5%) i muntanya i escalada (33,9%) són les disciplines més triades per les dones federades.

Impuls a la pràctica esportiva femenina

Amb l’objectiu de promocionar i incrementar la participació femenina en tots els àmbits esportius, el Consell Superior d’Esports (CSD) compta amb el programa Univers Dona III. Amb aquesta iniciativa pretenen aconseguir una societat més igualitària, on la dona i l’esport siguin part essencial del creixement del país.

dona deporti patinatge
Imatge: Daniela Barbosa

El programa Univers Dona III es desenvolupa en aquestes línies d’actuació:

  • La formació de dones esportistes.
  • Un pla de desenvolupament esportiu des de la base fins a l’elit. Entre altres assumptes, el pla tracta d’aconseguir la màxima difusió i pràctica de l’esport en nenes i en dones.
  • Visibilització i promoció de l’esport (campionats, lligues i tornejos) i de les esportistes femenines espanyoles.
  • Lideratge en organitzacions esportives.
  • Dona, salut i esport. L’objectiu és destacar els beneficis de l’activitat fisicoesportiva i els estils de vida saludables a qualsevol edat. També posen en valor l’esport com una oportunitat per a la prevenció de la violència de gènere.

Què aporta l’esport a la salut de la dona?

La pràctica regular d’activitat física en les dones és molt beneficiosa per al seu benestar físic i mental. Tal com destaca l’Oficina per a la Salut de la Dona (OASH), pot ajudar a reduir el risc de moltes malalties, com les cardiopaties i els accidents cerebrovasculars. Així mateix, també pot alleujar els símptomes de depressió, la diabetis tipus 2 i la hipertensió.

L’OASH recomana a les dones realitzar cada setmana, almenys, 150 minuts d’activitat física aeròbica d’intensitat moderada i 75 minuts d’activitat aeròbica d’intensitat vigorosa. A més, aconsella exercicis d’enfortiment muscular dos o més dies a la setmana. 

Conforme es van complint anys, especialment a partir de la menopausa, en l’OASH advoquen per incrementar el temps i la intensitat dels entrenaments. A més, els exercicis d’equilibri són especialment rellevants en aconseguir una edat madura ja que disminueixen el risc de caiguda. 

L’esport en la dona sènior ajuda a:

  • Mantenir els ossos forts.
  • Prevenir trencaments de maluc.
  • Atenuar el dolor provocat per l’artritis.
  • Reduir les possibilitats de sofrir malalties mentals.