Espanya és el país amb més donants de la Unió Europea, dobleguem la mitjana. En 2021 la taxa de donació va ser de 40,2 per milió d’habitants, una xifra lleugerament inferior a la de 2020 a causa de l’aturada ocasionada per la pandèmia. Malgrat aquesta excel·lent ràtio, encara queda per fer: són moltes les vides que depenen del fet que arribi un trasplantament a temps.
Les donacions d’òrgans i teixits, a més de conducta d’un donant mort, poden ser d’una persona viva . La sang és el teixit més donat, juntament amb la medul·la òssia. El. trasplantament de medul·la òssia és l’única esperança de molts pacients de. leucèmia . També ho és per als afectats per unes altres malalties hematològiques .
La donació de medul·la òssia a Espanya és voluntària i altruista. Es regeix pel principi de solidaritat internacional. Qualsevol persona inscrita com a donant de medul·la òssia pot donar a qualsevol persona del món que el necessiti.
Segons les últimes dades del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), a l’agost de 2021 els donants disponibles a Espanya eren gairebé 450.000. El Registre Mundial de Donants de Medul·la Òssia, que conforma la suma de tots els registres nacionals, comptava amb més de 39 milions de donants, incloent les unitats de sang procedents dels cordons umbilicals.
Què és la medul·la òssia?
La medul·la òssia és un teixit esponjós que es troba dins d’alguns ossos del cos , com les crestes ilíaques (el maluc), l’estèrnum o el crani. Es compon de medul·la vermella (també dita teixit mieloide) i medul·la groga, que conté greix i teixit conjuntiu.
La medul·la òssia vermella conté cèl·lules mare sanguínies (denominades progenitors hematopoètics) capaços de produir totes les cèl·lules de la sang —glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes— imprescindibles per a la vida i el bon funcionament del sistema immunològic.
Donar medul·la òssia: quins són els requisits?
Pot donar medul·la qualsevol persona d’entre 18 i 60 anys, si bé es requereixen donants menors de 35 anys perquè els resultats clínics en els pacients que es trasplanten són millors.
💡 És important tenir en compte que la medul·la òssia es regenera per complet després de realitzar una donació , per la qual cosa podrem ser anomenats en diferents ocasions si fóssim compatibles amb més pacients. No obstant això, des de la Fundació Josep Carrera-REDMO indiquen que si els receptors són susceptibles de requerir un nou trasplantament de medul·la, el donant quedarà “reservat” durant un termini de temps. En qualsevol cas, recorden que, en el cas que el donant tingués algun familiar que necessités la seva medul·la, aquest podria donar-la sense cap problema, independentment que hagi fet donacions prèvies.
⚠️ La donació està contraindicada si la persona pateix aquestes malalties:
- Hipertensió arterial no controlada.
- Diabetis mellitus insulinodependiente.
- Malaltia cardiovascular, pulmonar, hepàtica, hematològica o una altra patologia que suposi un risc sobreañadido de complicacions durant la donació.
- Malaltia tumoral maligna, hematològica o autoimmune que suposi risc de transmissió per al receptor.
- Infecció per virus de l’hepatitis B o C, virus de la immunodeficiència adquirida (SIDA) o per altres agents potencialment contagiosos.
- Algun factor de risc de SIDA.
- Haver estat donat de baixa definitiva com a donant de sang.
- Antecedents de malaltia inflamatòria ocular o fibromiàlgia .
- Antecedents o factors de risc de trombosi venosa profunda o embolisme pulmonar.
- Rebre tractament amb liti.
- Recomptes de plaquetes inferiors a 120.000 ml.
Donar medul·la òssia, fa mal?
Com s’extreu la medul·la òssia? Únicament en el cas de trobar un receptor compatible es dirà al donant. L’extracció pot fer-se de dues maneres:
🔸 Donació per citoaféresis o de sang perifèrica
És un procediment completament segur per al donant. Quatre o cinc dies abans rep, per via subcutània, uns agents anomenats “factors de creixement hemopoyético” (G-CSF) amb l’objectiu que les cèl·lules mare emmagatzemades en la medul·la òssia aflorin al torrent sanguini.
La donació es realitza en el. hospital més pròxim al domicili de manera ambulatòria mitjançant un procés anomenat afèresi, en el qual s’utilitza un separador cel·lular que extreu la sang d’una vena (com en una donació de sang) i la retorna a l’organisme després de recollir les cèl·lules necessàries per al trasplantament. El procediment dura entre les. tres i quatre hores .
A penes té efectes secundaris : tan sols poden ocasionar un lleu dolor muscular o ossi i petits símptomes de grip, com a enrampades i formigueig.
🔸 Extracció de medul·la òssia
En l’actualitat, només es realitza aquesta tècnica en el 20% dels casos. Consisteix en l’extracció de sang de les crestes ilíaques mitjançant unes puncions i una aspiració posterior. Aquest procediment es realitza baix anestèsia general o epidural, dura entre dues i tres hores i requereix ingrés hospitalari de 24/48 hores. Un lleuger dolor o molèstia en la zona de la punció sol ser l’efecte secundari més habitual.
On fer-se donant de medul·la?
- El primer pas per a fer-se donant és informar-se a través d’un organisme oficial, com la. Fundació Josep Carreras-REDMO .
- Després, cal contactar amb el centre de referència més pròxim a la localitat de residència (pots consultar-los aquí ) per a concertar una cita.
- En el centre s’explica en què consisteix la donació de medul·la; si la persona està disposada, tindrà que signar un consentiment i un imprès de registre .
- I, finalment, només queda realitzar un anàlisi de sang per a determinar la compatibilitat amb un possible receptor. Amb aquesta prova s’ingressa de manera oficial en el banc de donants de medul·la òssia.
Per què és important ser donant?
El trasplantament de medul·la òssia és l’únic tractament efectiu en diversos tipus de leucèmia: cada any són diagnosticades d’aquesta malaltia a Espanya entre 4.500 i 5.000 persones. El. limfoma (càncer del sistema limfàtic), el. síndrome mielodisplàstica (trastorns derivats de la presència glòbuls sanguinis mal formats o disfuncionals), la. aplàsia medul·lar (insuficiència en la medul·la) i les. anomalies eritrocitàries, les alteracions plasmàtiques i les immunodeficiències congènites són unes altres de les patologies que es beneficien dels trasplantaments de medul·la òssia.
Perquè el trasplantament sigui reeixit ha d’existir compatibilitat HLA (de l’anglès Human Leukocyte Antigen , antígens leucocitaris humans) entre el donant de les cèl·lules mare i el seu receptor. La compatibilitat és més probable entre parents pròxims , especialment si són germans. No obstant això, només un 25% dels pacients tenen un familiar compatible. Quan no existeixen concordances, cal buscar un donant.
