Un dels objectius que s’ha fixat en el seu mandat és garantir l’accés igualitari al diagnòstic i tractament del càncer a través de la sanitat pública. Quines desigualtats existeixen a la Unió Europea (UE) i com poden resoldre’s?
Les diferències són abismals. Hi ha països en els quals el 90% de les dones accedeixen a programes de diagnòstic primerenc de càncer de mama i altres en els quals aquests programes només aconsegueixen al 6%. En els plans referits al càncer de coll uterí, l’accés varia entre el 25% i el 80%. En el càncer de còlon l’expectativa d’un ciutadà europeu d’estar viu als cinc anys del diagnòstic oscil·la entre el 48% i el 72%. Això vol dir que alguna cosa falla, que no tots els països estan emprant les millors eines per a aconseguir els millors resultats. Això és important perquè a la UE hi haurà en 2030 tres milions de diagnòstics de càncer.
En aquesta batalla, en quina posició se situa Espanya?
A Espanya la supervivència del càncer està per sobre de la mitjana de la UE, però podem millorar en determinats aspectes. Es diu que la incidència està augmentant i al mateix temps millora supervivència. Aquest segon factor depèn d’una sèrie d’elements, entre ells, la prevenció.
L’envelliment de la població explica per si sola l’augment de casos de càncer?
L’augment de la incidència té a veure amb l’envelliment de la població. Però quan mirem amb detall les dades, veiem un clar repunt en alguns tipus de tumors en individus de menys de 50 anys. Com s’explica, si hem avançat en la lluita contra factors que tenen a veure amb la malaltia, com el tabac o l’alcohol? La resposta està en el fet que hem de treballar encara més en la reducció de la contaminació atmosfèrica o en la implementació d’hàbits saludables en la població general. La falta d’implantació d’aquests hàbits, sobretot en poblacions més joves, fa que augmenti la prevalença del càncer.
A més de la prevenció, quins altres factors són determinants per a fer-li front?
El segon element clau són els programes de diagnòstic primerenc. A la UE cal incrementar la promoció i el coneixement dels programes de garbellat, perquè arribi a la població que disminueixen el risc de patir càncer i augmenten la probabilitat de viure en un estat més saludable que requereix menys intervencions sanitàries. Aquesta és una labor de la societat en general, de les autoritats sanitàries i d’organitzacions professionals com l’ESMO.
Quina importància té la innovació terapèutica en la disminució de la mortalitat per càncer?
L’accés de la població general a les innovacions en el diagnòstic i en el tractament és molt important. L’ESMO contribueix a això amb la difusió de les guies de pràctica clínica que recullen les estratègies recomanades. Gràcies a aquestes guies qualsevol professional del món pot veure quines són les recomanacions més actualitzades basades en l’evidència, en les proves i en els resultats de la recerca clínica, fonamentalment.
Assenyalava l’abisme que existeix respecte al diagnòstic i tractament del càncer entre uns països i altres de la UE, però existeixen diferències significatives a Espanya?
No m’atreveixo a fer un judici perquè no soc epidemiòleg, però s’ha publicat recentment un mapa del càncer a Espanya on s’assenyalen diferències molt importants, probablement pels mateixos motius. Les zones industrialitzades tenen un risc major de càncer que les zones menys industrialitzades. També es poden reconèixer diferències en l’accés dels ciutadans a accions específiques de diagnòstic, tractament, etc.
La UE té el projecte d’ampliar els programes de garbellat a altres tipus de càncer, a més del de còlon, mama i ovari. Quina repercussió poden tenir en la reducció de la incidència de la malaltia?
El primer que farà la UE és augmentar la implementació dels programes en marxa. Si s’incrementés la població que accedeix a ells, l’efecte en la prevenció seria cridaner. S’està estudiant com posar en marxa programes de cribratge en càncer de pulmó i càncer esofagogástrico. Aquests dues propostes estan incloses en un pla d’acció d’aquí a 2030. Si els estudis pilot són satisfactoris, es preveu poder posar-los en marxa a partir d’aquest any i aconseguir un nivell alt d’implementació en 2035.
L’activació d’aquests plans en el càncer de pulmó, el de major mortalitat en homes i el segon en dones, podria tenir efectes similars al que han tingut els programes de detecció precoç en el càncer de mama?
Perquè un programa d’aquest tipus tingui èxit la prevalença de la malaltia ha de ser alta. En el càncer de pulmó una de les tècniques que es proposa és un tipus de TAC de baix nivell de radiació que permetria detectar lesions, sobretot, en individus de risc de determinada edat que han estat fumadors. La intenció seria descobrir nòduls o lesions pulmonars en una etapa on el tractament potencial fos curatiu. La posada a punt del programa i els resultats s’haurien de fer primer en poblacions pilot.
Al·ludia abans a la contaminació. Guarda relació amb el càncer de pulmó?
La mortalitat global a la UE per aquest tumor s’està reduint per les campanyes antitabac que s’han dut a terme. Però ens queda molta feina amb la contaminació atmosfèrica. Un estudi presentat a l’octubre passat en el congrés de l’ESMO indicava que 300.000 dels casos de càncer de pulmó que es diagnostiquen cada any estan relacionats amb la contaminació. De manera que crear espais lliures de pol·lució a les ciutats i reduir les emissions de gasos contaminants pot repercutir en la prevalença de la malaltia.
Caldria fer un pas més enllà en la legislació per a prevenir i reduir la incidència del tabaquisme que es vincula amb nombrosos tipus de càncer?
Una de les guies de la UE s’ha fixat l’objectiu de reduir la població fumadora en 2035 a menys del 5%. A Espanya la prevalença ara està entorn del 20%. Per a aconseguir aquesta meta l’educació sanitària és fonamental, i caldria fer moltes coses més, com ‘crear’ fins i tot generacions lliures de fum. És important que l’accés al tabac de les noves generacions sigui molt difícil per a així evitar l’adquisició d’aquest hàbit tan perjudicial per a la salut. L’educació per a lluitar contra el tabaquisme es considera un factor clau. Cal refinar les estratègies per a tenir més èxit en la prevenció i més casos d’abandó de l’hàbit tabàquic, perquè l’impacte en la salut general serà quantitativament molt rellevant.
En aquesta línia van les iniciatives d’alguns països que han prohibit l’adquisició de tabac als nascuts a partir de determinada data?
Sí, s’han posat en marxa en alguns països escandinaus. S’ho han pres de debò perquè tenen un desafiament molt important. Cal tenir en compte que la prevalença del càncer de pulmó a Dinamarca és la més alta de la UE. Hem de partir d’una idea: la malaltia no deixa de ser un fracàs de la prevenció. Quan hem d’emprar molts recursos a atendre pacients que sofreixen malalties, hauríem de plantejar-nos si una estratègia preventiva no hagués permès reduir i prevenir aquestes conseqüències. En el moment actual cal actuar en dos fronts: ajudar als pacients oferint-los les millors opcions terapèutiques i, al mateix temps, desenvolupar estratègies de prevenció perquè la magnitud del desafiament es pugui reduir significativament.
Els especialistes ponderen la importància de la innovació terapèutica, però té un cost molt alt. Com es pot aconseguir que arribi a molts pacients sense que afecti la sostenibilitat dels sistemes sanitaris?
En la nostra societat oferim una eina que pot ser útil, l’Escala de Magnitud de Benefici Clínic d’ESMO, en la qual no s’avalua igual tota la innovació terapèutica. La introducció es valora en funció de quant incrementa la supervivència o la curabilidad. No és el mateix millorar un 1% la supervivència als cinc anys en una malaltia rara, que fer-ho un 5% o un 7% en una malaltia molt prevalent perquè el benefici potencial és molt major. Del que es tracta és d’arribar a un acord amb tots els implicats en aquest procés, que inclou als professionals sanitaris, els pacients, les autoritats sanitàries i la indústria farmacèutica, per a elaborar un model de finançament on s’avaluï l’efecte benefici.
No obstant això, fins ara ha resultat impossible posar d’acord a tots els implicats.
Hi ha vies per a aconseguir un acord que permeti que la innovació aconsegueixi als pacients i, alhora, que la seva introducció sigui eficaç des del punt de vista del cost i sostenible des del punt de vista social.
L’oncologia ha prolongat la vida a molts pacients, fins al punt que són llargs supervivents, però l’augment en l’esperança de vida va acompanyat d’una bona qualitat de vida?
A la UE hi ha 12 milions de llargs supervivents de càncer, i això és una excel·lent notícia, però també molts d’ells tindran poblem clínics que poden ser molt importants, a més de dificultats en l’accés al mercat laboral, per exemple. Per això, les agències del medicament no sols fan una avaluació pura de la supervivència, sinó que recullen els resultats comunicats pels pacients, que inclouen el que entenem globalment com a qualitat de vida. És important disposar d’eines que ens permetin mesurar-la i quantificar-la per a aconseguir que no es deteriori.
Es contempla el que comuniquen els pacients en les guies clíniques?
Un dels eixos vertebradors de l’estratègia de la UE és l’ajuda a aquests 12 milions de supervivents, dels quals 300.000 són nens. Cal atendre’ls adequadament perquè les seves necessitats són majors. Pensi en el que entranya, per exemple, tenir un càncer de mama als 30 anys. Curar-se pot suposar induir una menopausa als 30 anys, i això pot tenir conseqüències en la salut òssia i produir altres anomalies vinculades a una menopausa precoç.
Com pot incidir en el càncer la intel·ligència artificial (IA) i altres innovacions tecnològiques que estan irrompent?
D’una manera molt important en tots els nivells. Ens permeten saber quines persones tenen determinats factors de risc i en quin tipus de població ocorren alguns tumors. La prevenció es pot orientar a través de la informació que ens arribi de l’anàlisi de múltiples dades. L’anàlisi de la imatge histopatològica utilitzant models de IA ens permet detectar determinades anomalies moleculars, conèixer si els pacients tenen tal o quin mutació i, per tant, són subsidiaris d’un determinat tractament o no. L’aportació que pot fer la IA en l’anàlisi de milers de casos que ja han estat tractats ens pot fer aplicar millor el tractament en un futur.
S’incorporarà a la rutina clínica?
Ha obert moltes expectatives i esperem que el seu desenvolupament permeti consolidar la seva incorporació a la rutina clínica. En medicina, quan hi ha proves innovadores, al principi l’accés és minoritari i complementari, i amb el pas dels anys s’integren completament. Preveig que en un període període no superior a 10 anys moltes d’aquestes innovacions tècniques s’aplicaran rutinàriament.
Mirant amb una perspectiva de tres o quatre dècades, cobren més rellevància els avanços contra el càncer. La lluita contra la malaltia és una història d’èxit?
És una història d’èxit parcial. Tenim molt a avançar i la determinació per a fer-ho és molt important. A mitjan anys 70 el president estatunidenc Nixon va llançar l’Acta Nacional del Càncer, va assignar recursos i es van desenvolupar plans de recerca per a lluitar contra la malaltia. D’aquesta determinació es deriva tota la millora que avui tenim. Que la UE hagi pres la iniciativa en el càncer elaborant un pla d’acció tindrà un efecte magnífic en la societat. Això ens implica a tots, cal posar-se a la feina.
