Els últims anys han suposat un gran avanç cap a la igualtat d’accés a l’oci de les persones amb discapacitat. Però continua sent indispensable el treball conjunt de persones, associacions, institucions públiques i privades i mitjans de comunicació per a sensibilitzar sobre aquest important dret reconegut en la Constitució. Hem d’aconseguir entre tots que es deixi de parlar d’oci inclusiu i que es parli únicament d’oci per a totes les persones. Seria la mostra palpable que l’objectiu l’hem complert. Per això, María José Hermida (terapeuta ocupacional) i Noelia Parente (educadora social), de l’Associació de Dano Cerebral de Compostela Sarela, aborden en les següents línies la importància de l’oci per a tots, quines barreres per al seu accés troben les persones amb discapacitat, i especialment les que tenen dany cerebral adquirit, i de quina manera es pot facilitar i potenciar el seu gaudi.
La importància de l’oci
L’oci i el seu gaudi és un aspecte fonamental de la vida de les persones. Així ho reconeix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que considera el temps d’oci essencial per al correcte desenvolupament de l’ésser humà, bàsic per al seu equilibri psíquic i sòcial. Fins i tot s’ha arribat a demostrar que el correcte gaudi d’aquest temps prevé malalties, augmenta la creativitat i proporciona una millor qualitat de vida.
Per part seva, també la Constitució Espanyola especifica, en el seu article 43 del capítol I, que els poders públics facilitaran una adequada utilització del temps d’oci.
En les dimensions de la Qualitat de Vida, definides pels professors Robert L. Schalock i Miguel Ángel Verdugo, es té en compte l’oci com a part fonamental d’una de les vuit dimensions que la conformen, la del ‘Benestar Físic’. I es vincula directament a altres dimensions com el ‘Benestar Emocional’ i les ‘Relacions Interpersonals’, ja que el gaudi del nostre temps produeix plaer, satisfacció i afavoreix les nostres interaccions i relacions socials.
És important destacar que tota persona, una vegada té assegurades les seves necessitats bàsiques, la seguretat i la seva protecció (piràmide de Maslow), comença a pensar a cobrir les seves necessitats socials, on l’oci i el temps lliure juguen un paper principal. La qualitat de les seves relacions, del seu oci i de la seva capacitat i possibilitat de gaudir del mateix fa que el dia a dia sigui més interessant i se surti de la rutina trencant amb el quotidià.
Barreres que impedeixen un oci de qualitat
Encara que la teoria és clara, portar-la a la pràctica es converteix en una carrera d’obstacles quan ens referim a les persones amb discapacitat. En el dia a dia, les persones amb dany cerebral adquirit es troben amb barreres per a accedir a un temps d’oci de qualitat.
Això no sols es deu a les barreres arquitectòniques, potser les més visibles de totes, sinó també a les limitacions per a accedir a la informació, els problemes de planificació, la falta d’iniciativa o l’apatia per a participar en una activitat d’oci. Aquestes últimes barreres parlen de les seqüeles invisibles, aquelles que a simple vista no es perceben, però que també repercuteixen en el dia a dia de la persona amb dany cerebral, ja que influeixen en la presa de decisions, la comprensió de la informació, la comunicació o l’estat d’ànim.
A més, cal tenir en compte l’entorn físic en el qual viu la persona i les seves relacions interpersonals. Moltes persones troben limitades les seves activitats d’oci pel lloc en el qual viuen, com pot ser una zona rural o amb poca comunicació de transports, o per dependre d’una altra persona que la porti o l’acompanyi durant l’activitat.
Guia d’apps i recursos per a facilitar l’oci
A continuació descrivim alguns dels recursos que les persones amb dany cerebral i les seves famílies poden consultar per a gaudir del seu temps lliure i d’oci:
- Turisme acessible by Equalitas Vitae. És una app amb informació d’hotels, cases rurals i turisme rural adaptats i accessibles. També disposen d’informació d’esport adaptat, platges accessibles, rutes culturals, museus accessibles i espais naturals accessibles.
- Discapnet. En el Portal de Persones amb Discapacitat es poden trobar destinacions accessibles molt interessants, tant a nivell nacional com internacional.
- DisplaceTool. Aquesta aplicació mòbil per a persones amb diversitat funcional permet localitzar els punts sense barreres arquitectòniques que estan disponibles a la ciutat. Es poden trobar per categories o mitjançant un radi de distància de la pròpia localització en el mapa. També disposa d’informació sobre les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda en la via pública, i d’una llista d’associacions i transports adaptats.
- Eventbrite. Amb aquesta app és possible trobar diferents esdeveniments en qualsevol lloc del món. Informa de concerts, exposicions d’art, festivals i espectacles. I avisa de l’esdeveniment que s’està realitzant o està pròxim a celebrar-se prop de la ubicació indicada. A més, mostra l’horari, data, ubicació i com arribar.
Unit a aquests recursos, seria important comptar amb una xarxa d’assistents personals que poguessin acompanyar a les persones amb dany cerebral en les activitats d’oci que triï, sense necessitat de dependre d’un familiar o una altra persona del seu entorn per a gaudir d’aquesta, aconseguint més autonomia i autodeterminació.
Reptes i preguntes decisives sobre l’oci de persones amb discapacitat
Fins al moment, s’ha recorregut un gran camí cap a la igualtat d’accés a l’oci de les persones amb discapacitat. No obstant això, cal tenir presents les dades de l’enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre integració social i salut del 2012. En ells s’assenyala que el 69% de les persones amb discapacitat veuen limitada la seva participació en activitats culturals. Les principals barreres que es troben per a això són:
- la distància que han de recórrer per a arribar al lloc de l’activitat (33%).
- la falta de confiança en si mateixes o en els altres (31%).
- les dificultats per a accedir o moure’s pels edificis (30%).
- la falta de transport adequat (25%).
- la falta de coneixement o informació accessible (22%).
Per tot això, és necessari continuar treballant conjuntament les persones, associacions, institucions públiques i privades, mitjans de comunicació, etc., amb la finalitat d’aconseguir que, en comptes d’oci i oci inclusiu, es parli únicament d’oci per a totes les persones.
Hem de reflexionar i respondre’ns aquestes preguntes: Ells/as trien? Se’ls tracta en termes d’igualtat? Tenim infraestructures plenament preparades i accessibles per a totes les persones? En definitiva: es pensa en totes les persones quan es creen o ofereixen serveis turístics?