El segle XXI ha portat aconsegueixo molts canvis, però entre ells s’ha afermat el sedentarisme. Hem passat de portar una vida activa als carrers a romandre en les llars i submergir-nos davant d’una pantalla. El problema és que els nostres cossos estan dissenyats per a mantenir-nos actius i no fer-ho deteriora a poc a poc el nostre organisme. La ciència ha demostrat que practicar exercici físic incrementa de manera considerable les possibilitats que els nostres fills no sofreixin malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis o diferents tipus de càncer en la seva edat adulta. A més, l’activitat física també ajuda a socialitzar, afavoreix l’autoestima i millora el rendiment acadèmic.
Els avantatges són obvis i, no obstant això, l’última edició de l’estudi ‘Conductes dels Escolars Relacionades amb la Salut’ (HBSC), indica que només el 34,8% dels espanyols entre 11 i 18 anys realitza activitat física almenys quatre dies a la setmana fora de l’horari escolar.
Però no tots ens movem igual. Els joves asturians són els més actius de la península i 4 de cada 10 practiquen esport fora de l’escola almenys quatre dies a la setmana. Li segueixen Castella-la Manxa, amb el 38,6%, i Canàries, amb el 38,5%. En la zona baixa de la taula es troben València (30,7%), Madrid (33,5%) i Castella i Lleó (33,9%).
I sí, el sexe importa. L’interès de la dona per l’esport creix cada any. Prova d’això és que en la primera enquesta d’hàbits esportius que es va fer a Espanya en 1968, un 6,8% de les dones espanyoles practicava algun esport, enfront de més del 18% dels homes. Avui dia, un 44,4% d’espanyoles fan esport habitualment, però són ells els que encara més esport realitzen: un 51% dels homes. Per a retallar aquesta distància és necessari una major acceptació social de la dona esportista, començant per la figura de la mare activa, incorporar referents en l’esport femení com a models a les aules o fer activitats esportives en família.
Actius des de petits a casa
Per a Carmen Pérez-Rodrigo, experta en Medicina Preventiva i Salut Pública i professora de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), “l’activitat física cal fomentar-la des que els nens són lactants, ja que és llavors quan els petits aprenen a moure’s i adquireixen totes aquestes habilitats que els permetran desplaçar-se amb més destresa i, per tant, gaudir mentre es mouen”.
En el sedentarisme dels més petits també entren en joc les pantalles. Si abans quan els nostres fills i filles s’avorrien sortien al carrer a córrer, saltar o jugar a l’amagatall, avui dia es deixen seduir pel mòbil. Un estudi elaborat per la Universitat Internacional de Barcelona (UIC Barcelona) i publicat al febrer de 2021 per la revista Healthcare, demostra que l’ús abusiu de les pantalles augmenta el risc d’obesitat en els més petits.
Segons el sondeig, existeix una estreta relació entre estar assegut davant d’una pantalla i la ingesta dels aliments poc saludables. A més, els nens que passen més d’una hora enfront d’elles mengen més dolces, begudes ensucrades, menjar ràpid i snacks que aquells que ocupen el seu temps lliure practicant esport.
Imatge: Eroski Consumer
L’última ‘Enquesta Nacional de Salut d’Espanya’ (ENSE) revela dades tan preocupants com el fet que 9 de cada 10 escolars de fins a 14 anys de Balears i Extremadura passen més d’una hora diària de dilluns a divendres enfront d’una pantalla. Si tenim en compte l’atapeïda agenda dels alumnes avui dia i que es passen asseguts darrere del pupitre un mínim de set hores al dia, dedicar temps enfront d’una pantalla els dies lectius suposarà en molts casos esgarrapar minuts al moviment actiu i la pràctica esportiva. La diferència amb els qui menys usen les pantalles de dilluns a divendres es redueix a pràcticament la meitat. Només el 47,9% dels càntabres i el 55,2% de bascos segueixen aquest mal hàbit.
Els progenitors tenen molt a dir i fer en la regulació d’aquestes hores davant d’una pantalla i a animar als joves a fer esport. Cal no oblidar que els adults exerceixen un paper referent, com així ha demostrat un estudi realitzat per la Universitat de La Rioja i publicat en el Journal of Sports Sciencie and Medicine. Després d’analitzar a 1.978 alumnes entre 12 i 16 anys, va demostrar que, si un adolescent era inactiu, era quatre vegades més probable que els seus pares mai haguessin participat en activitats fisicoesportives en el seu temps lliure.
El paper de l’escola en l’activitat física dels nens
El col·legi també exerceix un paper crucial en l’adquisició d’aquestes competències necessàries per a la pràctica de l’activitat física i perquè gaudeixin realitzant-la, sobretot perquè un 80% dels menors només la fa durant l’horari escolar. I aquí les institucions tenen treball per fer. Espanya és un dels països europeus que dedica menys hores setmanals a l’Educació Física. La mitjana en Primària és de dues hores a la setmana, la meitat que a Alemanya.
A Espanya, l’Educació Física ha estat objecte de retallades pels diferents sistemes educatius que s’han succeït en les últimes dècades. El nou currículum que prepara el Ministeri d’Educació i Formació Professional per al pròxim curs —i l’esborrany del qual es va publicar al desembre— redueix a menys d’hora i mitja les hores d’Educació Física a la setmana, és a dir, un 5% menys que en l’actualitat. Una retallada que denuncien des del Consell General de l’Educació Física i Esportiva d’Espanya (COLEF) per incomplir el mínim de tres hores setmanals que demana la Unesco, el Consell d’Europa i el Parlament Europeu als seus Estats membres.
Les comunitats autònomes es troben en aquests moments treballant sobre aquest projecte per a establir els seus complements horaris. No obstant això, des del COLEF adverteixen que ni tan sols amb aquests increments es podrà arribar a aquest anhelat mínim de tres hores.
- De moment i fins que es produeixi el canvi, en el curs actual només hi ha dues comunitats autònomes que aconsegueixen les tres hores setmanals en Primària: Aragó, que ho fa des de fa uns anys, i de manera més recent Andalusia. En el cas contrari estan Madrid –que a penes dedica la meitat, és a dir, una hora i mitja– i Navarra, amb una mitjana de 1,65 hores. País Basc, Catalunya i València tampoc aconsegueixen les dues hores de mitjana a la setmana.
- En Secundària, les dades s’unifiquen. Excepte Andalusia, que des de fa poc imparteix una tercera hora en els primers cursos de Secundària, la resta només realitza dues hores setmanals. Madrid va ajornar al juny la seva proposta d’ampliar a tres hores en Primària i Secundària. No obstant això, des del COLEF admeten que es tractava d’una ampliació relativa, ja que no era obligatòria i depenia de cada centre educatiu. Lluny estem del model francès de Secundària, que consisteix en dues hores d’Educació Física i tres d’activitats fisicoesportives, un total de cinc hores a la setmana.
A Espanya, en l’etapa escolar, les hores dedicades a l’educació física són, per a Idoia Labayen, professora de Ciències de la Salut de la Universitat Pública de Navarra, clarament insuficients. A més, les activitats esportives en molts casos estan pensades amb un esperit molt competitiu que deixa fora als nens i les nenes amb menys destreses.
Esbarjos per a tots
Promoure l’activitat esportiva també s’aconsegueix amb l’aposta de patis inclusius que afavoreixin la pràctica d’exercici per tots els joves. En els últims anys, centres escolars i institucions han apostat per redissenyar aquests escenaris per a trencar amb els patis tradicionals en els quals el camp de futbol ha estat el centre i únic espai d’esbarjo, obligant moltes nenes i nens a romandre inactius. Institucions com el Govern basc subvencionen aquest canvi, com també el fa amb l’habilitació de camins escolars. No obstant això, des de l’associació de pares de l’escola pública basca, Ehige, asseguren que la partida pressupostària per a aquests projectes és tan escassa que molts centres es queden fora.
Evitar els desplaçaments en vehicles, apostant per camins segurs, sostenibles i saludables, és una aposta a la qual se sumen totes les comunitats. No obstant això, dels 7.331 centres escolars d’Educació Primària i ESO que hi ha a Espanya, només 521 tenen en marxa aquesta iniciativa. És a dir, 7 de cada 100. Una xifra baixa que no es deu tant al desinterès de les escoles, sinó a la pobra aportació econòmica de les administracions, com succeeix a País Basc.
Entre les quals millor ho estan fent destaca Galícia, on el 17,3% dels centres públics compta amb aquests itineraris promoguts per la Direcció General de Trànsit, que conviden als petits a anar caminant al col·legi. Barcelona compte des de fa anys amb un programa que denominen ‘Camí Escolar, Espai Amic’, al qual s’han adherit 145 escoles. En l’altre costat de la balança, Balears i Canàries manquen d’aquests camins adherits al programa de la DGT, i a Cantàbria a penes el té un 1,9% .
Ciutats per a l’esport
Es tracta d’acostar l’esport a les persones, per la qual cosa les Administracions han de ser capaces de posar en pràctica polítiques que ho facin possible. Parlem de generar una major proximitat entre instal·lacions esportives, creant espais públics multifuncionals que fomentin l’oci i l’esport a l’aire lliure o desenvolupant ciutats més sostenibles.
Vitòria-Gasteiz es va convertir en 2012 en Capital Verda d’Europa, i en 2019 va ser proclamada Ciutat Verda Global. Ho va aconseguir per comptar amb més de 200 espais per a practicar nombroses disciplines, per combinar esport i naturalesa amb parcs que envolten la ciutat. Perquè una ciutat es converteixi en líder en polítiques d’esport associat a la salut, és necessari invertir. Però no totes les comunitats gasten el mateix.
Imatge: Eroski Consumer
Segons l’anuari d’estadístiques esportives del Ministeri de Cultura i Esport publicat en 2021 (amb dades de 2019), Navarra destina 25,93 euros per cada habitant i es posiciona al capdavant. Li segueix La Rioja amb 18,63 euros i Balears i Extremadura, que superen els 17 euros. La diferència amb el fanalet vermell del rànquing és abismal. Allí se situa Castella-la Manxa, que a penes destina 3,25 euros per habitant, per darrere de Múrcia, que frega els 3,8, o Andalusia i València, que no arriben als 5 euros.
Aragó li ho posa fàcil a l’esportAragó, seguida molt de prop de Navarra, manté un bon posicionament en els diferents aspectes analitzats per EROSKI Consumer per a mesurar la lluita contra el sedentarisme com a bona pràctica contra l’obesitat infantil. És la comunitat que més hores dedica a l’Educació Física en Primària, juntament amb Andalusia, i on les famílies inverteixen més en esport. A més, està molt ben posicionada quant al nombre d’instal·lacions esportives, en col·legis que compten amb camins escolars i la seva població jove és de les quals menys temps passa davant de pantalles.Madrid, la regió menys activaLa Comunitat de Madrid ha de treballar per a fomentar l’activitat esportiva entre els seus joves i adolescents, ja que es troben entre els que més hores passen davant una pantalla i menys exercici realitzen. Se situa a la cua quant al nombre d’hores que destinen les seves escoles de Primària a Educació Física i en instal·lacions i espais esportius per cada 1.000 habitants. Ser la comunitat amb una major densitat de població no ajuda.
