La Societat Espanyola de Medicina de l’Esport (SEMED) ha elaborat unes guies de recomanacions per esportistes que han patit infecció per SARS-CoV-2. En elles es detallen, d’una banda, com deuria prescriure l’exercici rere passar la malaltia i, per altre, quins estudis deurien fer abans de reprendre l’activitat física habitual. Les proves varien segons la mena d’infecció patida per l’esportista, que es classifiquen en aquestes cinc:
- 1. Asimptomàtica: quan el test SARS-CoV-2 fa positiu, però no hi ha símptomes clínics.
- 2. Lleu: quan els símptomes, com febre, miàlgia (dolor corporal), cefalea, tos o anòsmia són lleus i no hi ha dificultat per respirar (dispnea) ni alteració radiològica.
- 3. Moderada: quan hi ha evidència clínica o radiològica de pneumònia.
- 4. Greu: quan la saturació d’oxigen és inferior a 94%, la freqüència respiratòria és menor de 30 per minut o hi ha presència d’infiltrat pulmonar en més del 50% del parènquima pulmonar.
- 5. Crítica: quan hi ha insuficiència respiratòria, xoc sèptic o insuficiència multiorgánica.
Proves recomanades i precaucions generals
Quan parlem de covid-19, la major part de les infeccions en persones joves són asimptomàtiques o lleus. Tanmateix, ” això no garanteix que no pugui haver-hi repercussió en el miocardi “, adverteix la SEMED. Per aquesta raó, es recomana reprendre l’activitat física de forma moderada i observar si l’esportista la tolera.
“Les complicacions cardíaques solen aparèixer entre la segona i la quarta setmana rere la infecció”, detallen els especialistes. Per aquest motiu s’aconselli evitar l’esforç físic intens durant quatre setmanes per evitar el desenvolupament de complicacions greus , sobretot a nivell cardíac com la miopericarditis.
També es recomana monitorar als atletes que han rebut tractament amb antivirals, biològics, anticoagulants i corticoides , per les possibles repercussions que hagi pogut haver-hi en el seu organisme.
📝 Proves mèdiques per casos asimptomàtics i lleus
🚴 Esportistes no professionals
- Els esportistes aficionats que no participen en competicions, són menors de 35 anys, no tenen factors de risc cardiovascular i han rebut la pauta de vacunació completa deuen acudir al metge als 7 dies rere passar la malaltia. El professional deurà preguntar si presenta fatiga, intolerància a l’esforç, dispnea, dolor toràcic, marejos, cefalees, pèrdua de força, alteració de la sensibilitat, miàlgies. També haurà de fer una exploració física completa, valorant sobretot els sistemes cardiovascular, respiratori, musculo-esquelètic i neurològic, i fer un electrocardiograma .
- Els esportistes aficionats menors de 35 anys, sense factors de risc cardiovascular, però sense pauta de vacunació completa, deuran acudir als 14 dies . La visita mèdica deuria ser igual que l’anterior.
- Pels esportistes menors de 35 anys amb factors de risc cardiovascular i els. majors de 35 anys es recomana acudir als 14 dies , amb una visita mèdica com en els casos anteriors, amb electrocardiograma i ergometría .
🚴 Esportistes professionals
Els. esportistes professionals ( i els no professionals que competeixen a nivell nacional o internacional) deuen acudir al metge als 7 dies . A més de les revisions descrites abans, es recomana un electrocardiograma , un ecocardiograma i una prova de. ergometría màxima.
📝 Proves mèdiques rere infeccions moderades i severes
En aquests casos, la SEMED recomana esperar 30 dies rere la infecció aguda per fer una visita mèdica (com la descrita abans). A més, s’aconsellen aquestes proves:
- Electrocardiograma.
- Ecocardiograma.
- Ergometría que compleixi criteris màxims amb saturació d’oxigen.
- Espirometría.
- Analítica de sang que inclogui hemograma, perfil hepàtic, perfil renal, coagulació, CPK miocàrdica, LDH, ferritina i PCR.
- Analítica d’orina .
- Holter d’esforç si hi ha sospita d’arrítmies
💡 Els experts de la SEMED també aconsellen fer aquestes proves als esportistes que han sofert una infecció asimptomàtica o lleu (els casos anteriors) però que, en iniciar l’activitat física, presenten intolerància a l’esforç, dispnea, dolor toràcic, palpitacions, mareig o disminució del rendiment.
A més, pels esportistes de competició, és important fer un electrocardiograma als tres i als sis mesos per avaluar si existeixen o no efectes a llarg termini , encara avui desconeguts. Si durant la infecció hi ha hagut símptomes clínics de malaltia pulmonar o cardíaca, es recomana examen cardiològic i respiratori anual durant els dos primers anys , ja que altres coronavirus com el SARS han deixat seqüeles durant els dos anys posteriors.
Sigui com sigui el cas, si existeixen alteracions en alguna de les proves o el mèdic sospita d’afectació en algun dels òrgans, haurà de derivar a l’esportista a la consulta amb especialista.
