Sarcoidosis: què és, causes i òrgans als quals afecta
Si bé s’ha evolucionat molt en el coneixement de la clínica i la fisiologia de la sarcoidosis des que es va descriure el primer cas en 1877 —ho va fer el doctor londinenc Jonathan Hutchinson—, encara se sap poc sobre els factors genètics i epidemiològics que afavoreixen el seu desenvolupament.
En la persona amb sarcoidosis, el seu cos presenta una resposta immunològica que provocarà la formació de granulomes (àrea que està inflamada). Però és una malaltia benigna; és a dir, aquests granulomes apareixen com un mecanisme de defensa que incentiva al cos a “aïllar” als invasors estranys, com a bacteris o fongs, per a evitar que es propaguin, i poden arribar a desaparèixer per complet o convertir-se en teixit fibrós.
El. òrgan que presenta una major afectació és el. pulmó , que es veu impactat en el 90% dels casos, però també pot arribar a altres parts del cos, com ulls i pell .
Es creu que el. desencadenant de la malaltia sol ser un procés infecciós, ja bé sigui per virus o bacteris, encara que el contacte amb uns certs productes químics o la pols també podrien provocar-la.
En general, una vegada passats 2-5 anys des que van començar els primers símptomes de la sarcoidosis, prop del 60% dels pacients veurà resolta la malaltia. Però en un 30% es podria cronificar i acabar presentant una fibrosi pulmonar . En els pacients que la pateixen amb cronicitat, i que sofreixen una deterioració de la funció pulmonar amb una capacitat vital forçada menor de 1,5 l i evidència de fibrosi en les imatges radiogràfiques, s’associa a una major probabilitat de patir insuficiència respiratòria.
Com a dades interessants, la sarcoidosis sol manifestar-se amb major incidència a l’inici de la primavera i a la fi de l’època hivernal . A més, diferents recerques han demostrat que les persones d’etiologia afroamericanes , les. dones i familiars consanguinis afectats tenen una major predisposició a sofrir-la.
Quins símptomes presenta?
Encara que pot ser que el pacient no manifesti simptomatologia clínica, els més comuns són:
- Tos seca
- Dificultat respiratòria
- Hemoptisi (sagnat en tossir)
- Dolor toràcic
- Fatiga
- Febre
- Pèrdua de pes
- Erupció cutània
- Dolores articulars
- Picazón
Com es detecta?
Quines proves realitza el metge? El professional de la salut ha de fer un examen físic complet , així com resoldre dubtes sobre la diferent simptomatologia que pugui presentar. Quant a les proves, pot demanar:
- Radiografia de tòrax, per a poder avaluar com estan els pulmons d’afectats
- TAC
- Ressonància magnètica ( RM )
- Ecocardiograma
Però malgrat totes aquestes proves, serà la. biòpsia (el més comú és agafar la mostra de teixit pulmonar) la que confirmarà el diagnòstic de la patologia.
Tractament
Encara que en la majoria dels casos els símptomes no són tractats i es resolen per si sols, si hi ha afectació més severa de pulmó, ulls, cor… se li pauta al pacient corticoides de manera prolongada.
✅ Fisioteràpia respiratòria i sarcoidosis
La fisioteràpia respiratòria estarà indicada en pacients que sofreixen en major grau aquesta afectació pulmonar i li causa conseqüències com dispnea i limitacions a activitats de la vida diària .
Des de la fisioteràpia es busca millorar la qualitat de vida dels pacients i intentar sempre que sigui possible restaurar les disfuncions ocasiones per la malaltia. En aquest cas, es tracta de restituir i millorar la funció cardiorespiratòria millorant la funció pulmonar i la condició física dels pacients, sempre de manera individualitzada i contemplant la informació proporcionada per altres professionals sanitaris.
Pots consultar i descarregar la ‘ Guia per a Pacients i Familiars ‘ creada per la. ANES (Associació Nacional de Malalts de Sarcoidosis) d’Espanya.
Si sofreixes sarcoidosis i necessites que t’ajudem, no dubtis a contactar amb l’equip de fisioterapeutes respiratoris especialitzats i traslladar-nos els teus dubtes. Per a qualsevol dubte o consulta pots contactar amb Fundació Lovexair a cuentanos@lovexair.com
