Entre els 9 i 15 anys, el rellotge biològic activa l’hipotàlem i el sistema endocrí i les hormones fan de les seves en els nens i nenes. L’inici de la. pubertat depèn de l’edat, el sexe, l’estrès, la nutrició, l’hormona de creixement i les hormones tiroidals, així com de factors socials i genètics. El cos sofreix canvis. Apareix la menstruació en les noies. Els nois fan l’estirón. La pubertat fa pas a l’edat fèrtil. Des que sorgeix la pubertat fins que entren en l’adultesa, bregar amb els xavals resulta complicat i sorgeixen molts dubtes, com les que es plantegen a continuació, i que intentem resoldre.
Com parlar amb els fills
“Amb naturalitat i intentant que se sentin resposts”. Així és com cal tractar amb els fills la nova etapa que inicien, apunta Raquel Hurtado, sexòloga, psicòloga i coordinadora de l’àrea d’intervenció social de la Federació de Planificació Familiar Estatal ( FPFE ).I com aconseguir-ho? No hi ha una única fórmula, doncs pot ser que no se li conti res, i el noi noti que té una contestació per part dels seus pares. “No es tracta tant de fer una resposta complexíssima, com de què el nostre fill sàpiga que estarem aquí sempre que faci una pregunta per contestar-li i per fer que se senti respost”, reconeix l’experta. “No tinc ni idea, però buscaré la resposta i t’ho conto”, “Buscarem la informació junts” o “Anem a aquest lloc, que segur que t’atendran i respondre” són algunes receptes.
Quan anar al ginecòleg
Els experts recomanen que les nenes tinguin la seva primera visita al ginecòleg entorn dels 12-13 anys. Així i tot, segons Núria Parera, cap de la Unitat de Ginecologia de la Infància i de l’Adolescència de. Dexeus Dona , de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona, no cal retardar la visita a l’especialista en els següents casos: dolors durant o fora de les regles; picor o irritació en la vulva o la vagina; flux vaginal o vulvar diferent a l’habitual; canvis en les mames (nòduls, secrecions, dolor…); cicles menstruals molt irregulars o sagnat molt abundant; retard menstrual; als 15 o 16 anys encara no hi ha regla; trastorns de la pubertat; acne o excés de borrissol; abús sexual; necessitat d’informació sobre anticoncepció….On buscar informació
A més del ginecòleg o els programes de salut sexual i reproductiva del sistema sanitari de la comunitat autònoma corresponent, els joves tenen més llocs on informar sobre les visites al metge expert en les malalties de la dona i molt més. Són serveis amigables d’atenció a la sexualitat que ofereixen una atenció integral i sense cita prèvia, com els de la FPFE, que també organitzen tallers en els centres escolars. “És important que coneguin el seu cos (els genitals, per què serveixen i com funcionen) i veure que, igual que quan una mica del cos no funciona bé, ens molesta o preocupa, acudim al metge, també aquí cal anar a l’especialista”, compte la psicòloga.Abordar l’educació sexual en la família
Moltes vegades els pares i mares no senten que tinguin les eines de comunicació suficients per poder abordar amb els seus fills els temes d’educació sexual. En els tallers de la FPFE que fan als progenitors, per exemple, els connecten amb els recursos necessaris i els deriven als seus propis serveis o a la consulta d’atenció primària o ginecològica.Però les famílies tenen dos papers fonamentals i diferents als del personal sanitari, que se centra en parlar-los de fets científics i de com actuar amb menys riscos. “Quan faig un taller d’educació sexual no comparteixo els meus valors amb el grup; parlem de coses que tenen un pòsit més científic. La família deu inculcar valors , actituds pròpies que els seus fills s’encarregaran de verificar o de bandejar en la seva vida, i fer que ells se sentin dignes de ser volguts, respectats, cures … una cosa essencial de cara a les relacions de parella”, confessa Furtat.
I és que els joves d’avui dia tenen molta informació, però no les eines per poder filtrar-la. Per això, cal aprofitar moments de la vida quotidiana (una notícia, una escena d’una pel·lícula o sèrie, una cançó…) que donin peu a anar treballant l’educació sexual. “Jo ho crido ‘tirar cañitas’ i a veure si el teu fill pica per comentar segons quines coses. Contínuament hi ha situacions per poder parlar de sexualitat. Arran del cas del Ramat, per exemple, es poden abordar les relacions de parella, l’eròtica, el consentiment, el dir ‘sí’, el ‘no’, la posició dels homes i les dones…”, exemplifica.
Cura amb les modes
No és un dubte molt freqüent en les consultes, però les noies ja s’atreveixen a formular-la: i si em faig un pírcing genital ? Les modes, com els. tatuatges , comencen a interessar a aquestes edats, encara que fins els 16 anys no està permès sense el permís dels pares. I el consell, sempre és aquest: consultar amb un professional.Segons el ginecòleg Manuel Marcos, de. HM Hospitals , “no és recomanable fer perforació cutània que afecti a l’àrea genital, pel risc de rebutjos, esquinçaments i infeccions”. La sexòloga també és taxativa: “Som únics i diversos, els nostres desitjos són diferents, com també les coses que ens produeixen plaer. Té que veure més amb les preferències personals i el context, que per l’element”.
