Per què identifiquem el soroll amb un color?
Quan parlem del color d’un soroll estem tenint en compte la seva longitud d’ona. Cada color té una potència i distribució de freqüència diferent. Els tons blancs mostren unes freqüències vibratòries molt similars. Els blavosos i violetes les tenen més altes, mentre que les gammes cromàtiques vermelloses registren unes freqüències vibratòries més baixes.
El color del soroll té diferents efectes en la percepció auditiva de les persones. El soroll blanc i el rosa són els més coneguts:
📻 Soroll blanc
El soroll blanc, constant i uniforme (conté totes les freqüències que l’oïda humana pot escoltar), és un so que esmorteeix uns altres que hi hagi en l’entorn. Ajuda a la concentració i a agafar el son. Un assecador, una ràdio mal sincronitzada o un aparell d’aire condicionat són exemples d’aquesta mena de so.
☔ Soroll rosa
El soroll rosa, amb freqüències de menor amplitud que les del soroll blanc, és uniforme i pla. Per les seves característiques permet emmascarar sons ambientals molestos, la qual cosa contribueix a millorar la productivitat i reduir l’ansietat. Aquest so és com el que produeix la pluja lleugera en caure o el que s’emet en pronunciar la lletra “f”.
Què és el soroll marró?
El soroll marró s’ha fet molt popular en els últims mesos entre aquelles persones que busquen relaxar-se, abstreure’s d’ambients sorollosos o rendir més en el treball o en els estudis. Xarxes socials, com TikTok o YouTube, o plataformes de música en streaming, com Spotify, tenen molt a veure amb aquest èxit fulgurant. En aquests llocs és molt fàcil trobar vídeos o llistes de reproducció amb sorolls marrons: només cal teclejar l’etiqueta #brownnoise per a comprovar-lo. Un exemple:
El soroll marró, també anomenat vermell, rep el seu nom del seu descobridor, el científic escocès Robert Brown (brown és marró en anglès). Aquest home va destacar en el camp de la medicina i la botànica, descobrint el nucli de la cèl·lula vegetal.
La seva troballa va revelar el moviment circulatori d’unes partícules microscòpiques en suspensions aquoses, la qual cosa es va denominar el “moviment browniano”. Aquest moviment produïa (i produeix) un tipus de so envolupant, la qual cosa avui coneixem com a soroll marró. El soroll marró s’assembla al so d’un corrent d’un riu, una cascada o una tempesta amb pluja intensa.
⛈️ Els suposats beneficis del soroll marró
El soroll marró abasta freqüències més baixes i mitjana, al mateix temps que atenua les més altes. Comparat amb el soroll blanc, és més profund i greu i, al mateix temps, més intens.
Aquells que escolten soroll marró asseguren veure disminuïda la seva ansietat, augmentada la seva concentració i millorada la seva capacitat per a agafar el son. No obstant això, aquests notables beneficis no compten amb suport científic.
Ho explica la doctora Rybel Wix, membre del grup d’insomni de la Societat Espanyola de Somni (SES) i especialista en medicina de somni en la Unitat de Somni de l’Hospital Universitari de La Princesa (Madrid). Escoltar soroll marró “podria afavorir la relaxació mitjançant el seu efecte d’emmascarament d’altres sons, un procés psicoacústico pel qual el llindar per a escoltar el so s’eleva per la presència d’un so d’emmascarament. El millor estudiat en aquest sentit és el soroll blanc, són sons que emmascaren altres sons”, exposa l’especialista.
Jaime Pérez d’Arenaza, de l’àrea de Salut de Fundació Psicologia Sense Fronteres, comparteix la mateixa opinió. “La teoria més acceptada és la de la ressonància estocàstica, que sosté que el soroll blanc facilita al cervell no escoltar sons molestos com a música, veus o so ambienti que d’una altra manera ens desconcentraria. És a dir, actua de barrera davant ‘sons indesitjats’ permetent al cervell aconseguir un estat de concentració major que sense aquest soroll”, assegura.
Aquest expert aclareix que tant el soroll blanc com el marró “resulten més beneficiosos, perquè tenen la capacitat d’estimular-nos una mica el cervell sense arribar a saturar-lo, ajudant a apaivagar fins i tot el dialogo intern que totes les persones tenim; és a dir, emmascararia tot el soroll, l’extern i l’intern”.
El soroll és útil per a dormir…
Tal com compta la doctora Wix, “el sistema auditiu roman actiu durant el somni i pot reaccionar a senyals percebuts com a rellevants”. Per això, utilitzar seqüències sonores per a agafar el son pot ser realment útil. “Hi ha estudis que afirmen que el soroll de la pluja (de banda ampla) és eficaç com les cançons de bressol per a dormir als nens, afavoreix la relaxació i disminueix la freqüència cardíaca i respiratòria”, apunta la facultativa.
El soroll blanc sembla ser especialment favorable. “Emmascara els sons pertorbadors de l’ambient, inhibeix altres sons que tendeixen a pertorbar el somni, millora la qualitat de somni i la recuperació de pacients en les unitats de vigilància intensiva”, explica Wix. “Altres estudis afirmen que els sons dels oceans milloren la fragmentació del somni. Podria usar-se per a afavorir la conciliació dels pacients amb tinnitus”, suggereix la doctora.
… però amb moderació
No obstant això, abusar d’aquests sons en anar-se al llit pot passar factura. L’especialista del SES assenyala tesi que demostren que l’exposició contínua al soroll blanc pertorba la son REM. “El sistema auditiu necessita temps d’inactivitat durant les hores de somni per a recuperar-se. Dormir amb soroll llança resultats discordants: uns afirmen que el soroll continu redueix la latència de somni i altres, que l’augmenta”, resumeix Wix.
L’experta aconsella utilitzar el soroll únicament per a la conciliació del somni, ja que mentre existeixi un estímul auditiu hi haurà dificultat d’entrar en una fase de somni profund. Per a dormir, Wix suggereix “els sons que afavoreixen la relaxació com a part de ritual presomni abans d’adormir-nos, però recomanaria els ambients lliures de soroll per a conciliar i mantenir el somni. Introduir un soroll continu en el dormitori podria tenir conseqüències negatives, com emmascarar el so d’una alarma o el plor d’un bebè”.
El soroll ajuda a les persones amb TDAH
Hi ha diversos estudis que troben evidències que el soroll pot ser beneficiós per als nens i nenes diagnosticats amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i dificultat per a la lectura. En aquests casos, el soroll blanc és més útil. “Això es deu al fet que el còrtex prefrontal de les persones amb TDAH té més dificultats per a filtrar aquests estímuls que tendeixen a desconcentrar-nos (riures, converses, etc.) i voilà, el soroll blanc actua en part com aquest filtre que en aquestes persones es troba adormit”, comenta el membre de la Fundació Psicologia Sense Fronteres.
“El doctor Yamalis Diaz, psiquiatre infantil de l’Hospital NYU Langone Health (els EUA) especialitzat en TDAH, explica aquest efecte amb una metàfora. En aquestes persones el cervell té una manca de dopamina (hormona implicada en l’atenció i motivació) i el cervell es troba en un estat de ‘fam d’estímuls’, de manera que qualsevol estímul extern és ‘menjar per als seus cervells’; això provoca que se centri en molts estímuls perifèrics i els costi atendre una sola tasca. El soroll marró li donaria aquest ‘menjar‘ que el cervell d’aquestes persones camina buscant, permetent que se centrin en la tasca”, conclou Pérez d’Arenaza.
