Aliments i envasos adaptats per a persones majors o amb dispacaidad

L’Institut Tecnològic de l’Alimentació AINIA és un dels centres que es dediquen a això. Una de les línies en les quals treballen en el Departament de Tecnologies i Processos és el desenvolupament de nous productes dissenyats per a atendre les necessitats de grups diferents de població.

“Les persones majors no sols necessiten productes adaptats a les seves necessitats, sinó també uns ingredients nutricionals determinats, com a vitamines, minerals, calci, ferro…”, explica Beatriz Pérez Graells, enginyera agrònoma i responsable d’aquest departament.

Un exemple és el ferro microencapsulado, destinat a productes de fleca. “L’objectiu és que es prengui sense notar el mal gust. Perquè treballem també molt amb els panells sensorials per a anar modificant els productes a les situacions i necessitats de cada tipus de població”, diu aquesta experta.

En concret, en aquest equip es desenvolupen aromes, ingredients i aliments preparats. “Creem un puré de verdures enriquit amb diferents nutrients, pollastre amb una textura diferent a la normal, més tova per a evitar l’ennuegada en ingerir-lo. I tot per a escalfar en el microones, de fàcil obertura i amb una vàlvula que permet el perfecte cuinat”, afegeix aquesta enginyera.

Un altre dels productes que han dissenyat és una pols que es dissol en llet i conté requeriments nutricionals molt específics, amb un alt contingut proteic i pensat, sobretot, per a aquelles persones que pateixen pèrdua d’apetit.

Aquest tipus de productes especialitzats encara no han arribat als supermercats, però només és qüestió de temps. “Les empreses estan cada vegada més convençudes que la personalització dels aliments és cada vegada més necessària”, afirma Pérez Graells. “Perquè no es tracta de fer-los només per a les persones majors, sinó també per a molt diversos tipus de població, des de les persones amb problemes per a agarrar objectes, amb dificultats per a empassar, artritis o amb seqüeles de malalties”, explica.

A Espanya hi ha més de 4,3 milions d’homes i dones amb alguna mena de discapacitat, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en l’enquesta ‘Discapacitat, Autonomia Personal i situacions de Dependència’, de 2022. Aquestes xifres demostren la necessitat d’oferir a aquestes persones productes més accessibles per a ajudar-los amb la seva independència.

“L’accessibilitat és una cosa que ens fa pensar en una rampa, però és un concepte molt més ampli. Està en tots els contextos de la nostra vida, és transversal”, assenyala Paloma Cid, terapeuta ocupacional de la Direcció d’Accessibilitat i Innovació de la Fundació ONCE. “Hi ha moltes persones amb problemes de força que no poden obrir un envàs normal o que els resulta impossible cuinar o pelar i tallar la fruita”, prossegueix.

Hi ha diversos centres superiors que han desenvolupat algunes eines dirigides a revertir la situació que bé descriu Paloma Cid.

La Universitat de Cambridge, al Regne Unit, ha creat Exclusion Calculator, una eina que permet avaluar el nombre de persones que no poden utilitzar un producte o servei degut a les exigències imposades en el seu maneig. La vista, l’oïda, el pensament, la destresa i la mobilitat són els paràmetres valorats pels usuaris —d’entre 16 i 85 anys— quan accedeixen a aquesta calculadora.

Exclusion Calculator va inspirar a la Universitat de Mondragón per a desenvolupar la seva pròpia eina, anomenada Inklugi, en col·laboració amb la Fundació ONCE. Aquesta eina permet introduir les característiques d’un producte o servei i, a partir d’elles, calcular el percentatge de persones a les quals exclou aquest disseny. L’objectiu és ajudar a quantificar el grau d’exclusió i a prioritzar el disseny accessible en el desenvolupament de nous productes i serveis.

Per a començar a utilitzar Inklugi, n’hi ha prou amb introduir en la web els passos necessaris per a utilitzar un producte o servei. Després, cal respondre una sèrie de preguntes sobre usabilitat, valorant les capacitats visuals, auditives, cognitives, de destresa i mobilitat. Amb aquestes dades, Inklugi avalua el percentatge de població que quedaria exclosa des de la perspectiva dels diferents valors anteriorment esmentats. Al mateix temps, aquesta eina persegueix conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de dissenyar des del prisma del disseny inclusiu.

Un altre projecte espanyol que busca fer els productes més accessibles —en aquest cas per a les persones amb discapacitat visual— és NaviLens, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat d’Alacant. Aquesta tecnologia consisteix a incloure en els envasos de diferents productes quadrats de colors d’alt contrast sobre un fons negre.

Una aplicació en el telèfon mòbil de l’usuari és capaç de llegir aquest codi, des d’una distància de fins a tres metres (12 vegades més lluny que el que es necessita per a llegir un QR o un codi de barres) i sense necessitat d’enfocar-lo directament. Amb NaviLens és possible llegir en veu alta tota la informació sobre ingredients, al·lergògens i reciclatge. A Espanya ja la utilitzen alguns productes de marques com Kellogg’s, Coca-Cola o Ariel.

La Fundació ONCE també ha contribuït a dissenyar diferents tipus de productes d’ajuda. Tenen un conveni amb el Real Patronat sobre Discapacitat gràcies al qual dissenyen en 3D uns cinc productes accessibles nous a l’any i els pengen en el seu web perquè qualsevol persona pot descarregar-los-hi de manera gratuïta i imprimir-los. Si algú no disposa d’una impressora 3D, la fundació també s’encarrega de proporcionar aquest servei. Entre els productes accessibles hi ha un tap d’ampolla de fàcil obertura o un mànec per a coberts.

Encara que la quantitat dels productes comercialitzats és encara petita, hi ha moltes línies de recerca en marxa. Aquestes innovadores propostes, sens dubte, permetran desenvolupar molts més a curt termini. I és que, si ja hi ha espais en les grans superfícies dedicats als productes per a vegans o vegetarians, no sembla tan forassenyat que n’hi hagi per a majors o per a persones amb discapacitat. Encara que abans, potser, s’hauria de disposar d’una regulació específica o un segell que permeti la seva identificació.