Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Avanços legislatius en l’ecoetiquetatge

Durant l'any 2013 podrien concretar-se els criteris per a l'ecoetiquetatge dels aliments i pinsos
Per José María Ferrer Villar, Ainia Centro Tecnológico 9 de juliol de 2013
Img logoecoeu

Espanya és un dels principals països europeus en matèria de concessió d’etiquetes ecològiques, amb més de 142 llicències fins a desembre de 2012. Per això és d’especial interès el. Reial decret 234/2013 , publicat recentment i que dona continuïtat al que s’estableix en el. Reglament (CE) núm. 66/2010 . L’aprovació d’aquesta norma dona protagonisme a les comunitats autònomes en la gestió i administració de l’etiqueta ecològica. L’article explica en què consisteixen les novetats i què és l’ecoetiquetatge alimentari .

El Reial decret 234/2013 dota a l’Administració d’un instrument voluntari d’ajuda als consumidors i empreses per a millorar la seva actuació ambiental. Entre els aspectes més destacables de la nova legislació cal ressenyar que se simplifica el sistema i es redueixen les càrregues administratives, racionalitzant els procediments d’avaluació per a l’obtenció de la. ecoetiqueta .

Protagonisme de les comunitats autònomes

Les comunitats autònomes promouran l’ús de l’etiqueta ecològica europea

Les comunitats autònomes promouran l’ús de la. etiqueta ecològica europea . S’estableix l’obligació de totes les Administracions públiques d’integrar l’etiqueta ecològica en les seves diferents polítiques sectorials, sobretot en els seus procediments de contractació pública. Així mateix, es regula la participació d’Espanya en el Comitè d’Etiquetatge Ecològic de la Unió Europea d’acord amb el Reglament (CE) núm. 66/2010. L’origen del producte o servei constitueix el criteri basi per a la distribució de competències entre els organismes competents designats per les comunitats autònomes per a la concessió de l’etiqueta ecològica.

Un dels aspectes destacats és que es deixa en gran manera a la normativa autonòmica els procediments de concessió i prohibició . En el cas de la prohibició, s’estableix un tràmit obligatori d’audiència a l’usuari per un termini de quinze dies i es regula la comunicació d’aquesta prohibició al Ministeri de Medi Ambient, i Medi rural i Marí (MAGRAMA). La normativa aprovada té la finalitat de. fomentar la utilització de l’etiqueta ecològica i incentivar a aquells els productes dels quals compleixen els criteris establerts . A més, l’exigència del cànon anual per l’ús de l’etiqueta té caràcter potestatiu per als organismes competents.

Ecoetiquetatge en aliments

Parlem d’ecoetiquetatge amb caràcter general, encara que no podem deixar al marge el tema dels aliments i l’ecoetiquetatge ja que, com plantejava el Reglament 66/2010:

  • “5. Abans de desenvolupar qualsevol criteri d’etiqueta ecològica de la UE aplicable als aliments i pinsos tal com els defineix el Reglament (CE) no 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària (1), la Comissió haurà d’ultimar un estudi, a tot tardar el 31 de desembre de 2011, per a investigar la viabilitat d’establir uns criteris fiables que cobreixin el comportament ambiental durant la totalitat del cicle de vida dels productes, inclosos els de la pesca i l’aqüicultura. Aquest estudi ha de prestar especial atenció a l’impacte que qualsevol criteri d’etiqueta ecològica de la UE pogués tenir en els aliments i pinsos i en els productes agraris no processaments inclosos en l’àmbit del Reglament (CE) no 834/2007. L’estudi ha de considerar l’opció que únicament puguin acollir-se a l’etiqueta ecològica de la UE els productes certificats com a ecològics, per a evitar confusió entre els consumidors. La Comissió decidirà, tenint en compte els resultats de l’estudi i el dictamen del CEEUE, per a quina categoria d’aliments i pinsos, en el seu cas, és viable l’elaboració de criteris d’etiqueta ecològica de la UE, conformement al procediment de reglamentació amb control contemplat en l’article 16, apartat 2”.

Per tant, encara que es tracti d’una norma que ha estat gestada en el MAGRAMA, hem d’apuntar que avui dia la categoria d’aliments i pinsos (segons es detalla en la Dg Agriculture de la Comissió Europea), encara es troba a l’espera que es prengui una decisió per al desenvolupament de l’ecoetiqueta en aquesta categoria de productes, després de la valoració de l’informe corresponent i l’opinió de l’àrea d’ecoetiquetatge de la UE.