✅ Avantatges de conrear proteïnes
En comparació amb la carn tradicional, la carn de laboratori és:
- 1. Més saludable. En conrear-se a voluntat, es poden modular els nutrients que poden generar problemes, com el greix saturat o el colesterol.
- 2. Més segura. El risc zero d’infeccions i zoonosis amb la carn animal no existeix. Això fa imprescindible l’ús d’antibiòtics, l’abús dels quals durant anys ja genera resistències antimicrobianes. Amb la conreada aquest risc desapareix.
- 3. Més neta. Es redueixen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. En l’actualitat, els. gasos de la ramaderia suposen el 14,5% del total que arriba a l’atmosfera.
- 4. Més ètica. No fa falta sacrificar a l’animal, amb el que s’alinea el benestar animal amb les necessitats humanes.
- 5. Més versàtil. Té múltiples presentacions i es pot comercialitzar en molts formats, com a rodanxes, mandonguilles o delícies .
- 6. En part, més rendible. Sense pell, ossos o vísceres, el resultat és carn 100% llista per a comercialitzar. Desapareixen les despeses veterinàries i en alimentació del bestiar, i es redueixen els de transport i magatzematge.
❌ Desavantatges de conrear proteïnes
Conrear proteïnes (i comercialitzar-les) té alguns desavantatges. Entre elles:
- 1. És més costós. Les inversions per a recerca i desenvolupament són milionàries.
- 2. Requereix escalabilitat. Fa falta desenvolupar plantes industrials capaces d’aconseguir quantitats que permetin una producció massiva que la faci rendible.
- 3. Hi ha buits legals. Encara no hi ha una regulació que permeti la seva comercialització i nomenclatura. El sector carni tradicional el veu amb inquietud. Si en 2020 va intentar sense èxit que el Parlament Europeu prohibís l’ús del terme “ hamburguesa vegetal ” per a les realitzades sense carn, és de preveure moviments similars per a les proteïnes conreades.
- 4. Hi ha barreres culturals. La inèrcia a desconfiar del desconegut per part dels consumidors, encara que compti amb totes les garanties de seguretat alimentària.
- 5. Les textures són limitades. Només es poden elaborar productes a partir de trossos petits de carn. Això descarta cuixes de pollastre, costelles o entrecots.
Diferències entre la proteïna vegetal i la proteïna animal
Nutricionistes i experts en seguretat alimentària recomanen combinar la proteïna animal i la vegetal per a una dieta variada i saludable. La proteïna conreada vindria a ser un punt de trobada entre totes dues i perfectament compatible amb les dues per a convertir-se en una tercera font de proteïna.
Carn de laboratori: com serà nutricionalment?
El contingut nutricional d’aquesta carn de laboratori dependrà de molts factors, com la mena de carn que es vol aconseguir, la classe de cèl·lules que la constitueixin o la presència d’altres components que s’afegeixin al producte final.
Hi ha opcions veganes?
Els vegans més estrictes no aproven els aliments desenvolupats amb proteïnes conreades perquè, en origen, cal extreure les cèl·lules d’un animal. No obstant això, existeixen alternatives completament vegetals aptes per a ells:
📌 Vegetals
Són productes proteics realitzats amb ingredients vegetals, però amb aparença, textura i un sabor aproximat a uns certs productes carnis, com a hamburgueses, palitos de pollastre o salsitxes. En aquest grup estan les. hamburgueses de pèsols, oli de coco, ceba en pols i arròs de Beyond Meat o la de soia d’Impossible Foods.
Unes altres treballen sobre delícies de pollastre a base de plantes o pastissos de cranc, peix o hamburgueses amb sabor de peix , però vegetals. Malgrat tenir un menor impacte mediambiental, es tracta d’aliments altament processats, per la qual cosa no són interessants des del punt de vista nutricional.
📌 Fermentades per microorganismes
És el cas de les micoproteínas produïdes a partir de la fermentació de fongs modificats genèticament que creixen en bioreactors en condicions controlades, perquè siguin capaces de produir la proteïna necessària.
Tenen un avantatge sobre les dels vegetals, ja que són aliments rics en antioxidants. En contra seva, els aliments modificats genèticament susciten recel en una part dels consumidors.
Un exemple d’aquesta mena de proteïnes és Fy Breakfast de Nature’s Fynd, amb empanades de desdejuni sense carn originals i formatge crema sense lactis.
