El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat planteja la modificació del Reial decret 1487/2009, de 26 de setembre, relatiu als complements alimentosos. L’objectiu d’aquest canvi és introduir la llista de substàncies diferents de vitamines i minerals que poden usar-se en els. complements alimentosos , i garantir d’aquesta manera un elevat nivell de protecció als consumidors i millorar la competitivitat de les empreses alimentàries nacionals en el mercat comunitari. L’article explica en què es basa el llistat nacional i perquè és necessària aquesta actuació.
El mercat de la Unió Europea (UE) per als complements alimentosos es caracteritza per la seva heterogeneïtat, tant per l’elevat nombre de substàncies diferents de. vitamines i minerals , com per la situació normativa entre els països de la UE. Hem de tenir en compte que avui s’utilitzen a la Unió Europea més de 400 substàncies diferents de vitamines i minerals en la fabricació de complements alimentosos. La Directiva 2002/46/CE va establir una harmonització parcial dels complements alimentosos i va deixar pendent la de les substàncies diferents d’aquestes aplicant les diferents legislacions nacionals fins que es procedís a l’harmonització. A Espanya, comptem amb el Reial decret 1487/2009, de 26 de setembre, relatiu als complements alimentosos.
Després de gairebé quatre anys de vigència, i comptant amb el que s’estableix en l’apartat 8 de l’article 4 de la Directiva 2002/46/CE (informe de la CE sobre la conveniència d’establir normes específiques, incloent en el seu cas llistes positives relatives a altres nutrients i substàncies diferents de vitamines i minerals, que es va presentar a la fi de 2008 i va concloure que no procedien mesures d’harmonització sobre aquesta mena de complements alimentosos), s’ha plantejat el present Reial decret, atès que no es comparteix aquest punt de vista (igual que molts altres Estats membres de la UE), i es considera imprescindible elaborar llistes de substàncies que poden usar-se en l’elaboració de complements alimentosos .
Llistat nacional
Espanya considera necessària l’elaboració d’un llistat nacional de substàncies que poden usar-se en aquests productes, de manera que es garanteixi la protecció del consumidor i no es perjudiqui la competitivitat de les empreses alimentàries espanyoles en el mercat comunitari. Fins ara, els complements alimentosos composts per substàncies diferents de vitamines i minerals només poden comercialitzar-se al nostre país sota el. principi de reconeixement mutu , per entendre que no compleixen amb els requisits de composició establerts en els annexos del Reial decret.
La nova llista se sustenta en l’evidència científica que avala la seguretat dels complements alimentosos
La llista que s’aprovarà ha tingut en compte les substàncies aprovades pel Comitè científic de l’alimentació humana per a la seva utilització en la fabricació d’aliments destinats a una alimentació especial, així com les avaluacions de seguretat dutes a terme per altres organismes internacionals de reconeguda solvència científica. A més, aquests dictàmens han incorporat l’avaluació de l’AESAN (Comitè Científic de l’AESAN) per a determinar la seva aplicabilitat per a la població espanyola (substàncies considerades tradicionalment com dietètics o consumides de manera tradicional a Espanya).
El projecte de Reial decret que analitzem té com a objectiu primordial el desenvolupament de la legislació vigent en aquesta matèria i facilitar l’ús de nous ingredients diferents de vitamines i minerals (per exemple àcids grassos, aminoàcids, enzims , pèptids, polisacàrids entre altres). Per descomptat, minerals, en l’elaboració dels productes contemplats en el Reial decret 1487/2009, sempre que existeixi evidència científica suficient que avali la seguretat dels complements alimentosos que incloguin aquestes substàncies entre els seus ingredients.
Actuació necessària
Era necessari prendre aquesta mesura, ja que en cas de no haver fet res sobre aquest tema, la legislació alimentària espanyola continuaria perjudicant les empreses nacionals ja que en altres Estats membres la regulació és més àmplia. L’única eina per a comercialitzar complements alimentosos que continguin substàncies diferents de vitamines i minerals es fa mitjançant la notificació prèvia en altres països de la UE i posterior comercialització al nostre país en aplicació del principi de reconeixement mutu.
La principal aportació del nou Reial decret és la introducció de. major flexibilitat en relació amb la determinació dels productes que ara poden comercialitzar-se sota la denominació de complements alimentosos, per a adaptar-se a la realitat del mercat. En flexibilitzar el mercat s’obren noves possibilitats en l’elaboració dels productes que regula mitjançant l’ús d’una major varietat d’ingredients, sempre que condueixin a l’elaboració d’aliments segurs, permetent d’altra banda una major oferta a la disposició dels consumidors.
