Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

2008, any clau en seguretat alimentària

Durant l'exercici es van produir nombroses alertes alimentàries, però també recerques que obren les portes a una infinitat de possibilitats tecnològiques de millora

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 08deGenerde2009
Img leche en polvol pk Imatge: Mel B

L’any que acaba de finalitzar serà recordat, en l’àmbit de la seguretat alimentària, per la detecció d’alertes i crisis alimentàries com la que va afectar a la Xina poc abans de la inauguració dels Jocs Olímpics. Més pròximes han estat la contaminació d’oli de gira-sol amb hidrocarburs detectada a Espanya, o la presència de biotoxines en petxines de pelegrí procedents de la Ria de Ferrol. Aquestes crisis han anat acompanyades de successives recerques destinades a millorar la seguretat dels aliments, moltes d’elles de la mà de la nanotecnologia, que es converteix en una de les línies d’estudi amb més futur en el camp de la seguretat alimentària.

Algunes recerques i normes

/imgs/2008/01/biosensor1.jpgParlar de recerca en seguretat alimentària obliga a fer-ho sobretot de nanotecnologia , una de les línies de treball amb més futur en el camp de la seguretat alimentària. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una nota informativa sobre la nanotecnologia i les seves aplicacions en la indústria de l’alimentació en la qual s’esmenten aspectes rellevants com que aquesta tecnologia emergent, que ja s’està emprant en aplicacions d’envasament dels aliments, tindrà importants aplicacions en la indústria alimentària. A més, i com ocorre amb tot material nou utilitzat com a part dels aliments o del seu processament, l’OMS considera requereixo avaluar els possibles riscos sanitaris i ambientals dels nanomaterials abans d’incorporar-los als aliments.

Un altre dels camps que ha estat eix de recerca durant aquest any és el de la salut del bestiar. L’objectiu dels estudis en aquest àmbit parteix del lema “sota control”, i així ho ha demostrat un institut de recerca alemany, que ha desenvolupat un sistema que permet controlar en tot moment la salut del bestiar. Es tracta d’un sistema sense fil que, a través de sensors col·locats en els animals, vigila constantment alguns paràmetres com els nivells de pH i la temperatura de cadascun d’ells. Les dades recollides s’envien, a través d’una antena de radi instal·lada en el collaret, a un equip informàtic que els centralitza. En el cas que es produeixi una lectura anormal, el responsable rep un avís que li alerta d’un possible trastorn en l’animal.

Sense deixar de costat la ciència d’allò més petit, l’any passat el sector carni es va beneficiar també d’un sensor de qualitat microbiològica per a envasos carnis. Una recerca estatunidenca va desenvolupar un nou sensor per a envasos d’aplicació en la indústria càrnia que permetrà que els consumidors puguem conèixer el grau de qualitat microbiològica de les carns simplement observant el color que mostrarà l’etiqueta que conté el sensor.

Activitat antibacterianaUna altra de les prioritats en matèria de seguretat dels aliments és reduir la càrrega bacteriana de la forma més natural possible. Un treball de recerca realitzat conjuntament entre els EUA, Taiwan i la Xina sembla indicar que el concentrat de nabiu pot utilitzar-se per a reduir els nivells d’E. coli en la carn picada. També investigadors de l’Institut de Recerques Marines del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) van realitzar un experiment per a provar l’eficàcia com a conservant de l’hidroxitirosol , un polifenol que es troba en l’oliva, mitjançant diversos tests en bacallà i verat, utilitzant diferents concentracions del polifenol.

Cada vegada són més comuns estudis d’aquestes característiques en els quals es revela l’activitat antibacteriana de determinades substàncies d’origen natural (guaranà, marinats de vi i herbes aromàtiques, etc.) en una contínua cerca de productes alternatius als tradicionals conservants sintètics en la indústria alimentària.

Les EET i la lletPerò no totes les notícies procedents de la recerca són bones. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) va confirmar, després de constatar-ho, que existeixen riscos de contagi per a humans pel consum de llet d’ovelles o cabres amb Encefalopaties Espongiformes Transmissibles (EET), grup de malalties al qual pertany l’Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), l’anomenat malament de les vaques boges. L’EFSA va indicar en el seu informe que la utilització de llet o aliments derivats de ramats amb scrapie o tremolor (encefalopatia que afecta el bestiar oví i al caprí) pot suposar un risc d’exposició a l’EET per a humans o altres animals. En el seu dictamen, l’EFSA actualitza, encara que amb cautela, les seves opinions sobre les possibilitats que es transmeti l’EET a través de la llet de petits remugants, és a dir, ovelles i cabres.Normes més rellevants Durant l’any 2008 s’ha aprovat diversa normativa que afecta directament aspectes de la seguretat alimentària. El Parlament Europeu va donar llum verda a un paquet de normes que regula de manera molt més estricta l’ús d’additius , enzims i aromes alimentàries. Aquesta nova legislació, que té també com a objectiu simplificar i actualitzar l’anterior, introduirà un llistat de substàncies permeses i els seus nivells màxims en els aliments, establint a més un procediment comú d’autorització per als additius alimentaris, inclosos els que ja estan en el mercat. Entre les mesures aprovades es prohibeix l’ús de colorants i edulcorants en el menjar per a bebès i nens.

L’1 d’agost de 2008 va entrar en vigor el Reglament sobre bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments i la Comissió Europea va adoptar també una proposta per la qual es revisa el Reglament sobre Nous Aliments (CE Nº258/97) perquè certs aliments nous i innovadors tinguin millor accés al mercat comunitari, garantint al mateix temps la protecció del consumidor. L’objectiu, segons els seus responsables, seria “crear un sistema més eficient i pràctic per a regular els aliments nous que ofereixi als consumidors de la UE el benefici de disposar de la varietat més moderna possible d’aliments i que estableixi unes condicions favorables per a la indústria alimentària a Europa”.

En el mateix any, l’EFSA es pronunciava sobre biotoxines marines i realitzava una valoració sobre els nivells màxims actuals de diverses biotoxines marines permesos a la UE, a fi de protegir la salut humana, així com dels mètodes d’anàlisis emprades per a detectar aquestes toxines. La primera de les biotoxines estudiades va ser l’àcid ocadaico (OA) i les toxines relacionades que conformen el grup de toxines OA. Està científicament demostrat que algunes biotoxines marines, com les del grup de la intoxicació diarreica (DSP), entre les quals es troben l’àcid ocadaico (OA) i toxines relacionades, constitueixen un perill greu per a la salut humana quan estan presents per sobre de determinats límits en mol·luscos bivalves, equinoderms, tunicados o gasteròpodes marins.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions