Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Accions per a la prevenció de l’obesitat infantil

Sanitat engega el 'programa Perseo' per fomentar els hàbits d'alimentació saludable a l'escola i combatre l'obesitat infantil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29 de Agost de 2006
img_obesidadinfantil

L’obesitat ha adquirit tals proporcions a tot el món que la hi considera una veritable epidèmia. Per aquest motiu s’hagin engegat diverses iniciatives per intentar frenar-la. Una d’elles és el programa Perseo, que s’aplicarà a les escoles espanyoles durant el curs 2006-2007 i implica a pares, professors i alumnes a l’educació en salut i l’adquisició d’uns hàbits d’alimentació correctes.


La vella idea que un nen gros és un nen sa porta temps guardat en el bagul dels records. Un nen sa és en realitat el que es troba en el seu pes ideal, el que s’adecua a la seva edat i la seva talla i el sobrepès, lluny de ser un signe de salut, pot provocar l’aparició de problemes tals com a diabetis, cardiopaties o hipertensió arterial. A més, segons la doctora Cristina Azcona, endocrinóloga i pediatra de la Universitat de Navarra, en el 80% dels casos nens i adolescents obesos continuaran sent-ho en l’edat adulta.

Congrets, pizza, hamburgueses i xocolata. Els nens tenen clar el seu menú ideal, en el qual tampoc falten els gelats i les llaminadures. Tenint en compte les seves preferències no és d’estranyar que les autoritats sanitàries hagin decidit ficar cullerada i intentar posar fre a aquesta situació. Espanya és ja un dels països europeus amb les xifres més altes d’obesitat infantil, només superada pels nens italians, maltesos i grecs. Les actuacions del Ministeri de Sanitat no es faran esperar i des del mes que ve 64 centres escolars de les comunitats amb les taxes més altes d’incidència (Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Murcia i les ciutats autònomes de: Ceuta i Melilla) engegaran per a aquest curs 2006-2007 el programa Perseo que busca fomentar l’alimentació saludable i l’activitat física en l’àmbit escolar. El programa es troba dins de l’estratègia NAOS (Nutrició, Activitat física, prevenció de l’Obesitat i Salut), que aquest mateix ministeri comencés al febrer de 2005.
Experiència pilot
Un 16,1% de nens espanyols d’entre 6 i 12 anys són obesos
El programa Perseo començarà amb una experiència pilot amb intervencions senzilles que afavoreixin hàbits alimentaris saludables i serveixin per prevenir l’aparició d’obesitat i altres malalties. Entre els seus objectius es troben el detectar precoçment l’obesitat i evitar que progressi; sensibilitzar a la societat en general, i sobretot a l’entorn escolar, de la importància que els educadors tenen en aquest camp, i crear un entorn escolar i familiar que afavoreixi una alimentació equilibrada i la pràctica freqüent d’activitat física.

Al programa participaran nens que cursen educació Primària, entre 6 i 10 anys, i les seves famílies. Tan necessari és prendre aquesta iniciativa? Tenint en compte les xifres d’obesitat mundial, considerada una epidèmia per l’Organització Mundial de la Salut, sembla que sí. Segons l’OMS és més de mil milions el nombre de persones que pateix sobrepès i prop de 300 milions el d’obesos, unes xifres que no són aconseguides al món per cap altra malaltia.

Per la seva banda, un estudi publicat en el British Medical Journal indica que l’obesitat ha crescut un terç en l’última dècada, i segons la Fundació Espanyola del Cor estudis recents realitzats en diferents països confirmen que més del 15% dels nens en edat escolar pateixen obesitat. A Espanya, en dues dècades s’ha triplicat el nombre de nens obesos i a la franja d’edat entre 6 i 12 anys ho són el 16,1% dels escolars.
Més moderi escombraries i menys esport
Però per què s’és gros? L’explicació és molt senzilla: l’aportació d’energia com a calories que s’ingressa amb els aliments supera a la despesa. I aquest excedent s’emmagatzema en l’organisme com a teixit gras. En una malaltia com l’obesitat existeix la influència -que varia segons cada persona- de factors genètics i hormonals. Però no cal perdre de vista la importància d’altres factors de no menor importància com són els climàtics i els socioeconòmics, que condicionen la manera de viure (i per descomptat de menjar) de cada persona.

Tenint en compte tots ells, quan es pot parlar d’obesitat en la infància? Es pot considerar que un nen té sobrepès quan està per sobre del 10% del pes teòric per a la seva alçada. I que és obès quan pansa del 20%. No obstant això, són molts els experts que prefereixen recórrer al índex de massa corporal (IMC), que resulta de dividir el pes per l’alçada al quadrat. Hi ha dos moments en el creixement del nen amb el risc de guany de greix: la infància primerenca, abans del deslleti, i la preadolescencia.

El gordito de la classe o la colla d’amics sempre ha existit, però les xifres actuals han portat a fer una anàlisi de què pot estar ocorrent perquè augmentin de manera imparable. Entre les causes principals es troba, segons assenyalen des de la Fundació Espanyola del Cor, el canvi de la dieta mediterrània per la «dieta de supermercat, rica en hidrats de carboni i greixos saturats i pobre en fibres, vegetals i fruites». A més, es té un accés molt fàcil a quantitats il·limitades d’aliments «amb calories buides» (és a dir, sense nutrients), com les llaminadures. I a això cal afegir que només es fan dos menjars al dia i s’engoleixen els aliments sense amb prou feines mastegar.

A l’alteració de la dieta tradicional cal sumar altres canvis d’hàbits. Els nens ja no juguen al carrer, no corren ni realitzen tantes activitats a l’aire lliure com fa unes dècades. Aquesta falta de joc o esport disminueixen la despesa d’energia. Però, a més, els nens les han substituït per l’hàbit de veure televisió -a Espanya es veuen entre dues hores i dues hores i mitjana al dia- i els videojocs o xatejar per l’ordinador, que propicien el consum d’aliments hipercalóricos mentre es realitzen. D’aquesta manera, al fet de no gastar energia afegeixen el de sumar calories. Es tracta d’un canvi complet, d’una actitud davant la vida en la qual l’entreteniment és incorporat de manera passiva, deixant de costat l’activitat física.

LES CONSEQÜÈNCIES

El sobrepès i l’obesitat causen al nen problemes de salut de diversa consideració, sobretot si persisteix fins a l’edat adulta. Així, augmenta el risc de patir diabetis, hipercolesterolemia, hipertensió arterial i malalties cardiovasculars. A mitjà termini l’obesitat infantil produeix alteracions ortopédicas, respiratòries i cutànies. Encara que no són tan freqüents, però sí molt greus, poden patir la síndrome de Picwick (somnolència i insuficiència respiratòria), miocardiopatía i pancreatitis. A més, en els nens obesos augmenta la incidència d’intolerància a la glucosa i alteracions de lípids (augment de colesterol i triglicèrids).

Un factor afegit és que ser obès en la infància augmenta el risc de ser-ho en l’edat adulta; gairebé el 80% dels adolescents obesos ho seran d’adults. I en l’edat adulta també comporta els seus riscos, especialment el de malaltia cardiovascular. En alguns casos, l’obesitat dels nens és conseqüència d’altres malalties com l’hipotiroïdisme o la síndrome de Prader-Willi, casos en els quals es precisa un estudi i tractament específic.

Però tenir més talla del normal per a la seva edat no només ocasiona problemes de caràcter físic a un nen, sinó que en la majoria de les ocasions suposa per a ells un greu problema psicològic, sobretot tenint en compte els cànons de bellesa actuals, en els quals no es valora precisament l’excés de quilos. En general, els grossos no estan ben considerats ni socialment acceptats i se li considera còmic, maldestre i golut. Segons un article publicat en la revista Pediatrics, amb 7 anys un nen ja ha après les normes d’atracció cultural i, a partir d’elles tria als seus companys de joc basant-se en les característiques físiques.

De vegades es tria abans a un nen amb una discapacitat que a un obès. Tenint en compte la percepció que reben de la seva relació amb els altres, els obesos tenen una pobra imatge de si mateixos i solen expressen sensacions d’inferioritat i rebuig. Moltes vegades pateixen dificultats per fer amics i la discriminació els porta a l’aïllament, la depressió i inactivitat i a menjar més, amb el que s’agreuja la situació. En l’adolescència pot adquirir tints dramàtics, ja que qualsevol característica física que els diferenciï negativament de la resta dels companys corre el perill de convertir-se en un problema greu, per la qual cosa haver estat un nen o adolescent obès és moltes vegades causa de trastorns alimentosos com a anorèxia i bulímia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions