Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Accions preventives per al bisfenol A

L'ús de bisfenol A per a fabricar biberons de plàstic quedarà prohibit a la Unió Europea a partir de març de 2011 com a mesura de protecció

Img biberones Imatge: eu -

De nou el bisfenol A se posa en dubte. Aquest compost és una substància química que s’utilitza per a l’elaboració de materials plàstics i resines. En l’àmbit de l’alimentació, s’usa per a fabricar policarbonat, un plàstic rígid i transparent que serveix com a envàs d’aliments, ja siguin ampolles, la part interna de les llaunes o biberons. Aquest últim és el cas que més preocupa. El bisfenol A, també anomenat BPA, pot migrar als aliments i a les begudes, per la qual cosa la seva presència en envasos s’estudia de forma repetida en nombrosos països. Una de les últimes decisions sobre aquest compost l’ha adoptat França, que ha prohibit de manera temporal el seu ús en biberons fins que no es desenvolupi un mètode més fiable d’avaluació sobre possibles efectes adversos.

ImgImatge: eu –

Malgrat que la normativa autoritza l’ús de bisfenol A en els envasos destinats a l’alimentació humana sense que això suposi cap risc, la mateixa reglamentació també estableix uns límits màxims de migració de BPA cap als aliments o les begudes. Les avaluacions dels efectes d’aquesta substància en els humans i en els aliments han estat moltes i repetides. El major problema per als consumidors és el risc associat a la capacitat que té el compost per a interactuar amb el sistema hormonal i que es considera un disruptor endocrí, és a dir, que interfereix en el sistema endocrí de l’ésser humà.

Breu crònica

Les normatives sobre la presència d’aquest compost han estat vàries. En 2002, el Comitè Científic de l’EFSA ho va avaluar i, en absència de dades completes, va concloure una primera ingesta diària tolerable amb un ampli marge de seguretat. Quatre anys mes tard, en 2006, amb noves dades científiques a la mà, el mateix Comitè va proposar nous valors, en principi, tolerables per a la ingesta diària.

Va establir una ingesta diària admissible (ANADA) de 0,05 mg/Kg de pes corporal. L’exposició a aquests nivells tant d’adults com de nens -en alimentació- és molt inferior a l’ANADA establerta. A l’abril de 2008, es va posar en marxa el Programa Nacional de Toxicologia estatunidenca amb un informe preliminar sobre el bisfenol A. En ell es recollien certs motius de preocupació derivats dels possibles efectes neurològics en el fetus, els lactants i en nens exposats als actuals nivells segurs de BPA.

Noves dades d’interès
Els experts en seguretat alimentària consideren necessari augmentar el marge de seguretat de bisfenol A

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària cita informes recents procedents de les autoritats canadenques (Health Canada), que corroboren la preocupació per l’exposició al bisfenol A de nounats i lactants. Encara que els experts asseguren que l’exposició està per sota de l’ANADA permesa, consideren necessari augmentar el marge de seguretat.

Al Canadà ja s’han prohibit els biberons que continguin BPA en la seva composició i ha estat el primer país a qualificar aquest compost com a substància tòxica. Als EUA, els propis fabricants han decidit eliminar el BPA dels biberons. No obstant això, aquest tòxic també es localitza en les vaixelles, dispensadors d’aigua, recipients dels electrodomèstics o en les juntes de goma de les tapes dels potets infantils.

D’acord amb aquestes prohibicions i amb els nous estudis sobre la toxicitat del bisfenol A, l’EFSA ha avaluat les dades obtingudes en els anys 2008, 2009 i 2010, inclosos els estudis que van dur a terme països com el Canadà o Dinamarca en prohibir la substància en objectes de plàstic, però no ha modificat l’ANADA fixada en 2006.

Mesures radicals
Malgrat no modificar aquesta mesura, el dictamen publicat ara reconeix que els últims estudis duts a terme indiquen algunes incerteses sobre els efectes adversos per a la salut, com a canvis bioquímics en el sistema nerviós central, en el sistema immunològic o més susceptibilitat al càncer de pit en els consumidors exposats a concentracions per sota de l’ANADA permesa. No obstant això, aquests estudis tenen algunes deficiències metodològiques que no permeten avaluar amb total seguretat l’afectació real per a la salut humana.

Alguns països han optat per seguir mesures més restrictives. És el cas de França, que ha prohibit de manera temporal l’ús de BPA en biberons fins que no es desenvolupi un mètode més fiable per a avaluar de manera uniforme els possibles efectes adversos per a la salut. No obstant això, encara que les dades d’exposició de bisfenol A indiquen que la població europea, en concret els nounats, estan per sota dels nivells de seguretat establerts, la Comissió Europea i els Estats membres reunits en el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de la Sanitat Animal han arribat a l’acord de prohibir l’ús de bisfenol A en biberons de plàstic a partir de març de 2011, així com la seva comercialització fins a juny del mateix any com a mesura preventiva.

DISRUPTORS ENDOCRINS

El bisfenol A és considerat un disruptor endocrí. Això significa que certes substàncies, tant naturals com artificials i amb propietats molt similars a les de les hormones humanes, poden alterar el funcionament d’aquestes. Els efectes més preocupants es donen en els més petits i en dones embarassades, però també poden detectar-se en persones i en altres espècies animals. La controvèrsia radica en la dosi real a la qual l’organisme comença a notar els efectes. Algunes fonts indiquen que la dosi és molt baixa i unes altres apunten que són necessàries dosis més elevades. En qualsevol cas, la Unió Europea ja ha establert mesures per a evitar fins i tot les dosis baixes.

El bisfenol A és una de les substàncies capaces d’alterar el sistema endocrí de l’organisme, però no l’única. Substàncies com a productes plàstics, plastificants, alguns detergents o la contaminació ambiental poden causar les mateixes alteracions. Davant aquesta problemàtica, la Comissió Europea reconeix la urgència de posar mesures sobre aquest tema i determinar mètodes segurs de recerca i anàlisi per a evitar efectes nocius per a la població, un aspecte que ja està en estudi.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions