L’al·lèrgia als aliments és un problema de salut de primer ordre. Si bé les persones afectades solen conèixer les causes de la seva afecció i les conseqüències que implica, així com la gravetat dels seus símptomes, la cooperació de tots els sectors implicats en la producció, distribució i venda d’aliments és imprescindible per evitar riscos innecessaris.
D’acord amb totes les dades disponibles, el nombre de persones que mostren al·lèrgia a algun aliment o component alimentós augmenta any a any. Són diverses les causes i sembla que cada detractor d’un producte troba una nova possibilitat. És per això que es fa necessari estudiar i avaluar els nivells de risc de cadascun dels additius o coadjuvants dels aliments, a fi de poder determinar les implicacions reals.
S’estima que les al·lèrgies entre la població adulta aconsegueixen el 2%, sent més elevada la incidència en la primera infància. A Espanya, les xifres se situen al voltant del 3,6%. Per edats, es manté un major impacte en població infantil, sobretot en la primera infància. Les al·lèrgies es desenvolupen normalment en les edats infantils, però això no vol dir que un nen no al·lèrgic no ho sigui mai. En molts casos, conforme avança l’edat, s’aprecien quadres al·lèrgics que no s’havien desencadenat prèviament. Davant la sospita és necessari acudir al metge perquè pugui fer un diagnòstic precís.
Additius i al·lèrgies
Els additius alimentaris són substàncies que s’empren per a una millora de les característiques dels aliments. Atès que un cert nombre d’ells no posseeix cap propietat nutritiva, han de ser completament innocus en les concentracions habitualment empleades. No obstant això, a causa que la seva implicació en quadres al·lèrgics s’ha relacionat científicament, es fa necessari fitar millor les concentracions, els grups de població i els nivells de consum acceptables.
Es calcula que existeixen uns 20.000 additius diferents i que més de dues terceres parts dels aliments consumits diàriament els contenen
Els additius porten usant-se des de fa anys. A causa de les modificacions en els hàbits dietètics i al desenvolupament de la tecnologia alimentària que ha tingut lloc últimament, la seva ocupació s’ha convertit en una pràctica habitual de la indústria i com a conseqüència, la població ha incrementat notablement l’exposició als mateixos, particularment en aliments processats, la qual cosa ha contribuït a crear un nou entorn en l’intestí, afavorint el desenvolupament de reaccions adverses.
Molts dels aliments que consumim avui dia no podrien existir sense l’ocupació d’additius. Es calcula que existeixen unes 20.000 substàncies amb aquestes característiques i més de dues terceres parts dels productes que consumim diàriament els contenen.
Al·lèrgia i intolerància
En ocasions, com l’al·lèrgia pot presentar-se al llarg de la vida, és possible que els primers símptomes es confonguin amb una intolerància als aliments. La intolerància als aliments es refereix a una resposta física anormal a un aliment o additiu alimentari que no ha de confondre’s amb una reacció al·lèrgica. La diferència amb l’al·lèrgia és precisament la no participació del sistema immunològic. En conseqüència, haurà de ser sempre un metge el que realitzi el diagnòstic i instauri el tractament més adequat.
En casos extrems, consumir un aliment al com una persona està molt sensibilitzada pot arribar a causar una reacció de gravetat, cridada xoc al·lèrgic o anafilaxia. Els primers senyals de l’anafilaxi poden manifestar-se com a sensació de calor, picazón en tot el cos, urticaria generalitzada, inflor facial, forts esternuts, marejos, dificultat per respirar, ansietat, còlics abdominals (estomacals o uterins), vòmits, diarrea i trastorns en la visió. En casos de major gravetat els pacients poden experimentar una caiguda progressiva de la pressió arterial que ocasioni una pèrdua de coneixement i xoc. En casos molt severs i sense el tractament immediat, l’anafilaxi pot causar la mort.
En el cas dels additius, els processos aguts estan més relacionats amb intoleràncies que no amb al·lèrgies. Normalment aquestes reaccions es deuen a consums excessius o a una especial sensibilitat en els consumidors. Entre els diversos additius als quals convé parar esment destaquen:
- Colorants: elevat consum, sobretot de tartracina pot induir l’aparició de símptomes al·lèrgics o similars als al·lèrgics, encara que a un reduït grup de població sensible.
- Benzoatos: substàncies que poden donar lloc a reaccions de sensibilització o d’intolerància.
- Aspartame: Indueix a problemes, però només en individus sensibles, per la qual cosa es fa necessari llegir les etiquetes, a fi de prevenir el seu consum en fenilcetonúricos.
- Glutamato monosódico: conegut additiu causant de l’anomenada síndrome del restaurant xinès; causa afeccions en persones sensibles després del consum de quantitats molt elevades d’additiu.
- Uns altres: s’han descrit conservants com els nitrits o els sulfits com potencialment inductores de reaccions d’intolerància.
- Anònim. 2004. Current world literature. Food allergy. Curr. Opin. Allergy Clin. Immunol. 4(3):257-60.
- Senna G, Passalacqua G, Lombardi C, Antonicelli L. 2004. Position paper: controversial and unproven diagnostic procedures for food allergy. Allerg. Immunol. (Paris). 36(4):139-45
