Aeromonas és un bacteri ubic en el medi ambient, sobretot en entorns aquàtics (aigua del subsol, aigües superficials, marines, aigua potable i residual). L’aigua és una de les vies més freqüents de transmissió humana de la infecció intestinal, per la qual cosa s’han d’adoptar estrictes mesures de control per reduir aquest tipus d’infeccions. Aeromonas es localitza tant en aigua dolça com en aigua de consum tractada i, sobretot, en aliments frescos, marisc, carn crua, formatge i llet. Juntament amb ella, destaquen altres patògens de l’aigua, que afecten a la seva qualitat i provoquen les denominades zoonosis.
Aeromonas en aigua dolça i aigua de consum tractada
Aeromonas és fàcil de detectar en aigües dolces. En el cas de les aigües de consum tractades, el seu desenvolupament es deuria sobretot a la seva proliferació en sistemes de distribució. Els motius pels quals es reprodueix en aquest àmbit podrien ser la matèria orgànica i la temperatura. Ha de tenir-se en compte, no obstant això, que no totes les Aeromonas que es detecten en l’aigua s’associen a casos de gastroenteritis en humans i que la seva eliminació és efectiva amb una desinfecció adequada, amb l’eliminació de carboni orgànic i amb una menor permanència de l’aigua en els sistemes de distribució.
Respecte als aliments, aquest microorganisme creix a temperatures de refrigeració. Per tant, els aliments que s’han de conservar a uns 5ºC tenen més risc d’infectar-se. Temperatures més altes, d’uns 45ºC, són letals per a aquest microorganisme, així com els desinfectants habituals, com els hipoclorits (lleixiu). Aquest bacteri s’ha detectat en el peix i també s’ha aïllat en carns envasades al buit o en atmosferes modificades, aliments preparats i xarxes de proveïment d’aigua.
Aeromonas en peix
El peix és un dels vehicles de transmissió de patògens d’origen aquàtic, entre ells Aeromonas hydrophila, que pot aïllar-se en quantitats importants en el peix, encara que amb una capacitat patògena poc important. En la majoria dels casos, la contaminació amb aquest microorganisme ocorre a través de contaminacions creuades al moment de la preparació dels menjars.
El peix és un dels vehicles de transmissió de patògens d’origen aquàtic
Aeromonas inclou unes 16 espècies diferents, entre elles, A. hydrophila, A. caviae o A. sòbria. A pesar que alguns membres d’aquest grup de bacteris estan implicats en malalties humanes, no tots els ceps són patògenes. No obstant això, per reduir aquest tipus d’infeccions, s’han d’adoptar estrictes mesures de control. Diverses recerques qualifiquen aquest microorganisme com una de les principals causes de malaltia bacteriana en peixos d’aigües càlides de cultiu, sempre que les condicions de cria ho afavoreixin, com a estrès, mala manipulació o amuntegament.
El bacteri provoca lesions i úlceres en el peix, sobretot durant la primavera i l’estiu, quan les temperatures augmenten. També causa danys externs visibles en la cua i les aletes. En la majoria dels casos, la infecció sistèmica és un signe d’una altra afectació bacteriana greu que sovint acaba amb la mort dels peixos. Més enllà de l’ús d’antibiòtics, que en ocasions no és útil, una de les formes de reduir aquesta infecció succeeix per reduir l’estrès en la població de peixos.
Altres patògens de l’aigua
L’aigua pot contaminar-se amb microorganismes patògens, deixalles orgàniques, substàncies químiques (metalls en peixos) o radioactives o bé per compostos orgànics, entre uns altres. En el cas dels microorganismes patògens, ha de distingir-se entre bacteris, virus, protozous i altres organismes capaços de provocar malalties com a gastroenteritis. En la majoria dels casos, arriben a l’aigua a través de la femta i altres restes orgàniques. Algunes dels bacteris patògens més comuns en l’aigua, a més d’Aeromonas spp, són:
I. coli. L’origen radica sovint en femta humana i animals.
Helycobacteri pylori.
Pseudomonas, amb presència en aigües naturals.
Salmonella typhi, en femta humana.
Shigella.
Les zoonosis són malalties causades per microorganismes d’origen animal que també infecten a les persones. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins al 75% dels patògens emergents poden ser d’origen zoonótico. En els últims anys, algunes de les principals malalties emergents transmeses per l’aigua inclouen I. coli O157:H7, Campylobacter i Cryptosporidium. L’aigua de qualitat ha d’estar exempta de substàncies i microorganismes perillosos per a les persones o que li confereixin una olor desagradable, color tèrbol o mal sabor. Ha de tenir-se en compte que sense aigua de qualitat, es posen en risc nombroses activitats relacionades amb el seu ús.
Segons la Carta Europea de l’Aigua, “sense aigua no hi ha menjar, ni beguda, ni llum, ni calor, ni pluja”. El Reial decret 140/2003, estableix que l’aigua de consum humà ha de ser “salubre i neta”, és a dir, no pot contenir cap microorganisme, paràsit o substància en una quantitat que suposi un risc per a les persones. Per assegurar la salubritat de l’aigua, diferents reglaments, comunitaris i nacionals, estableixen l’obligatorietat de realitzar controls exhaustius.
