Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aflatoxinas en aliments

L'EFSA valora la possibilitat d'augmentar els nivells segurs d'aflatoxinas en fruita seca

Una nova anàlisi realitzada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentaira (EFSA, en les seves sigles angleses) a petició de la Comissió Europea no tanca la porta a un possible augment dels límits màxims d’aflatoxinas en fruita seca, en concret en ametlles, avellanes i festucs processats. Segons la nova valoració, que pretén equiparar els nivells als estàndards comunitaris, aquest augment només tindria un efecte menor en l’exposició dietètica total benvolguda. Malgrat que el panell científic sobre contaminants en la cadena alimentària (CONTAM) destaca la importància de mantenir l’exposició a aquesta substància als nivells tan baixos com sigui possible, no desestima la petició del Codex Alimentarius, presentada en 2006, d’establir en 8 micrograms/kg la quantitat de la substància en els tres tipus de fruita seca, enfront dels 4 vigents fins ara.


Després de diverses avaluacions, l’EFSA continua valorant els possibles efectes d’un consum elevat d’aflatoxinas, substàncies químiques produïdes per ceps toxigénicas de fongs, principalment Aspergillus flavus i Aspergiullus parasiticus i presents en fruita seca, en la salut de les persones. El motiu d’aquesta nova valoració és la proposta presentada fa uns mesos pel Codex Alimentarius, que establia el nivell en 8 micrograms/kg per a aquests tres tipus de fruita seca, una vegada processats. Els experts valoren ara si una quantitat superior pot implicar riscos inacceptables per als consumidors, tenint en compte els grups vulnerables de població, com a nens, i l’important augment del consum de fruita seca en els últims anys.

Fa amb prou feines un any, la Comissió Europea recolzava el projecte de nivell màxim de 15 µg/kg per al contingut total d’aflatoxinas en ametlles, avellas i festucs sense elaborar, proposta presentada en 2005 pel Codex Alimentarius, que serà el que avaluï de nou la idoneïtat d’aquesta mesura el proper mes d’abril. Un dels principals problemes que hi ha amb les aflatoxinas és que es tracta d’unes substàncies que, a causa de les pràctiques de producció i emmagatzematge, són molt difícils d’eliminar de forma completa. Per aquest motiu, els experts aposten per fixar límits tan baixos com sigui raonablement possible (principi ALARA, as low as reasonably achievable). Fins ara no s’han presentat proves que indiquin que el contingut total d’aflatoxinas de 4 µg/kg en els tres aliments citats no sigui possible sempre que s’apliquin les mesures preventives adequades.

Nous valors
L’OMS relaciona el consum elevat d’aflatoxinas amb càncer de fetge o problemes hepàtics greus
El principal objectiu de les noves valoracions és trobar una solució comuna en tota la Unió Europea que respongui a les observacions dels diferents països membres. Des de l’inici del debat, la Comissió Europea no s’ha oposat al nivell de 8 µg/kg, a pesar que hi hagi reticències per les possibles conseqüències per a la salut pública, ja que aquest nivell suposa un augment important en relació al de 4 µg/kg vigent fins ara en la UE. Els experts han tingut en compte ara un total de 40.000 resultats analítics, i en un 75% de les mostres la quantitat d’aflatoxinas detectades està per sota del límit vigent actualment.

Per determinar l’impacte real d’un possible canvi en els nivells màxims en ametlles, avellanes i festucs, el panell d’experts ha estimat l’exposició dietètica sobre 4, 8 i 10 µg/kg, respectivament. Aquests càlculs han indicat que les concentracions reals estan per sota d’1 µg/kg. En el Regne Unit, la Food Standards Agency (FSA) fixa com a nivells admissibles d’aflatoxina per sota de 2-4 µg/kg, quantitat per sota de la qual no es produeixen efectes en l’organisme, segons els experts. L’any 2004 les aflatoxinas van encapçalar la llista dels principals riscos detectats en la UE. Segons dades del Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF) es van notificar un total de 844, xifra superior a la de 2003, i gairebé tres vegades major que la de 2002. La majoria dels riscos es van detectar en productes com el festuc (538), procedents bàsicament d’Iran, cacauets de Xina, Argentina i Índia, i en figues de Turquia.

AFLATOXINAS I EFECTES

Img cereal 1
Els estudis realitzats fins ara han confirmat que les aflatoxinas, que formen part del grup de les micotoxinas, es produeixen de forma natural en fruita seca, cereals i arròs en condicions d’humitat i temperatura elevades. Des de la seva identificació se’ls ha atribuït un risc per a la salut humana «poc reconegut». Un informe realitzat per l’Organització Mundial de la Salut atribueix a aquests composts efectes tòxics immediats, a més d’inmunosupresores, mutagénicos i carcinogénicos.

El principal òrgan diana d’aquests efectes tòxics és el fetge. Una anàlisi epidemiològica realitzada pel Centre Internacional de Recerques sobre el Càncer (CIIC) ja avançava fa uns anys que existien suficients dades demostratives de l’efecte carcinogénico de barreges naturals d’aflatoxinas en l’ésser humà, per la qual cosa es classifiquen en el Grup 1 de carcinogénicos.

En alguns països, especialment tropicals, ja s’han registrat diversos brots d’aflatoxicosis en adults amb una nutrició deficient i l’aliment bàsic de la qual és el blat de moro. L’aflatoxina constitueix, segons els experts, la micotoxina má perillosa per a la salut pel seu potencial carcinogénico per al fetge humà. La B1 està considerada la de major risc, seguida per la M1. Reduir la seva presència en els aliments que les contenen pansa per adoptar mesures preventives com a sistemes de cultiu millorats i pràctiques d’emmagatzematge adequades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions