Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aflatoxinas i fruita seca

El risc de patir càncer de fetge s'ha correlacionat amb un consum excessiu d'aflatoxinas, contingudes en productes naturals de consum comú

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17deAgostde2004

Les autoritats sanitàries europees han posat cèrcol a les aflatoxinas, tòxics continguts en cacauets, festucs, nous o fruita seca d’origen tropical, després que estudis clínics hagin vinculat la seva presència en la dieta amb un risc de càncer hepàtic.

La Food Standards Agency (FSA) del Regne Unit s’ha apressat a certificar que en el 95% de les mostres de fruita seca comercialitzades en aquell país els nivells d’aflatoxinas estan absents o molt per sota del que marca la llei. Amb tot, l’informe més recent dut a terme sobre aquest tema confirma que, àdhuc sent molt poques, les marques que contenen més aflatoxinas del permès han proliferat pel que fa a informes anteriors.

Les aflatoxinas són toxines naturals contingudes en productes tals com els cacauets, festucs, nous de Brasil i també fruita seca com a figues o albercocs. Es produeixen a partir de llevats comuns en països tropicals en els quals la fruita seca és consumida amb profusió, fet que estudis clínics han relacionat amb una incidència inusualment elevada de càncer hepàtic. Així mateix, s’especula amb que productes molt consumits als països de l’hemisferi nord com a mantega de cacauet, melmelades o pastelitos elaborats amb fruites dessecades, puguin contenir en els seus productes d’origen una proporció elevada d’aflatoxinas.

La Unió Europea va fixar en el seu moment uns valoris límit d’aflatoxinas en els productes agrícoles d’importació, i tant les autoritats portuàries com a sanitàries dels països membres duen a terme controls amb assiduïtat. S’insisteix que no hi ha cap base legal ni científica per desaconsellar el consum regular de fruita seca com a part d’una dieta sana i equilibrada.

La contaminació per aflatoxinas se circumscriu a collites no controlades sanitàriament de fruita seca, segons els experts
La FSA va fer públic el mes passat un informe de detecció d’aflatoxinas en productes de venda del país i que abasta de novembre del 2003 a gener del 2004. D’un total de 197 mostres analitzades, el 70% va revelar quantitats indetectables, i en el 25% es van detectar nivells d’aflatoxinas per sota dels 2-4 micrograms/kg que fixen les lleis.

Preocupa especialment la presència de l’aflatoxina B1, considerada de major poder deletéreo, que en un 5% de les mostres analitzades va mostrar nivells superiors als admesos. En aquests casos identificats la pròpia FSA va retirar els productes de la venda.
Les autoritats sanitàries insisteixen, no obstant això, que els nivells d’aflatoxinas per sota de 2-4 micrograms no causen cap deterioració a l’organisme.

Micotoxinas
Les aflatoxinas són produïdes principalment per algunes espècies d’aspergilos tals com A. flavus, A. parasiticus i A. nominus. Es tracta de floridures toxigénicos, capaces de desenvolupar-se en gran varietat de substrats, podent contaminar els aliments quan aquests són conreats, processaments, transformats o emmagatzemats en condicions adequades que afavoreixin el seu desenvolupament. El creixement d’aquestes floridures i la producció de toxines depenen de molts factors com l’aliment en qüestió, el seu grau d’acidesa, la temperatura o humitat ambientals i la presència de microflora competidora.

Els majors nivells de contaminació per aflatoxinas s’han descrit en llavors de cotó i blat de moro, cacauets, nous, avellanes i altre fruita seca. En cereals com el blat, arròs, sègol o ordi la presència d’aquests tòxics sol ser menor.

Es creu que les condicions climàtiques de les zones tropicals afavoreixen la contaminació per aflatoxinas, encara que aquestes poden estar presents també en zones temperades. S’han identificat fins a 18 tipus d’aflatoxinas, de les quals la B1, secretada en la llet dels animals que consumeixen aliments contaminats, ostenta una preocupació sanitària especial.

Estudis fisiològics han revelat que les aflatoxinas posseeixen activitat mutàgena i carcinógena, així com que la varietat B1 és la més tòxica. Un comitè mixt de la FAO i l’OMS, integrat per experts en additius, ha definit a les aflatoxinas com a «potents carcinógenos humans», si ben no existeix encara informació suficient per establir una xifra fixa sobre graus d’exposició tolerable. Els experts es limiten a aconsellar que no s’abusi en el consum de fruita seca.

La normativa espanyola
A Espanya, el RD 475/1983 fixa uns valoris límit de 10 µg/kg per a la suma de
aflatoxinas B1, B2, G1 i G2 i 5 µg/kg per l’aflatoxina B1 sola. En altres països del nostre entorn s’han fixat continguts màxims d’aflatoxina B1 en llet i uns altres
productes làctics, oscil·lant les toleràncies entre 0,05 i 0,5 µg/kg. No obstant això, al nostre país no existeix encara una limitació per a la presència d’aflatoxina B1 en llet, encara que sí s’hagin regulat els continguts en pinsos destinats a l’alimentació del bestiar lleter (màxim 10 µg/kg).

Per vigilar l’exposició a aflatoxina B1 a través de la dieta, un estudi dut a terme al País Basc va determinar la seva presència en 33 mostres de llet i derivats làctics recollides entre març de 1990 i desembre de 1991. Totes les determinacions van resultar llavors inferiors al límit de determinació.

En 1993 es va realitzar un altre control selectiu d’aflatoxinas en la fruita seca més consumida: festucs i cacauets. Les mostres es van recollir directament d’establiments majoristes i en tots els casos van ser mostres compostes de 2 kg, formades a partir de quatre submuestras simples de 500 g. En total es van recollir 21 mostres de festucs i 38 de cacauets. En quatre de les mostres analitzades es
van detectar continguts d’aflatoxinas superiors als permesos per la legislació, i el nivell més elevat va correspondre a una mostra de festucs en la qual es van trobar 84 µg/kg d’aflatoxina B1 i 15 µg/kg d’aflatoxina B2. Així mateix, en tres de les mostres de
cacauets es van detectar nivells lleugerament superiors als permesos. Totes les mostres contaminades procedien de països d’ultramar, la qual cosa reforça la idea que la
major part de les aflatoxinas en els aliments que es consumeixen a Europa deriva de la importació de productes agrícoles contaminats des de latituds tropicals.

POTENCIAL RISC CANCERÍGENO

Img frutoseco3
L’epidemiòleg Xavier Bosch (Institut Català d’Oncologia) assegura que la contaminació per aflatoxinas se circumscriu sobretot a les «collites no controlades sanitàriament d’alguna fruita seca com a festucs i cacauets, blat de moro o arròs, així com en partides de llet i derivats, podent resultar especialment greu en zones on aquests són els aliments principals de consum».

Bosch va publicar fa poc, al costat del seu equip d’investigadors, una revisió en la revista Science sobre la toxicitat causada per aflatoxinas, i en ella es va mostrar partidari d’implantar controls sanitaris més eficaços dels productes més habitualment contaminats en els seus llocs d’origen.

En determinats grups de risc de càncer hepàtic, com els individus exposats a la infecció per l’hepatitis B, la vigilància sobre elements potencialment contaminats resulta essencial, ja que l’aflatoxina està considerada com un factor de risc en tal sentit.

L’expert relaciona també la reducció del càncer de fetge a escala mundial amb un major control de la contaminació dels aliments per aflatoxinas. «Els estudis científics que correlacionen aflatoxinas i hepatocarcinoma són més abundants amb models animals que en clínica humana, per la qual cosa fan falta més recerques». Segons Bosch, la toxicosis aguda o necrosi hepàtica són trastorns greus que poden delmar en només 48 hores a grups de població centrada gairebé exclusivament al consum massiu d’aquests aliments contaminats amb el carcinógeno.

El càncer de fetge és el cinquè tumor per incidència al món. El nombre benvolgut de morts al món és de 427.000, i és als països en vies de desenvolupament on les taxes d’incidència són dues i tres vegades més abundants que en el nostre mitjà. El mecanisme cel·lular i molecular pel qual aflatoxinas i virus de l’hepatitis B (VHB) poden interaccionar encara no s’ha definit, «però un mecanisme possible, identificat ja en ratolins transgènics amb VHB és que la lesió crònica del fetge altera l’expressió de l’agent carcinógeno específic que metabolizan els enzims».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions