Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Albert Canals, veterinari oficial d’escorxador/escorxador

«El protocol de treball amb tot el relacionat amb els MER en els escorxadors/escorxadors es compleix rigorosament»

L’estricta reglamentació introduïda a Europa arran del mal de les vaques boges, i la seva immediata transposició a Espanya, ha portat a l’aplicació d’exhaustius protocols de control a qualsevol escorxador/escorxador. L’objectiu és eliminar de la cadena de consum qualsevol animal malalt, o sospitós d’estar-ho, a més dels materials especificats de risc (MER). Els veterinaris oficials d’escorxador/escorxador, com Albert Canals, formen part de l’engranatge de control.

Img

Albert Canals, de 41 anys, és veterinari oficial d’escorxador/escorxador de la Generalitat de Catalunya. Treballa en l’Escorxador/Escorxador Viñals Soler S.A, a Barcelona, on se sacrifiquen un miler de bovins a la setmana. En els dotze anys que porta en l’ofici ha viscut la forta transformació d’un sector marcat per la irrupció de l’encefalopatia bovina espongiforme (EEB), el mal de les vaques boges.

Com veu la situació actual de l’EEB a Espanya?

En principi l’evolució és bona, el nombre de casos va disminuint, i es donen sempre en animals majors, de nou o deu anys. Però d’altra banda ja som el segon país amb més casos després del Regne Unit.

Els controls per evitar que entri en la cadena de consum un animal contaminat es fan bé.

Almenys a Catalunya, que és el que conec bé, tot animal de més de 24 mesos no surt a consum si no s’ha fet abans l’anàlisi.

I no hi ha cap dubte que els animals de menys edat no suposen cap risc.

No s’ha vist cap cas. El període d’incubació de la malaltia és llarg, de set, nou anys. Si ara es detectés la malaltia en animals joves, de tres o quatre anys, sí que seria un problema.

S’està complint ben la retirada dels materials específicados de risc, els MER?

«Almenys a Catalunya, cap animal de més de 24 mesos surt a consum si no s’ha fet abans l’anàlisi»Per descomptat. Per tots els bovins, inclosos els de menys de 12 mesos, els MER són les amígdales; l’intestí des del duodeno fins al recte; i el mesentéreo, la capa de greix que envolta l’intestí. En els animals de més d’un any cal retirar a més el crani, el cervell, els ulls, la columna vertebral i la medul·la espinal. Aquesta última es treu sempre abans d’obrir en canal, per mètode d’aspiració.

Hi ha aspectes que aquests MER vagin a canviar?

Tot això són normes que venen d’Europa i van variant segons es descobreixen coses noves. També per països. Per exemple a Portugal tenien uns MER molt estrictes perquè hi havia molts casos [de EEB]. A França sembla que ara ha aparegut una cabra amb EEB, i estan pensant determinar MER molt estrictes.

Voldria el sector que es canviessin els MER a Espanya?

Els gerents en els escorxadors/escorxadors lluiten per retardar una mica l’edat a partir de la qual s’analitza a tots els animals. Que passada de 24 mesos a 30 o 35 mesos. O també que no calgui treure la columna vertebral als animals de més de 12 mesos sinó de més de 20 o de 24. És que extreure la columna vertebral suposa uns diners; només es pot fer en l’escorxador/escorxador o en sales especials.

Però es pot tenir la seguretat que això no augmenta el risc.

Sí, per descomptat.

Què es fa amb els MER?

En teoria tot el que surt de l’escorxador/escorxador ha d’anar a la planta d’incineració. A Catalunya hi ha dos, i sembla que és suficient.

Què fan amb el material de treball amb el qual s’extreuen els MER?

El protocol és molt estricte. S’usen dos tipus de productes per descontaminar, i el material ha de descontaminarse amb ells durant almenys una hora. També cal usar material diferent per MER i per a la resta. Per exemple el ganivet per MER ha de tenir un mànec de diferent color que els altres. I si quan estem amb una partida d’animals adults apareix una altra de menys de 12 mesos, doncs cal netejar i descontaminar tot l’escorxador/escorxador també durant una hora. I es fa.

El que es faci anàlisi a tots els animals de més de 24 mesos ha de ser una càrrega de treball gran.

Avui mateix hem fet 66 vaques, i ara estan immobilitzades esperant el resultat de les anàlisis del laboratori que ens toca, que està a Manresa. El protocol de tot el procés és molt estricte: es treu la mostra per l’occipital, es precinta i es mana al laboratori. Si els tests donen negatius els animals passen a consum; si el laboratori veu alguna cosa estranya la mostra es mana a un dels laboratoris nacionals de referència, a Saragossa o en Algete, perquè confirmi o no el positiu. Si es confirma, el protocol diu que cal decomissar també l’animal anterior i els dos posteriors, per un principi de precaució. A més tota la partida queda immobilitzada, i Agricultura visita la granja i inspecciona els animals amb relació de parentiu amb el positiu, que potencialment haguessin pogut menjar el mateix.

Han tingut vostès algun positiu?

Aquest any dos, tots dos en un termini de 15 dies, al febrer. L’any passat també vam tenir un.

Encara no hi ha disponible cap test per a animals vius.

No, encara no. Ens vindria molt bé.

Creu que es compleix la prohibició d’usar farines cárnicas?

Estic gairebé segur que no s’estan donant aquest tipus de farines. El món del boví mou molts diners, la gent està molt conscienciada i ha fet molt esforç. Ja no és com quan es va detectar el primer cas de vaca boja a Espanya. Aquest dia, en un escorxador/escorxador que matem 1000 vaques a la setmana, crec que van aparèixer dos cavalls només. Per exemple ara està el DIB, el Document d’Identitat Boví, on es registra tot: lloc de naixement, edat… És com un codi de barres amb 12 o 13 nombres, amb les sigles del país davant.

Creixen menys les vaques sense les farines cárnicas?

No, nosaltres les veiem igual. El que ocorre és que l’alimentació ara és més cara. Ara se’ls dona molta proteïna vegetal, com la soia.

Com es controla la presència de substàncies químiques prohibides, com el famós clebuterol?

«Se sap que es dona cortisona a les vaques, però és molt difícil de detectar»Hi ha un programa nacional de residus, el PNIR, i un altre català, el PIRAC. El que fem és prendre mostres aleatòries durant tot l’any, o si hi ha alguna sospita veient als animals. Per exemple avui ens ha semblat veure burxades en un dels animals, així que hem pres mostres i ho tenim immobilitzat. Ara el que es dona molt són les cortisones, que són molt difícils de detectar perquè no donen símptomes. A més les hi ha de molts tipus, i el laboratori està preparat només per detectar alguns, no tots.

Diu que hi ha molta cortisona? La detecten vostès en les mostres sovint?

No, però se sap que es posa. El que passa és que es fan períodes de supressió, és a dir, no envien a l’animal a l’escorxador/escorxador fins que passa el temps suficient com perquè no es detecti.

El que caldria fer llavors són anàlisi a animals vius.

Es fan. Agricultura pren mostres d’orina, on es pot detectar presència d’hormones, i de pinsos, on podria haver-hi antibiòtics, per exemple.

EL CARNET DE LES VAQUES

Img meat2
«Ara una partida de boví té una documentació brutal», diu Canals. «Es controla un a un que la documentació coincideixi amb la del crotal. I a més cada partida té dues autoritzacions: la del ramader dient que no s’han administrat productes no autoritzats i la del veterinari».

Totes les explotacions ramaderes de boví estan inscrites en registres oficials amb les dades de la ubicació, la persona responsable de l’explotació, activitat o capacitat, entre altres dades. També s’identifiquen individualment tots els animals amb dos crotales, un en cada orella, per evitar que es perdi la informació si un es desprèn. I cada vedell, gens més néixer, és dotat d’un Document d’Identitat Bovina en el qual figura el codi alfanumèric del seu crotal, la seva data i lloc de naixement, el sexe, dades dels seus progenitors. El DIB acompanya a l’animal tota la seva vida, i s’actualitza -se li incorporen dades noves- cada vegada que hi ha un trasllat d’explotació.

Totes les dades del DIB, amb les seves corresponents actualitzacions, són introduïts en una base central de dades nacional cridada SIMOGAN.

Com explica Fernando Pascual, secretari general de l’Associació Espanyola d’empreses de la Carn (ASOCARNE), en un recent article publicat al portal Agroinformación, “El sistema de registre de les explotacions ramaderes, identificació individual dels animals, crotales, DIB o SIMOGAN, funciona ara francament bé. Disposem d’un sistema, perfectament tancat, a través del com podem conèixer qui és a cada moment el responsable de l’animal que hagi pogut causar un dany, imputar-li la culpa i exigir-li les seves responsabilitats civils i fins i tot penals. Aquest sistema és utilísimo per exemple per poder perseguir, amb molta més eficàcia que en el passat, a aquelles persones malicioses que eventualment subministrin substàncies prohibides per a l’esquer del bestiar, o que apliquen productes farmacològics autoritzats però envien els seus animals al sacrifici per a consum sense esperar els períodes de supressió prevists per la legislació».


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions