Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alberto Sanna, coordinador del projecte europeu PIPS

«Una xarxa d'informació interactiva permetrà al consumidor prendre partit pels aliments que millor s'adecuen a la seva salut»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20deOctubrede2006

Alberto Sanna, del Departament de Robòtica i Tecnologia Informàtica de la Fondazione Centre Sant Raffaele de la Muntanya Tabor, a Milà, porta a les seves mans un artilugio amb aspecte de telèfon mòbil capaç de descodificar codis de barres i destinat a revolucionar la idea del consum responsable. A grans trets, aquest sistema està format per un codi de barres que mesura els ingredients o les característiques de cada aliment i els compagina amb el perfil de salut del consumidor.

Img

Alberto Sanna, coordinador del projecte europeu Personalised Information Platform for life and health services (PIPS), va ser un dels ponents més sol·licitats a l’I Congrés de Salut Pública i Nutrició, celebrat a la fi del passat mes de setembre a Barcelona. Descodificant codis de barres i aplicant la informació a un programa personalitzat, el PIPS actua a manera d’agenda i permet al consumidor o al seu metge de capçalera cerciorar-se sobre els aliments i medicaments consumits, detectar possibles incompatibilitats, organitzar dosis o racions, traçar un pla d’exercici físic o destriar l’origen biològic o no biològic dels productes de mercat. Es tracta d’una iniciativa de la Unió Europea que a principis de 2007 s’assajarà de forma experimental a Barcelona i València amb un grup de voluntaris.

Què és el PIPS?

Són les sigles d’un projecte europeu (Personalised Information Platform for life and health Services) ideat amb el propòsit d’aplicar l’enginyeria digital i multimèdia a la prevenció de malalties. Les dades epidemiològiques espanten una mica, cada vegada morirà menys gent com a conseqüència de la malaltia, però es dispararà el nombre de malalts crònics, així com el preu a pagar per tractar a aquests pacients. No fa mancada ser un economista expert per deduir que si evitem que la gent emmalalteixi, no només moriran menys persones sinó que viuran millor i no empraran tants recursos públics en l’atenció a la seva salut.

Té l’aspecte d’un telèfon mòbil normal i corrent.

El secret no està en el que és, sinó en el que conté. La plataforma no pretén una altra cosa que emprar els artilugios informàtics que ja disposem (ordinadors, mòbils, agendes electròniques, entre uns altres) per a una funció nova: la supervisió de la salut personal. Igual que Internet, no hem ideat un aparell, sinó una xarxa d’informació interactiva que gestionarà dades relatives a la salut i al consum.

No és perillós que circulin dades de salut a tort i a dret?

««La indústria alimentària podrà adaptar els productes a les exigències de consum saludable i responsable, revalorando dades com l’origen del producte»Els responsables del projecte, un equip que abasta a especialistes en salut, nutrició, consum, dret i enginyeria informàtica, hem reforçat una infraestructura capaç de compaginar la màxima llibertat de moviment de l’usuari amb les màximes garanties de confidencialitat. Diferents agents coneixeran en temps real les decisions sobre quines hem comprat en el supermercat, quins plats hem sol·licitat en un restaurant, a quin nivell ens hem exercitat, quins medicaments hem comprat en la farmàcia i quina posología seguim, igual que les nostres constants vitals; no obstant això, només el nostre metge de capçalera o aquella persona que nosaltres designem disposarà d’una clau identificativa amb el nostre nom i la nostra identitat.

Què li fa pensar que aquesta base de dades interactius va a calar profund en la societat europea? No existeix el risc que es converteixi en poc més que una «pijada»?

En cinc estats membres de la Unió Europea hem engegat un pla pilot per calibrar la utilitat real i l’acceptació del PIPS per part dels usuaris. En algunes ciutats, com Milà, expliquem ja amb dades preliminars molt satisfactoris. Vull subratllar, no obstant això, que aquesta iniciativa no va néixer per aportar un «entreteniment» més al consumidor, sinó per brindar una eina útil de prevenció tant primària com a secundària a les autoritats sanitàries.

I en què va a beneficiar a les indústries farmacèutica i alimentària, cadenes de supermercats i de restaurants?

Són agents indispensables del circuit del PIPS que estan assumint amb entusiasme el nostre projecte. Aquestes entitats hauran de «despullar» les característiques de tots els seus productes per mitjà de codis de barres (alguna cosa que, sobretot la indústria farmacèutica i alimentària, porten fent des de fa temps). Els supermercats disposaran a temps real d’un perfil de consum dels seus clients, productes i marques més sol·licitades, informacions claus per a futures projeccions de producció. La indústria inaugura un nou camp de competència, adaptant els productes a les exigències de consum saludable i responsable, revalorando dades d’origen del producte, sostenibilitat… Tot immediat i gratuït. Indirectament, el consumidor va a prendre partit per aquells aliments que millor s’adecuen a la seva salut i sota unes directrius basades en l’evidència científica.

Què sap dels milanesos que han adoptat el PIPS al programa pilot?

El que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’actitud dels homes pel que fa a la cistella de la compra. El nostre assaig va dirigit per igual a homes i a dones; però aquestes últimes tal vegada caminin més dutxes a l’hora de fer llistes de compra i seleccionar els productes més convenients. Per als homes, sembla més una novetat. En converses que he mantingut m’asseguren que anar al supermercat ha passat a convertir-se per a ells en un exercici intel·lectual. En entrar en el recinte sona una petita alarma en el mòbil que comunica l’activació del PIPS. El codi de barres de cada producte mesura els ingredients o les característiques i les compagina amb el perfil de salut del consumidor, per jutjar l’encertat o no de l’opció de compra; també evidencia si es tracta d’un producte biològic o no, fins i tot l’origen i les vies de comercialització. Al mateix temps i sense necessitat de perdre temps en llargues esperes, els pacients aporten informació en temps real als seus metges i aquests els responen modificant o reafirmant el pla de salut inicial. El PIPS també avisa del moment i la dosi de cada medicament prescrit, garantint un compliment idoni.

No m’imagino a pensionistes tirant mà d’ordinadors, agendes electròniques o computadores per a tals gestions.

La gestió és molt senzilla, però tampoc els mòbils o Internet van començar estant presents en totes les cases, i miri ara… Al programa pilot se seleccionen pacients d’edat no gaire avançada i amb malalties cròniques que permetin als responsables sanitaris treure un major partit d’aquest sistema de gestió. Ara com ara, tot fa pensar que la interacció electrònica acabarà també, tard o d’hora, per conquistar l’àmbit de la salut personal.

PIPS A ESPANYA

Img comprando
Són 17 les entitats que de moment han entrat en comunió amb aquesta iniciativa; entre elles destaquen les espanyoles Institut d’Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions Avançades (ÍTACA) (situat a València), la Universitat Politècnica de Madrid i la Fundació per a la Recerca Nutricional. En el marc de l’I Congrés Mundial de Nutrició i Salut Pública, la taula rodona «Noves tecnologies en la promoció d’una dieta saludable i vida activa» va servir de plataforma a la presentació del projecte, l’anunci d’un experiment pilot a Barcelona i València i el debat amb els mitjans locals de comunicació sobre les seves característiques.

Teresa Meneu (ÍTACA) va explicar que «la innovació de la plataforma PIPS radica en la intel·ligència del sistema, la qual cosa permet que la informació s’ofereixi a cada persona de manera individualitzada i estigui basada en les característiques personals de cada pacient». Va afegir que els serveis innovadors que ofereix PIPS «són possibles gràcies a que la plataforma possibilita la comunicació entre persones i objectes tals com a telèfons mòbils, dispositius electrònics, bàscules, eines mèdiques, instruments esportius, fàrmacs, productes d’alimentació i carros de la compra». PIPS compara de forma precisa la informació de cada individu, pacient o consumidor amb la informació habilitada en l’entorn, és a dir, «tot un seguit de artilugios integrats entre si mitjançant PIPS interactuen amb les necessitats i preferències definides en el perfil personal de cada individu, de manera que proporcionen avisos i consells sobre alimentació i consum de medicaments, permeten el monitoratge d’estats de salut, realitzen advertiments concernents a estats carenciales, incompatibilitats al·lèrgiques o en casos d’embaràs, proporcionen accés a informació i serveis de salut específics o, fins i tot, realitzen compres personalitzades».

El projecte PIPS forma part del Sisè Programa Marco de Recerca i Desenvolupament de la Comissió Europea, concretament està inclòs dins de l’àrea de Societat de la Informació i Tecnologies per a la Salut (i-Health). cal destacar que ha suposat un desemborsament de 14,33 milions d’euros, dels quals poc més de la meitat estan sent finançats per la Comissió Europea. La resta és a càrrec de fundacions o entitats privades (socis). El PIPS ofereix treball en l’actualitat a un centenar i mitjà de persones: metges, nutricionistes, psicòlegs i investigadors informàtics, en un intent de cobrir tots els camps en els quals es desenvolupa el projecte. Així mateix, compta amb una xarxa de 50 experts de tota Europa, catedràtics, directius o alts càrrecs administratius que exerceixen a manera de consultors externs, responsables principalment de la validació científica, l’assessorament legal i la necessària retroalimentació del projecte.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions